Més de 16 bilions de problemes

Abisme fiscal, segrest, apagada governamental, límit del deute. La primera economia mundial surt del foc per caure a les brases. Quan encara cuegen els efectes latents de les retallades massives aplicades de manera automàtica a una administració que, a més, ha hagut de tancar parcialment per falta de pressupost, el país veu com el compte enrere fins a la suspensió de pagaments s'acosta perillosament al zero. Si abans del 17 d'octubre demòcrates i republicans no són capaços d'arribar a un acord per apujar el límit del deute, de 16,7 bilions de dòlars (12,3 bilions d'euros), el departament del Tresor haurà d'executar els seus comptes públics tan sols amb els 22.150 milions d'euros que disposa en metàl·lic.

Amb un dèficit del 8,3% el 2012 i un deute equivalent al 108,7% del Producte Interior Brut, l'administració nord-americana no disposa del prou diners en metàl·lic per cobrir els milions de pagaments que el departament del Tresor fa cada dia. Els funcionaris, els pensionistes, els soldats, els veterans, els beneficiaris dels diferents programes de salut, els negocis que proveeixen serveis al país o les nacions estrangeres que han comprat deute nord-americà veuen amb temor l'atzucac polític al Congrés dels Estats Units. La Xina i el Japó, propietaris de 2,4 bilions de dòlars (1,7 bilions d'euros) en deute nord-americà, ja han expressat la seva preocupació.

De fet, els economistes alerten de l'efecte dominó que la suspensió de pagaments tindria en les economies nacional i global. Els experts prediuen una caiguda del 5% del PIB nord-americà i una recessió més profunda que la del 2008, l'administració es veuria obligada a fer retallades greus en la despesa pública, el preu del dòlar cauria en picat, els mercats financers es veurien alterats i la confiança en els bons del Tresor es desplomaria. “La gent deixa diners al govern dels Estats Units perquè confia que li seran retornats, si aquesta confiança desapareix les conseqüències per a l'economia seran molt negatives”, alerta Gus Faucher, economista del grup de serveis financers PNC.

Amb la incertesa dels costos de la participació del país en la Primera Guerra Mundial, el Congrés va crear el 1917 el límit del deute, un sistema que existeix en països com Dinamarca o el Japó, però de manera més flexible. Augmentar-ne el límit no implica augmentar el deute, sinó permetre que el govern pagui els deutes que ja ha contret. El deute existeix, autoritzi o no autoritzi el Congrés més préstecs.

De fet, des del 1960 el Congrés l'ha augmentat 78 vegades. En la història dels Estats Units mai no han fet front a una suspensió de pagaments.