opinió
El mapa cameral a debat
La Generalitat, al contrari de l'Estat, hauria d'apostar per l'enfortiment democràtic de les institucions camerals
Sense fer soroll, ja ha estat aprovada l'entrada del projecte de llei de cambres de comerç al Congrés. El text inclou lleugeres modificacions però no corregeix les grans deficiències descrites a l'article Les cambres cedeixen, del 29 de juny. Es manté el model mixt, d'adscripció obligatòria i quotes voluntàries, d'escàs èxit al món, que condicionarà les cambres per la gran dificultat que suposa tenir la representació de totes les empreses i no disposar del mínim finançament per poder-la exercir. Tampoc s'ha produït cap millora en l'elecció dels òrgans de govern a la Cambra d'Espanya, on els membres continuen sent nomenats per l'administració. Amb aquesta llei, la Cambra d'Espanya esdevé un instrument de l'Estat per obtenir la representativitat de les empreses i alliberar-se de les obligacions electorals que això comporta. De fet, la Cambra d'Espanya captura el dret de representar totes les empreses i trasllada a les cambres de comerç totes les obligacions.
La nova llei introdueix competència sana entre cambres, però en canvi dóna entrada a una competència totalment deslleial entre les cambres i la Cambra d'Espanya. En aquestes condicions, poques cambres de comerç podran subsistir, la qual cosa farà que el mapa cameral espanyol i català es concentri i es produeixi una inoportuna desconnexió amb el territori.
Per la seva banda, la Generalitat de Catalunya no s'hi ha pronunciat encara. El text manté l'administració autonòmica com a tutelar de les cambres de comerç i, per tant, és la responsable de conformar el nou mapa cameral a Catalunya. Lamentablement, des de Catalunya no es podrà fer res per millorar el model mixt escollit, ni tampoc per canviar la composició i la representativitat de la Cambra d'Espanya. Si no hi ha cap canvi, Catalunya estarà infrarepresentada al ple de la Cambra d'Espanya, amb un únic representat d'un total de seixanta, tot i acumular el 25 % de les activitats econòmiques espanyoles i el 19% del PIB.
Davant d'aquest entorn tan desfavorable, el repte és definir en poc temps el mapa cameral per a Catalunya. Sis mesos tindrà la Generalitat per redactar la llei de cambres catalanes un cop sigui aprovada la llei estatal. Les cambres, fins ara, han mostrat públicament les seves preferències per mantenir el mapa cameral actual. Avui, a Catalunya hi ha tretze cambres, una de les quals (la Cambra de Barcelona) acumula el 65% de l'activitat econòmica i les altres dotze es reparteixen el 35 % restant. Alguns entorns polítics i empresarials, aprofitant aquest dimorfisme cameral, es mostren favorables a l'existència d'una única cambra de comerç catalana. La justa mesura entre la concentració d'esforços que requereix la internacionalització de l'economia i la capil·laritat territorial que precisa l'enfortiment de l'economia local hauria de guiar el debat sobre el qual construir el nou mapa cameral a Catalunya.
A la Generalitat de Catalunya també cal demanar-li la visió que Espanya ha demostrat no tenir i que, contràriament al que el govern espanyol ha fet, aposti decididament per l'enfortiment democràtic de les institucions i que, sota aquestes premisses, es constitueixin i es tutelin les noves cambres de comerç catalanes. Tot fa pensar que ha arribat el moment de fer les coses bé. Esperem que així sigui.