La crisi a l'interior de Catalunya està descompassada
Fins al 2010, el PIB de sis comarques catalanes encara creixia contradient l'evolució negativa de les respectives capitals. L'elevat pes del sector energètic en aquests territoris i un impuls emprenedor que s'estava desplaçant fora de les zones urbanes en tenen la culpa
El darrer trimestre del 2010, Catalunya registrava un tímid repunt de l'1,1%. Semblava confirmar que l'economia es recuperava, en canvi -com després se sabria- ens situava a la vora del precipici de la recaiguda. El producte interior de Catalunya d'aquell any va ser finalment d'uns 205 mil milions d'euros, 7.500 milions inferior al del 2008, quan es va iniciar la crisi.
Però en aquell context de decreixement generalitzat, hi ha sis comarques que van registrar saldos positius, de les quals cinc, Ribera d'Ebre, Val d'Aran, Terra Alta, Garrigues i els dos Pallars, amb la particularitat que les respectives capitals comarcals van decréixer.
Només representen l'1,5% de la riquesa del país, l'1,2% de la població i el 17,8% del territori, però el comportament d'aquestes comarques durant la crisi torna a posar de relleu les febleses del model de creixement territorial de Catalunya: economies fràgils, poc diversificades i, en alguns casos, excessivament dependents de determinats establiments.
El cas més paradigmàtic és el de Ribera d'Ebre. Segons l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) és la comarca que té el producte interior brut per càpita més alt de tot el país. Els 65.100 euros per habitant de la Ribera d'Ebre suposen més del doble que la mitjana de Catalunya, que és de 27.700 euros. “El PIB mesura el resultat final de l'activitat de producció de les unitats productores del territori a preus de mercat”, subratlla l'Idescat. Això és diferent que la renda per càpita, indicador que l'entitat està calculant en aquests moments i es farà públic en els pròximes setmanes. Per tant, “no som els més adinerats de Catalunya”, s'afanyen a puntualitzar al Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre.
No els falta raó. Les centrals nuclears d'Ascó distorsionen el potencial econòmic del territori. El sector industrial representa prop del 76% del PIB comarcal i aquest és bàsicament generació d'energia. “Caldria descomptar aquesta font de riquesa per tenir una visió més fidedigna del que és l'economia comarcal”, proposa Juan Antonio Duro, professor del departament d'economia de la Universitat Rovira i Virgili.
Fem aquest exercici. Si les centrals de producció elèctrica fossin traslladades fora de la comarca, el PIB per capita baixaria a 21.000 euros; és a dir, per sota de la mitjana catalana; però tot i així, superior al que hauria estat el del 2008, de 14.060 euros.
Per contra, el cas de la capital comarcal, Móra d'Ebre -amb prop de 6.000 habitants-, és ben diferent. Tres quartes parts de la riquesa que genera la població procedeix dels serveis, “una terciarització amb una certa especialització en la sanitat que ha patit molt les retallades públiques”, assegura Duro.
Des del Consell Comarcal s'observa amb preocupació aquesta excessiva dependència de l'energia nuclear, no en va és una relació que té data de caducitat més o menys ajornable (les centrals acaben tancant quan es fan obsoletes). Per aquest motiu i a través del programa Ribera d'Ebre Viva miren d'acompanyar aquelles iniciatives empresarials que aportin valor afegit, vinguin del sector del turisme, de l'agricultura o de la mateixa indústria; de fet, al caliu del clúster energètic de la comarca estan sorgint alguns negocis.
No falten exemples d'aquesta emprenedoria. però un dels més paradigmàtics és el de l'empresa Cerima Cherries, distribuïdora de les primeres cireres de la temporada, que exporta des de Tivissa el 95% de la seva producció a Gran Bretanya i a alguns països àrabs. “Tenim un clima privilegiat, amb fred a l'hivern que deixa reposar els arbres i una pujada sobtada de la temperatura a la primavera que fa madurar el fruit de forma més ràpida. Som els primers productors europeus”, explicava David Manero, un dels tres socis de l'empresa, a L'Econòmic l'abril passat.
EL PIRINEU.
