Una història per a emprenedors

Hamdi Ulukaya va fundar una empresa (Chobani) el 2005 i ja factura 1.000 milions de dòlars, i amb beneficis. Excepte pels beneficis, sembla la típica història d'èxit d'una empresa emergent d'internet a Silicon Valley, però el negoci és fora de línia.  Chobani fa iogurt grec als Estats Units; Ulukaya enguany ha guanyat el premi global d'Emprenedor de l'Any; la seva història confirma moltes convencions en emprenedoria i en contradiu unes quantes. Ulukaya és un turc d'origen kurd que va arribar als EUA per aprendre anglès i va acabar fabricant formatge feta a petita escala. Al cap de 3 anys, va comprar una planta de iogurt abandonada per Kraft amb un préstec del govern.

Al 2007 va sortir al mercat i va ser un èxit instantani.  Chobani té una quota de mercat del 18% (als Estats Units!), acaba d'inaugurar la planta de iogurt més gran del món i desembarca a Austràlia i Europa.

Hi ha dues coses interessants en l'èxit de Chobani: el sector i el producte. Quant al sector, qualsevol anàlisi competitiva hauria desaconsellat entrar-hi (rivals forts, gran inversió inicial, crisi, etc.).  Però Hamdi, que ja estava en aquest sector madur, va veure una oportunitat en uns actius abandonats i una veta de mercat potencial.

Un segon punt és l'obsessió pel producte, fins al punt de passar-se dos anys donant voltes a la recepta del iogurt i a l'embalatge.  Molts emprenedors se n'obliden i es perden en rodes de finançament, nombre d'usuaris i la mística del powerpoint. Emprendre és complicat però més per la implementació que no pas per la idea inicial.

El cas de Hamdi il·lustra com les idees poden sorgir del nostre entorn més quotidià, per negatiu que sembli, que es converteixen en oportunitats centrant-nos en el producte o servei que volem oferir.