L'opció dubtosa de La Caixa

Sóc client satisfet de tota la vida de La Caixa i, per la seva història, la considero una mica meva. Potser per això em veig en la necessitat d'opinar, amb tots els respectes, sobre la seva involucració en propaganda política. En posaré dos exemples.

El primer és que La Caixa ve prestant de fa temps la seva imatge i el seu equip directiu a la marca España, un projecte del govern espanyol que pretén prestigiar la marca país en els mercats internacionals. A banda de creure que està abocat al fracàs –la marca no es construeix amb eslògans, sinó treballant bé–, crec que a La Caixa no li fa cap falta, perquè la seva opció no ha estat internacionalitzar-se sinó consolidar-se en el mercat espanyol. Fer el joc a un projecte que descansa en barrejar sangria, toros, enyes, banderes i castanyoles amb la professionalitat i el prestigi d'empreses sèries és un error comercial de qui es presta a jugar aquesta carta. El valor de marca de La Caixa és massa gran per barrejar-la amb una idea sense contingut de la qual no en pots controlar la gestió, que no té cap rendibilitat coneguda i que té el perill d'associar-se amb el desprestigi.

El segon està relacionat amb el patrocini de la selecció espanyola de bàsquet. És clar que comercialment a La Caixa li interessa patrocinar un esport amb molts seguidors i amb probabilitats d'èxit, però es fa difícil pensar que el contracte no estableixi condicions que impedeixin la manipulació política. La imatge de l'estrella de Miró és indissociable de la campanya política de jugadors com ara Gasol i Navarro i el “ser español no es una excusa, es una responsabilidad” o “imparables juntos”. S'ha pensat en què, al costat dels entusiastes, això pot generar repulsió a molts clients?

No estic segur que apostes de La Caixa com les indicades hagin passat el filtre de rigor que els seus directius apliquen quan fan allò que els és propi, és a dir, l'activitat financera. Fins i tot si aquests exemples fossin el resultat de peatges polítics, que n'hi poden haver, és un risc avenir-se a jugar-hi. Igual que és arriscat posar-se en contra, com fa la institució, del dret a decidir del país d'origen. Crec que el millor que pot fer és continuar fent allò que fa de manera excel·lent, que és banca. I la política, per als polítics.