‘Made in Catalonia' (1936)
El 15 d'octubre de 1936, la Conselleria d'Economia de la Generalitat de Catalunya va crear una institució nova: la Junta del Comerç Exterior de Catalunya. L'objectiu era donar suport i, alhora, controlar totes les importacions i totes les exportacions de l'economia catalana, seguint un dels punts del pla elaborat pocs temps abans pel Consell d'Economia de Catalunya. A l'exposició de motius del decret, llegim: “L'economia catalana, amb la possibilitat que ofereix l'exportació de productes, no solament compensarà la manca de mercats ocupats pels rebels, sinó que acusarà, sens dubte, un progrés extraordinari, descongestionant les grans quantitats de productes emmagatzemats i d'estocs avui existents.” L'article 2 establia que “tota exportació i importació de primeres matèries i de productes manufacturats haurà d'ésser autoritzada per la Junta”.
El més innovador era la creació de la marca Catalunya, que seria imposada a tots els productes destinats a l'exportació. Segons escriuria un xic més tard el conseller d'Economia Joan P. Fàbregas, “el Made in Catalonia, ultra significar l'origen, ens dignifica i proclama, a plena llum, que existeix, en el món, amb iniciatives i característiques pròpies, una autèntica nació exportadora”. Calia la identificació del que Catalunya exportava, car, per exemple, el geògraf catalanoportuguès Gonçal de Reparaç explicava “el cas de l'arròs i de l'oli venuts a l'Amèrica del Sud amb etiquetes italianes!” (Butlletí trimestral/Conselleria d'Economia, 1).
Al 1936-37, la conselleria començà a elaborar la informació sobre el comerç exterior català. Les exportacions catalanes d'octubre a desembre de 1936 es distribuïen així: primer, productes de l'agroalimentació: ametlles (6.284 milers de ptes.), avellanes (6.079), oli (3.800); segon, manufactures del suro (4.099) i aglomerats (1.300); tercer, vins: comuns (2.100), vins fins (700), licors (300); quart, productes tèxtils: teixits de cotó (3.500), gènere de punt (700), filatures (700), cinquè) pells: en brut (2.700), derivats de la pell (800), manufactures (400); sisè, paper: de fumar (1.000), impresos (500), cartró (400); setè, productes químics: àcid tàrtric (1.700), perfumeria (1.500), productes farmacèutics (900); vuitè, maquinària (900). El made in Catalonia proposat hagués pogut cobrir, doncs, una varietat prou notòria de productes. Començant pels superanunciats mitjons Molfort's, que feien que “Mataró fos coneguda a tot el món”.
JOAN P. FÀBREGAS.
Fàbregas, però, havia descobert que, amb la crisi mundial, “l'Occident europeu ja no era la gran manufactura del món”. La indústria, a Europa, i a Catalunya, era molt important, però ja no ho era tot. Potser per aquesta raó s'interessava per les realitats catalanes de sectors com l'agroalimentació, les comunicacions, el turisme o les arts gràfiques.
“Catalunya, regió de turisme”
Al Centre Internacional d'Intercanvi dirigit per Joan P. Fàbregas hi hauria una aposta clara per la indústria turística i per Catalunya com a marca turística. Segons Manuel Marinel·lo, els punts forts de la marca Catalunya eren: 1) Barcelona, 2) la Costa Brava, 3) els Pirineus (“rivals de Suïssa”), 4) les vinyes del Priorat, 5) les hortes del Segre i del Llobregat, 6) Montserrat, 7) la Tàrraco romana, 8) Empúries, 9) el romànic i el gòtic, i 10) els embassaments i els salts d'aigua de les centrals hidroelèctriques de Cabdella i Talarn.
