Simplificar cap amunt
Rajoy proposa eliminar duplicitats en les administracions. Sobren organismes, però no pas a la central, és clar. Per Joan Poyano
De Manuel Fraga deien que tenia el cap tan gros que l'hi cabia l'Estat, i no ho desmentia, tot i que quan presidia Galícia va acabar dient que l'Estat autonòmic depassava la seva capacitat cranial i va ser l'inventor del concepte d'administració única; una competència, una administració. L'excentralista (quan era ministre) convertit en autonomista (quan va haver de baixar les aspiracions) ho proposava de baix a dalt - el que faci la Xunta o la Generalitat que ho deixi de fer el govern estatal-, però el seu deixeble Mariano Rajoy va en sentit contrari. En la reforma de l'administració que va presentar dijous es busca eliminar duplicitats, però no pas en el sentit de suprimir uns ministeris de Cultura o Sanitat sense sentit perquè les competències estan transferides a les comunitats autònomes, sinó en el de recomanar que es liquidin serveis autonòmics com el de la Sindicatura de Comptes o el Servei Català de Meteorologia. Diu que la cosa és voluntària, però amb efectes: si Catalunya s'encaparra a mantenir organismes que el govern espanyol considera inútils, això pot repercutir en el límit de dèficit públic que es fixi.
Límit que continua sense fixar-se, de manera que continuem sense pressupostos, cosa que no ha impedit que el govern català hagi decidit elevar del 8 al 10 per cent el tipus de l'Impost de Transmissions Patrimonials. I ho va acordar el mateix dia que anunciava que abaixarà del 54 al 10 per cent l'impost per als casinos per beneficiar el futur macrocomplex turístic de Barcelona World que s'instal·larà a Salou i Vila-seca. Queda lleig, però, com diu el conseller Mas-Colell, els impostos s'han d'adequar a la competència internacional, i això vol dir que l'impost al bacarà s'ha de baixar per fer la competència a Las Vegas-Madrid i que el de transmissions es pot pujar sense manies perquè qui té un pis per vendre no el pot exportar a Alcorcón.
El producte interior brut de Catalunya ha registrat una disminució interanual de l'1,7% en el primer trimestre del 2013, en un context de gran atonia, ja que la UE torna ha estar en recessió. El BBVA augura que l'economia catalana caurà aquest any un 1,5%, en línia amb el conjunt d'Espanya, i que tornarà a créixer el 2014 amb un avanç del PIB del 0,7%, unes dades que poden millorar si s'augmenta el límit de dèficit autonòmic.
Però alguna pela queda, i la Generalitat, el Ministeri de Foment i Renfe han firmat finalment el contracte-programa 2013-2015, que representa una inversió de 165 milions d'euros que es destinaran a la posada en marxa de les noves rodalies de Tarragona a Reus; de Blanes a Girona, Figueres i Portbou; i de Lleida a Cervera; al perllongament de la línia R1 de Mataró fins a Arenys de Mar; a la implantació d'una llançadora de Figueres a Portbou, i als reforços de places a les línies regionals.
El grup de cooperatives Clade ha nomenat el president executiu d'Escola Sant Gervasi (ESG), David Cos, com a nou president, en substitució de Miquel Àngel Oliva. Clade ha aprovat els comptes del 2012 amb el manteniment de la xifra de negoci, 280 milions d'euros. Més malament li va a La Seda, que ha presentat concurs de creditors, amb un passiu de 700 milions d'euros, després d'haver fracassat en l'intent de refinançar amb la banca deutes que sumen 235 milions d'euros per poder continuar operant.
La UGT, CCOO, Foment del Treball, Pimec i la Generalitat han signat un acord pel qual els convenis que caduquen continuaran vigents mentre es continua negociant, i també quan es passi a la mediació de la Generalitat o del Tribunal Laboral.