L'empremta de l'aroma

La informació de les olors arriba al sistema límbic i a l'hipotàlem, regions del cervell relacionades amb les emocions i els sentiments. Per aquest motiu associem olors amb moments i reconeixem més aromes que colors. Una olor ens transporta a la infantesa, a un moment passat, a un record. Fins i tot estimula l'acció de la compra. Qui no s'ha aturat a la porta d'un forn atret per una irresistible aroma de pa acabat de fer? Els responsables del màrqueting saben que la olor pot fer que una persona estigui entre 30 segons i un minut més en una botiga, però encara hi ha poques empreses dedicades al màrqueting olfactiu. És a dir, a crear un perfum personalitzat que actuï com a targeta d'identitat d'una empresa.

Francisco Rabaneda, titulat en MBA a l'escola de negocis Eserp, ha passat temporades a Londres i allà ha detectat que les botigues i els hotels estan molt més preocupats perquè els locals facin bona olor que no pas aquí. I per aquest motiu s'ha llançat a crear una empresa de màrqueting olfactiu que ha anomenat iAroma i que té seu a Sant Vicenç dels Horts. “Li he posat aquest nom perquè vull compaginar les aromes amb les noves tecnologies, amb la innovació i la identitat. Igual que el logotip és l'empremta digital d'una empresa, l'aroma ha de constituir també un fet identificador”, resumeix aquest emprenedor. Rabaneda ha treballat en el món químic, i allà ha vist que la varietat d'ambientadors és molt reduïda. “Hi ha una gran quantitat de perfums personals, però no hi ha la mateixa equivalència en el món empresarial”, explica, i defensa que “cada client pot tenir la seva aroma, per petit que sigui”.

El seu objectiu és oferir a cada client una olor personalitzada a través de sistemes d'aromatització mecànics que defugen els típics ambientadors. Per fer-ho possible, les tres persones d'iAroma treballen amb una perfumista per aconseguir l'olor amb què els seus client es trobin còmodes. Primer estudien què vol l'empresa en qüestió, ja sigui crear marca, vendre més o relaxar la clientela. A tall d'exemple, Rabaneda explica que a una botiga de roba infantil proposaran olors que ens recorden la infantesa com l'aroma de colònia Nenuco o de talc. A la consulta d'un dentista recomanen ylang-ylang, perquè és una olor relaxant que n'elimina d'altres, com ara la d'anestèsia. La flor de taronger relaxa i la de vainilla fa pujar les vendes, per això la proposen als bancs. “A les cafeteries, al matí hi fa olor de cafè i a la tarda, de te o de gintònic, cosa que ajuda a potenciar el consum”, assenyala l'emprenedor, que afegeix que moltes d'aquestes olors són augmentades artificialment.

Un cop detectada la necessitat del client i aconseguida la fragància més adient, que iAroma encarrega a diferents laboratoris, s'instal·la a l'empresa un sistema d'aromatització que variarà segons les dimensions del local i de la seva decoració. Hi ha diferents models, des de petites consoles fins a torres i dosificadors que es col·loquen dins de l'aparell d'aire condicionat. Aquests sistemes tenen uns temporitzadors que deixen anar perfum a l'ambient cada pocs minuts, de manera que el local es conserva permanentment perfumat. “Els clients poden comprar o llogar les màquines i paguen una quota mensual pel subministrament de les fragàncies”, precisa Rabaneda. No sempre s'aporta una aroma, sinó que de vegades es fa el contrari, com ara neutralitzar amb components químics l'olor de fossa sèptica de locals baixos.

En l'any i mig d'existència de l'empresa, iAroma ha atret 120 clients, alguns dels quals han aconseguit fidelitzar amb contractes de subministrament. Com el que han signat amb l'hotel Casa Fuster, que ha optat per una fragància d'ambre que combina amb la seva decoració sòbria. O amb algunes botigues Natura, que venen exotisme amb l'aroma de bambú. També compten entre la seva clientela botigues de Beep i d'United Colors of Benetton, i han perfumat caixes de productes Apple i de sabatilles Victoria, esdeveniments de Nike i fires comercials a Sant Vicenç dels Horts i a Sant Feliu de Llobregat. El seu objectiu és facturar enguany 120.000 euros i doblar aquesta xifra l'any vinent.