Alerta per la situació dels treballadors transfronterers

“Estem parlant d'unes dues mil persones que es desplacen cada dia per anar a treballar fora de les nostres fronteres”, va dir Daniel García, secretari nacional de la UGT de Catalunya. Aquesta és una de les dades que van facilitar ahir els sindicats després d'una acció informativa per als treballadors transfronterers. García va ser un dels participants en la trobada dels sindicats catalans i francesos a Figueres, ahir al migdia, en la qual també van assistir Ricard Bellera, secretari internacional de CCOO, i Regi Villepontoux, secretari del Consell Sindical Interregional Pirimed (CSIR), i representants de la resta de sindicats que formen part d'aquest consell.

Segons van denunciar, les condicions laborals dels treballadors transfronterers, és a dir, dels que viuen en una banda de la frontera i treballen a l'altra, s'exerceixen en condicions precàries i estacionals amb desavantatges “socials i fiscals”, com també “competències deslleials”. Per denunciar aquests fets i informar els treballadors dels seus drets, els sindicats van repartir tríptics ahir al matí a la frontera del Pertús, on s'hi destacaven les “deu coses que cal saber si ets un treballador transfronterer”. “És una realitat molt dura, amb taxes d'atur juvenil superiors al 55%. Això fa que els joves es busquin la vida fora de les nostres fronteres”, va dir García. D'altra banda, Bellera va recordar el desconeixement dels drets dels treballadors catalans a França i la desigualtat de condicions en què treballen, ja que se'ls apliquen les condicions laborals catalanes, cobrant pels seus serveis, per exemple, menys del que cobraria un treballador de l'Estat francès, la qual cosa genera malestar entre els treballadors francesos per la competència deslleial.

Així, van recordar que el salari mínim a l'Estat espanyol és de 645 euros mensuals, mentre que a l'Estat francès és de 1.400 euros. Segons va explicar Villepontoux, als sectors on hi ha més conflicte en territori francès, per exemple, són els de la construcció, el comerç i l'agricultura. Un dels sindicalistes assistents va explicar que cada dia es concentren entre 50 i 60 persones a la carretera entre Perpinyà i Argelers a l'espera que algú els doni feina, ni que sigui per unes hores.

En el cas de la Catalunya del Sud, els sectors més afectats per la mobilitat transfronterera són el comerç i la restauració, que és molt estacional. Per tot això, els sindicats reclamen una política europea justa; “una veritable Europa social” i una campanya de sensibilització institucional de manera que es millori el seguiment de l'activitat transfronterera.