La xufa perd terreny a Alboraia

A Alboraia, poble agrícola per damunt de tot, situat a la rodalia de la ciutat de València, es conrea la xufa i es fa orxata. Aquesta indústria, neta i conseqüent amb la tradició, genera una activitat i abundants beneficis. Es tracta d'un fenomen generat per les condicions social i físiques actuals. Un fenomen que ara es veu amenaçat a causa del desorbitant creixement urbà en perjuí del sòl agrícola que, tal com van les coses, aviat es convertirà en un espai residual perquè no res es fa per a evitar-ho.

Una població, aquesta d'Alboraia, que fins i tot dedica a l'orxata una avinguda, probablement l'artèria més important del poble, la que correspon a l'antic Camí Nou de València. A més s'ha dedicat una activitat festiva a aquest producte: la Festa de l'Orxata. Un matí durant les festes locals (primera setmana del mes de juliol), els orxaters instal·lats als accessos del poble, ofereixen amablement als veïns i visitants, més o menys sorpresos, un got d'orxata.

Menys territori

L'horta de la rodalia de València i, amb aquesta, la xufa, perd el seu espai de conreu a causa de l'ocupació del sòl per a habitatges, cobertes industrials i ampliació de les infraestructures urbanes i, viu un moment més que crític.

Precisament ara, quan el públic manifesta preferència pels productes naturals i l'elaboració artesana enfront de la producció industrial amb suport constant de la química, els llauradors i els habitants d'Alboraia assisteixen, més o menys impassibles, al seu fatal anorreament.

Xufes d'Àfrica

El consumidor valencià sovint i, sense saber-ho, consumeix identitat valenciana fabricada amb xufa originària d'Àfrica o de qualsevol altra banda del món.I potser, d'ací a uns anys, les orxateries deixaran de produir orxata valenciana, pel simple fet que ja no quedarà horta on conrear les xufes.

Fa la sensació que els valencians no estimen aquest tresor particular existent a les contrades d'Alboraia i que no saben establir les mesures ni les estratègies necessàries per a conservar-les: mantindre la terra, garantir la seua producció i la cultura que l'ha generada.

Una terra esmicolada cada dia una miqueta més per tants i tants projectes avalats per un fals criteri de progrés com ara la canalització del barranc de Carraixet, el Tercer Cinturó de Ronda, l'accés Nord al Port i l'anunciada ruta blava.

Preus per terra

A més de tot això, el llaurador valencià conreador de la xufa, es troba que la importació massiva i regular, ha tingut com a conseqüència que fa trenta anys les xufes seques arribaven a pagar-se a 2 euros el quilo i que hui es paguen entre 0,75 i 1,25. Aquest preu no resulta interessant al productor.

Però el preu tan baix de la xufa, no ha beneficiat el consumidor, ni abans quan es pagava cara, ni ara que és relativament barata. El fet no ha repercutit en el preu final de l'orxata.

Tal com estan les coses actualment, els comerciants es veuen obligats a barrejar les xufes foranes amb les conreades a la rodalia d'Alboraia i, a poc a poc, la proporció de les conreades a l'horta de València anirà reduint-se a mesura que el producte local esdevinga escàs.

En aquest sentit, cap dels comerciants que aprofiten les xufes foranes no té bona consciència sobre aquest producte, del qual s'arriben a importar més de deu milions de quilos a l'any.

Control rigorós

Productors, llauradors i consumidors coincideixen majoritàriament a opinar que per a poder mantenir la denominació “Xufa de València” es fa absolutament necessari un control rigorós d'aquesta denominació d'origen per al producte local, a fi de garantir que les xufes conreades a Alboraia i la seua rodalia, mantiguen un preu digne, per més barates i grans que siguen les qualitats importades.