Temporada alta al clúster dolç de l'Urgell
La indústria torronaire té un impacte de 17 milions i 180 llocs de treball a Agramunt
Un 20% de la producció del torró d'Agramunt es destina a exportació, bàsicament a la UE
Agramunt, a la comarca de l'Urgell, té poc més de sis mil habitants, però hi ha un cap de setmana a l'any en què els carrers del municipi no donen l'abast per engolir el volum de gent que s'hi passeja. És durant la Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra, en què el poble rep 70.000 visitants. La cita d'enguany, prevista per a aquest cap de setmana, és l'edició número 25 i dóna fe del pes que ha agafat la indústria torronaire en l'economia d'una zona que, històricament, s'ha hagut de refiar de l'agricultura (gairebé el 90% de la superfície de la comarca és terra conreada, i més de la meitat dels conreus, cereals de secà).
De fet, si bé els antecedents més remots del torró d'Agramunt cal buscar-los l'any 1741 (els escrits deixen constància que, llavors, al poble hi havia set mestres torronaires), es matisa que l'elaboració de torrons era tan sols una activitat complementària d'alguna altra ocupació principal i que exclusivament la duien a terme aquells qui més a mà tenien els ingredients bàsics que calen per fabricar aquest dolç: ous, mel i avellanes (la introducció de l'ametlla no seria fins bastants anys més tard). En el dia d'avui l'activitat torronaire a Agramunt no és complementària de res; al contrari, és un motor econòmic. Torrons Fèlix, Torrons Roig i Torrons Vicens (que controla Torrons Lluch) són les empreses del municipi que elaboren el torró seguint els estàndards de la IGP (indicació geogràfica protegida). Uns estàndards que manen elaborar el torró a partir d'una barreja d'avellanes o ametlles, sucre, mel i clara d'ou i, després, rematar la presentació en tauletes rodones o rectangulars entre dues làmines de pa d'àngel. El percentatge mínim d'ametlla o avellana és del 46% al 60%, segons si el torró és de categoria extra o suprema.
L'any passat, la IGP va arribar a supervisar una fabricació total de 186.500 quilos, dels quals un 20%, una mica més de 37.000 quilos, van tenir per destí l'exportació (mercat europeu exclusivament).
A banda del mateix torró d'Agramunt, la indústria torronaire treballa en altres tipus de torró, xocolates i dolços, i la producció global de gènere dolç és molt superior a les xifres que té sota control estricte el consell regulador de la IGP.
En aquest sentit, Àngel Velasco, gerent de Torrons Vicens, detalla que “només a Torrons Vicens ja arribem a una producció anual de 800.000 quilos de producte”, i apunta que, si a això s'hi suma el que elaboren els altres fabricants d'Agramunt, en surten anualment entre 900.000 i un milió de quilos de producte dolç.
L'impacte global que té tot el negoci és de 17 milions d'euros i per fer possible aquests nivells de producció calen, de manera directa, 180 treballadors com a mínim. Torrons Vicens, que és la principal empresa del ram, ocupa la majoria de personal; “habitualment tenim una plantilla de 70 persones, però ara per a nosaltres és temporada alta i arribem a ser 120 treballadors”, diu Àngel Velasco.
Torrons Vicens va adquirir la primavera passada Xocolates Jolonch i Àngel Velasco, que apunta que acaba de rebre un reconeixement del president Artur Mas per la seva activitat internacionalitzadora, recorda un trist i tràgic passatge de la història del país per destacar el pòsit d'aquesta empresa xocolatera: “El president Companys, abans de ser afusellat, va demanar que li donessin una presa de xocolata Jolonch.”
La Fira del Torró vol incidir en el vessant més formatiu i divulgatiu del producte dolç i enguany hi seran oferint demostracions i tasts de cuina cuiners de renom: Albert Adrià (El Bulli), Raúl Bernal (millor xocolater d'Espanya 2011), Oriol Balaguer (millor pastisser de rebosteria d'Espanya 2008), Albert Marimon (millor cuiner del 2012), Rafa Delgado (millor pastisser de restaurant 2007), Carles Mampel i Miquel Guarro (restaurant Dos Cielos).