Don Vito a la Ciutadella

Durant la brutal edat mitjana, i també després, en els dies més fins del Renaixement socialment s'acceptava que les disputes es resolguessin en un duel d'espases. No era tan sols acceptació sinó certa veneració, el vencedor no era considerat mai un assassí despietat sinó un home respectable i valent que havia sabut defensar el seu honor amb gallardia i bravura. Avui dia les espases ja només són cosa de museus i de restaurants d'ambientació medieval i s'entén que les persones civilitzades han de resoldre les disputes enraonant. Hi ha, però, paraules que punxen més que espases.

L'arrencada de setmana va portar un agre retret del diputat de la CUP David Fernàndez als exdirectors generals de Caixa Penedès Ricard Pagès i Manuel Troyano (suposadament es van aprofitar del seu càrrec per assignar-se pensions de més de 20 milions d'euros). Ambdós es van negar a donar explicacions a la comissió d'investigació del Parlament però no es van poder estalviar entomar les manifestacions del diputat: “Comprin un mirall i veuran què és la màfia.”

I és que la setmana no només ha estat calenta en termes climàtics. Permanentment acusat de fer el ploramiques, el govern decidia justificar les seves queixes i publicava la llista dels greuges i dels incompliments econòmics del govern espanyol. Ni més ni menys que 9.375 milions d'euros és la factura pendent que, segons la Generalitat, té el govern espanyol: 5.748 milions corresponen a la inversió en infraestructures; 672,2 són la reducció d'ingressos finalistes provinents de l'Estat; 1.715,2 tenen a veure amb les mesures estatals que suposen increment de despesa, i 1.239,9 milions corresponen a les mesures estatals que impliquen la reducció dels ingressos. L'informe conclou que els incompliments “generen desigualtats socials” i discriminació cap als catalans. El ministre d'Economia, Luis de Guindos, va ser a les jornades econòmiques Gresol de Salou i va fer la seva valoració sobre el document: “Per qualificar-ho d'alguna forma, no crec que l'informe sigui gaire científic des del punt de vista economicofinancer.”

El cas és, però, que les rebaixes no s'aturen i porten una nova llimada de 1.700 milions. Catalunya s'esperava rebre uns 9.000 milions d'euros del FLA i uns 1.700 milions corresponents al nou pla de pagament a proveïdors. Doncs bé, Hisenda ha decidit rebaixar aquesta última quantitat de l'altra partida, la del FLA. El departament que dirigeix Cristóbal Montoro considera que aquestes dues partides són complementàries.

Mentrestant, hi ha qui té uns vidres de color rosat per contemplar la realitat: “És un moment fantàstic per a Espanya; arriben diners de tot arreu.” Les paraules són d'Emilio Botín, el president de Banco Santander, en un acte a Nova York on assegurava que la confiança cap a Espanya ha crescut de manera inimaginable. Els diners no deuen arribar a tothom, perquè el govern espanyol confia que les comunitats autònomes continuaran fent “esforços” i retallaran 8.000 milions d'euros durant els pròxims dos anys, dels quals més de 2.000 milions (2.142) hauran de sortir d'un augment dels impostos cedits. Per la seva part, la UGT ha fet públic que els sous han caigut un 23% a Catalunya. Més mala maror a Panrico (fins i tot amb enfrontaments dels treballadors i policia).

Les bones notícies vénen de la UE, que posa 73 milions d'euros per finançar el corredor mediterrani ferroviari (68 milions van per l'enllaç de Vila-seca a Castellbisbal) i també Honda, que inverteix 12 milions al seu centre de Santa Perpètua de Mogoda.