Economia

Emprenedoria

La posada en marxa de projectes

Incubadora amb èxit de supervivència

Finalitza l'estada de tres anys de les primeres empreses que es van instal·lar al viver del Tecnocampus de Mataró, per on han passat 45 companyies, de les quals n'han tancat 7

El parc tecnològic els ofereix serveis logístics, però també l'assessorament de mentors o la recerca de finançament a través de fòrums d'inversió

En plena efervescència mediàtica sobre l'emprenedoria, en què si no et muntes una empresa no ets ningú, pot donar ànims saber que hi ha un munt d'iniciatives empresarials que tiren endavant. És el cas de la majoria de projectes que han començat a caminar a la incubadora del parc tecnològic del Tecnocampus a Mataró. Segons les xifres els darrers tres anys, s'hi han instal·lat fins a 45 companyies, de les quals només 7 s'han vist obligades a tancar. La cap de serveis empresarials del Tecnocampus, Luz Fernández, parla d'un “índex de supervivència” del 85%, que, segons diu, demostra que s'ha fet bona feina, començant per la selecció prèvia dels projectes i continuant pel suport que reben al llarg d'aquests tres anys.

A finals d'octubre, s'esgota el contracte amb les cinc pioneres a instal·lar-se a l'edifici. Entre elles, la joia de la corona és la plataforma de micromecenatge Verkami, que va néixer i créixer a la incubadora i que ja és a punt de traslladar-se a un altre espai del mateix edifici. També li toca fer el relleu a la companyia de videojocs Dolores Entertainment. D'altres, com ara Cliensol, Sandir i De Trinca, ja ho van fer perquè l'activitat ho requeria, per obrir nous mercats o per manca d'espai.

Tots ells valoren positivament l'estada, que els ha permès arrencar el negoci en uns moments complicats. A més dels serveis logístics, sobretot valoren la relació que els ha portat fins i tot a compartir projectes. És el cas de Dolores Entertainment: el seu fundador, Dani Navarro, ha col·laborat amb Verkami per fer un producte i ha rebut l'ajut d'una altra empresa veïna, Consulting, per millorar el seus dots comercials.

Els emprenedors treballen en petits mòduls, d'entre 20 i 30 metres quadrats, que estan separats amb vidre per facilitar la interconnexió entre ells. També tenen espais comuns, com ara les sales de reunió o de treball. Altres serveis són les trobades que s'organitzen amb els mentors, que assessoren els nous empresaris. Entre aquests experts, hi ha professionals ja retirats que aporten la seva experiència. “Aquí, dins les empreses no senten a parlar tant de crisi com al carrer. Hi ha un vitalisme per parlar de projectes nous i això retroalimenta els uns i els altres”, apunta la responsable de la incubadora.

Buscar inversors

Aconseguir finançament és complicat i es pot convertir en un maldecap a l'hora d'arrencar un negoci. Des del Tecnocampus s'organitzen dos cops a l'any fòrums d'inversió –el proper serà el 29 d'octubre. S'hi acostumen a presentar una vintena de projectes, tant de dins com de fora del parc, però només uns quants aconseguiran el finançament en un moment en què costa trobar inversors privats. Participen d'aquests fòrums la Cecot i Banc (Business Angel Network Catalunya). La internacionalització dels mercats és l'altre punt fort que es vol potenciar. “Ara ja neixen en aquest món global i aviat s'obren a nous mercats”, explica Fernández, que posa d'exemple empreses com ara Codetickets, que s'obre camí en el mercat sud-americà. Des del parc de Mataró, s'han signat acords amb altres parcs tecnològics, un al sud de l'Estat francès i l'altre a Florida, per facilitar l'intercanvi d'empreses. Així, les companyies poden fer prospeccions dels mercats abans de decidir-se a exportar.

Candidats a l'espera

El relleu dels que marxen de la incubadora està assegurat. Actualment, hi ha tres projectes que esperen ser seleccionats per ocupar algun dels espais que s'alliberen. Un d'aquests és una altra companyia holandesa. “Tenim professionals estrangers que viuen al Maresme i han decidit muntar l'empresa aquí, i això ens enriqueix l'entorn pel que fa a contactes internacionals”, explica Fernández.

Una bona captació de projectes per omplir els 27 espais –entre oficines, locals oberts i sales de cotreball– arriba a través dels premis Creatic, que aquest any celebren la dotzena edició. Els guanyadors reben el premi en metàl·lic i estan obligats a instal·lar-se a la incubadora, amb una bonificació del lloguer el primer any. Entre les iniciatives més valorades, hi ha els projectes tecnològics i també els que tenen relació amb la salut, ja que aquests són estudis que s'imparteixen en el centre universitari que també hi ha al Tecnocampus.

