La campanya del ‘Derecho a saber'

El PP de Catalunya ha llançat una campanya contra la consulta sobiranista per internet i les xarxes socials amb el nom Derecho a saber. El principal punt en què es basa la campanya es titula España nos roba i qüestiona el dèficit fiscal amb l'argument del superàvit comercial existent entre Catalunya i la resta de l'Estat espanyol.

És cert que cada any el comerç exterior de l'economia catalana en relació amb la resta de l'Estat té un gran superàvit. Per exemple, l'any 2010, aquest superàvit –que ve donat per la diferència entre el que Catalunya exporta a la resta de l'Estat i el que importa de les altres comunitats autònomes– va ser de 24.198 milions d'euros.

Segons el plantejament de la campanya del Partit Popular, el fet que les empreses catalanes venguin més béns i serveis a la resta de l'Estat espanyol que el que els catalans els comprem justifica l'existència del dèficit fiscal, el qual es considera una espècie de “compensació” per aquest superàvit comercial.

La falsedat d'aquest argument rau en el fet que ignora que, a canvi del dèficit fiscal, els catalans no rebem res, mentre que a canvi del superàvit comercial de Catalunya, els ciutadans i empreses de la resta de l'Estat reben com a contraprestació els béns i serveis que han comprat.

Aquest argument és una aberració econòmica i un insult a la intel·ligència. El professor Xavier Sala i Martín ha posat un exemple que il·lustra perfectament el que defensa el PP en la seva campanya: un atracador entra en una botiga i roba 50 euros de la caixa. Poc temps després, l'atracador torna a la mateixa botiga i es compra uns pantalons que valen 50 euros, els quals paga amb els diners que ha robat anteriorment.

És clar que la botiga (Catalunya) ha venut uns pantalons i, per tant, té un superàvit comercial respecte a l'atracador (Espanya), que els ha comprat.