‘Sobradament preparats'

La crisi actual presenta diferències significatives en relació a altres crisis anteriors. Els seus efectes no recauen ja únicament sobre les classes més desafavorides, sinó que afecten de ple col·lectius de classe mitjana i amb un nivell de formació elevat. No tan sols preocupa el greu increment de la desocupació, que podria tenir un component conjuntural, sinó sobretot el canvi en el model econòmic, amb processos de reestructuració a les empreses, que condueixen cap a estructures molt més lleugeres i amb un alt component d'outsourcing i d'externalització quan no estan directament vinculades amb el seu core business. Això porta a una reducció important de la demanda d'ocupació de personal titulat, i a implantar models de negoci molt diferents dels d'abans. Quina és, en aquest cas, la sortida professional del gran volum d'enginyers, arquitectes, advocats, economistes, psicòlegs, periodistes, i altres titulats superiors, que varen cursar un ensenyament amb la seguretat d'un model que generava llocs de treball qualificats?

La preocupació és avui més palesa per tal com afecta de ple la generació del baby boom que fa uns anys van poblar les universitats espanyoles de forma massiva.

La solució no és fàcil, i l'equilibri de l'oferta i la demanda laboral tan sols pot venir per dues vies: a) la recerca d'oportunitats en altres mercats laborals internacionals en creixement i que demanden ocupació, o b) elaborar un projecte professional propi i portar-lo a terme. La primera opció, com a mesura conjuntural, pot ser adequada tant per a l'interessat com per regular el mercat laboral. Però, si l'emigració s'allarga en el temps, suposa la pèrdua de la inversió que el país ha fet en les persones. (cal tenir en compte que el 70% del cost de l'ensenyament públic universitari ha anat fins ara a càrrec dels fons públics).

L'opció d'emprendre un projecte propi és cada dia més valorada entre els titulats universitaris que disposen d'un major coneixement i facilitat per accedir als recursos necessaris. De fet, aquesta tendència es posa de manifest a les dades de l'últim informe del Global Entrepreneturship Monitor GEM de 2012, que es va presentar recentment, i que indica un increment sostingut de la taxa d'emprenedors amb estudis superiors. Actualment un 68,3% dels emprenedors en fase inicial tenen estudis superiors, amb un increment del 15,4% respecte l'any 2006.

Entre aquests emprenedors hi podem trobar tant persones recentment graduades com altres que, disposant ja d'uns anys d'experiència professional, veuen truncat el seu camí a l'empresa.

Molts d'aquests emprenedors troben oportunitats en la creixent externalització d'activitats que les empreses fan, i entenen que el seu futur passa per oferir directament els seus serveis per a projectes determinats, aconseguint una major rendibilitat que la que obtindrien amb una nòmina. Per això, disposen de punts forts destacables: preparació, gestió de la informació, capacitat per idear, motivació i en molts casos coneixement del sector i experiència. També solen donar-se algunes febleses, com els perjudicis per la projecció del passat, la falta de recursos inicials, l'aversió al risc, etcètera.

No es pot obviar que qualsevol nou projecte comporta cert nivell de risc; que fer previsions sobre la facturació possible dels primers anys és molt difícil; que cal considerar que les previsions d'ingressos inicials es demorin, etcètera. A més, podran afectar determinats condicionaments particulars, com l'edat, la situació familiar, la ubicació, el nivell de recursos disponible, etcètera. Per gaudir de la llibertat de dirigir el propi futur caldrà actuar amb prudència i objectivitat.

Els professionals amb una formació universitària troben bones oportunitats per emprendre a l'entorn de la seva base de coneixement.

El ventall de possibilitats que l'emprenedoria ofereix als emprenedors sobradament preparats és molt ampli, però en qualsevol cas l'èxit requerirà un treball indispensable: el màrqueting personal. Cal tenir en compte que no existeix el que no es veu. La qualitat i l'eficàcia professional han de ser reconegudes pel mercat. I això requereix una labor de divulgació de la feina ben feta i de la marca personal.

El canvi de model econòmic que està començant posa en evidència la necessitat de canviar el model personal de prestació de serveis. Potser hi ha cert temor de trencar la inèrcia personal, però el procés del mercat és irreversible. No hi ha dubte, ara és un bon moment per canviar i l'èxit serà dels emprenedors sobradament preparats.