Un dèficit inassumible i inacceptable

El conseller Mas-Colell va fer públiques fa uns dies les xifres del dèficit fiscal de Catalunya amb l'administració central de l'Estat l'any 2010, que va ser de 16.543 milions, el 8,5% del PIB, un percentatge similar al que es va produir l'any 2009. Una anàlisi de la sèrie històrica del dèficit fiscal català en els darrers 25 anys, des del 1986 fins al 2010, dóna un percentatge mitjà del 8% del PIB. Durant aquests 25 anys, Catalunya ha enviat 230.500 milions d'euros a Espanya que no han tornat mai més a casa nostra, xifra que equival al 112% del PIB català de l'any 2010. Amb un nivell de depredació de recursos com aquest, cap país del món pot progressar.

Si tenim en compte aquestes xifres i analitzem la distribució de la despesa i l'ajust realitzat per les diferents administracions públiques (AP) de l'Estat durant l'any 2012 a partir de les dades publicades pel Ministeri d'Hisenda, observem que l'any passat el conjunt de les administracions públiques van fer una retallada de la despesa de 23.547 milions d'euros: l'Estat central i la Seguretat Social van retallar 4.310 milions; les comunitats autònomes, excepte Catalunya, 12.360 milions; els ajuntaments i les diputacions, 2.628 milions, i la Generalitat de Catalunya, 4.039 milions. Aquestes dades ens indiquen que Catalunya en solitari va suportar el 17,3% del total de reducció del dèficit públic de l'Estat espanyol, gairebé el mateix que va reduir la mateixa administració central, i que va suposar el 18,5% del total. Aquestes xifres de retallades imposades pel govern espanyol són inassumibles i inacceptables per a Catalunya, i més amb l'espoli fiscal permanent que pateix el nostre país. És per això que l'actitud del govern de no voler aprovar els pressupostos d'enguany en aquestes condicions em sembla encertadíssima.