Però Ubach assenyala el dinamisme del camp i l'emprenedoria no urbana com un altre element a tenir present. Certament, la crisi ha coincidit amb un moment en què poc a poc s'ha anat consolidant un nou sector vitivinícola en aquestes comarques pirinenques. Amb una producció reduïda però amb un creixent de prestigi que dinamitza la comarca al voltant de la producció de vi en altura: l'aventura d'uns quants il·luminats, com se'ls qualificava fa uns anys, que amb el temps s'ha demostrat força consistent. En qualsevol cas són noves empreses que tenen la seva seu social fora de la capital. En canvi, a Tremp, que conjuntament amb la Pobla de Segur sumen el 70% de la població de la comarca, d'uns 14.300 habitants, el procés ha estat el contrari. Amb una estructura molt centrada en els serveis, moltes empreses han hagut de tancar: “Tremp ha estat la gran perjudicada per l'augment de l'atur i la pèrdua d'habitants”, apunta Ubach.
Cal pensar que l'estructura econòmica del Pallars Jussà no està tan escorada cap a un sector com en el cas de la Ribera d'Ebre. Ans al contrari, és molt més equilibrada, de fet, l'agricultura (4,5%), la indústria (28,7%) i la construcció (13,3%) tenen un pes superior al de la mitjana de Catalunya.
Però com s'apuntava abans, la producció energètica és la que sosté realment el sector industrial i a la que es deu en bona part el creixement del producte interior brut de la comarca. Dels 329 milions d'euros del valor afegir brut (VAB) del Pallars Jussà el 2010, 74,6 milions cal atribuir-los a les centrals de producció d'energia de la comarca.
L'exemple del Pallars Jussà i la Ribera d'Ebre té paral·lelismes amb el del Pallars Sobirà, Terra Alta, Val d'Aran i les Garrigues, les altres comarques que creixen, però que tenen una capital que decreix. Al Pallars Sobirà el producte per habitant va passar del 29.400 euros el 2008 a 29.500 euros el 2010, en canvi, la riquesa dels pobladors de Sort va evolucionar a la baixa de 32.900 euros a 31.800. A la Terra Alta, els 18.300 euros del 2008 van passar a 20.900 euros el 2010, quan a Gandesa es va passar de 22.800 euros a 22.100 en aquests dos anys inicials de la crisi. A la Val d'Aran el PIB per capita és força més elevat, però l'evolució asimètrica és similar; al conjunt de la comarca l'indicador va passar de 37.800 euros el 2008 a 39.300 el 2010, mentre que a Vielha va passar de 33.800 euros a 33.200 euros.
CATALUNYA.
A la part més baixa de la classificació es troben Priorat, Montsià, Baix Penedès, Garraf i Maresme. Cap d'aquestes cinc comarques no té un PIB per habitant per sobre dels 20.000 euros. El Priorat, terra de dues importants denominacions d'origen vitivinícoles, és, tanmateix, la comarca catalana amb menor PIB per habitant: gairebé la meitat de la mitjana.
El pol barceloní, motor del país
El Barcelonès és la comarca que més PIB genera (73.444,1 milions d'euros) i la quarta en el repartiment per càpita (32.900 euros). Si se suma el Baix Llobregat i els dos Vallès, el producte interior brut de tot aquest territori suposa 129.479,3 milions d'euros, que equivalen al 63% de la riquesa que produeix Catalunya en un any.
Vandellòs i Badia del Vallès, cara i creu
La indústria és la principal activitat econòmica a la Ribera d'Ebre (75,8%), gràcies al subsector de l'energia. A continuació hi ha la Conca de Barberà (49,5%) i la Segarra (49%). En la primera domina la branca metal·lúrgica, maquinària, material elèctric i transport, i a la segona té un pes superior la branca de l'alimentació.
La terciarització de l'economia
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant és el municipi amb el PIB per càpita més elevat: 126.700 euros per habitant de la localitat. Els quatre municipis que segueixen pertanyen al Vallès Occidental i el Baix Llobregat, i a les antípodes se situa Badia del Vallès, que només va generar 6.800 euros per poblador el 2010.
Cerdanya, entre les obres i els serveis
La Cerdanya és una de les comarques més polaritzades de Catalunya. La seva economia està basada en dos sectors: la construcció i els serveis, que representen el 20,8% i el 73,5% respectivament. El sector primari només és l'1,7% del PIB comarcal i la indústria, un 4,1%. La Cerdanya té un producte per càpita de 31.100 euros.
Insospitadament industrialistes
Entre els anys 2008 i 2010 el procés de terciarització de l'economia catalana es va intensificar. El pes dels serveis va passar de representar el 66% del total de sectors el 2008, al 68,8% dos anys després. El Barcelonès és la comarca més terciaritzada ja que representa el 80,5% del PIB, seguida de l'Alt Empordà (74,6%).