Retornar el procés
Els empresaris participen aquest cap de setmana de la Week Challenge per aportar-hi la seva experiència amb una trobada amb joves universitaris.
300
euros
de mitjana costa el lloguer dels mòduls, que varia en funció dels anys d'estada i els metres quadrats disponibles.
SANDRA IRUELA

“La interacció val molt la pena”

Sandra Iruela va crear la seva empresa de fragàncies i va ser de les primeres a instal·lar-se a la incubadora del Tecnocampus. Assegura que si tornés a començar el negoci des de zero repetiria.

Com valora l'experiència a la incubadora?
Molt positiva, sobretot per la interacció amb altres empreses val molt la pena. Si hagués de tornar a començar ho repetiria. T'ajuden molt els contactes que fas i el fet que l'empresa sigui reconeguda per estar allotjada en un parc tecnològic.
Potser milloraria algun aspecte del que ha viscut.
Crec que estaria bé que els emprenedors tinguessin una mena de tutor a qui recórrer. La veritat és que quan comences vas una mica perdut i seria un suport més directe. Hi ha els mentors però no sé fins a quin punt és el que necessitem per començar.
Vostè es va espavilar a obrir nous mercats. Va rebre ajudes?
No, m'he espavilat pel meu compte. El mercat estava molt estancat i vaig fer prospeccions per anar a vendre a Xile i Mèxic. Em van proposar de participar en una missió a Florida però ho vaig trobar massa car. Al final vaig marxar un mes a Xile i em va funcionar.

Ja hi té clients?

Sí, són països que tenen una cultura olfactiva i on qualsevol empresa té un perfum corporatiu però tot el que es fa és molt similar. Aquests mercats s'emmirallen en els Estats Units, que són pioners amb fragàncies corporatives, i per això hi veig molt futur.

JOAN SALAS

“Anar associat al parc ajuda”

La plataforma Verkami neix impulsada pel mataroní Joan Salas i els seus fills Adrià i Jonàs. L'empresa ha crescut de pressa en un sector que era desconegut com és el micromecenatge, la recerca de mecenes per tirar endavant projectes.

Us toca marxar de la incubadora. Com ha anat?
És un bon lloc per començar. Nosaltres no teníem ni idea de muntar una empresa i vam tenir el suport per fer tota la paperassa i el pla de viabilitat. Anar associat a un parc tecnològic t'ajuda i dóna seriositat, sobretot al principi. A més la nostra idea de projecte era una cosa molt nova que ningú sabia com funcionaria.
Ara ja sou coneguts i us heu convertit en el buc insígnia.
Amb dos anys i mig vam aconseguir que el sistema de micromecenatge arrelés a Catalunya i a l'Estat espanyol. Encara som i serem la primera empresa a l'Estat espanyol.
Us traslladeu al mateix edifici del Tecnocampus. Per què?
Ens interessa quedar-nos al parc per la proximitat que tenim amb la universitat i les activitats que es fan per a les empreses. D'una altra manera seria complicat organitzar-se el temps per fer coses fora de la feina. També hem mirat preus de lloguers de mercat a Mataró i rodalies i pels serveis que t'ofereixen aquí està prou bé. Amb el mateix espai fem perquè la plantilla no creix gaire i ara som quatre.
Què es podria millorar?
Es podrien fer més activitats enfocades per a les empreses. Hi ha moltes coses interessants aquí i s'han de donar a conèixer.

IVAN RAMÍREZ

“No estàs sol i tot et funciona”

De Trinca neix a través d'aquests joves emprenedors, Ivan Ramírez i Salvador Fàbregas, que tenen la idea de muntar una plataforma de comerç electrònic que posi en contacte els seus clients, que són els comerciants, amb el comprador final.

Heu crescut juntament amb la incubadora, això tindrà alguns avantatges i inconvenients?
La veritat és que pesa més la part positiva. Quan entres en un edifici buit sorgeixen problemes tècnics. Però per mi el més important és l'oportunitat de conèixer altra gent que, com tu, està creant empresa. Surts de la teva cova i pots estar als passadissos parlant de projectes.
Què és més important, el suport moral o el logístic?
Ajuda saber que no estàs sol, però també la tranquil·litat que tot et funcionarà. Entres per la porta i no t'has de barallar perquè funcioni internet o la neteja o per disposar de sales de reunions.
Vau renunciar abans d'hora a la incubadora per manca d'espai.
No ens va quedar cap altra opció. Els preus del lloguer són competitius però són espais petits. Vam buscar lloc al mateix Tecnocampus i ara ocupem dues oficines. El lloguer és més elevat, per sobre el mercat de lloguer, però compensa l'entorn, les infraestructures que ja tens a l'abast i la proximitat de la universitat.
Es fomenta prou l'emprenedoria des del parc?
Aquest any nosaltres ens hem apuntat a fer el màster d'emprenedoria. És una bona manera d'estar en contacte amb les noves idees i no quedar-te estancat. Si no et mous és complicat. Es podria buscar més connexió entre els estudiants i les empreses que estem instal·lades aquí. Ara es comença a fer, amb trobades com ara la Week Challenge, en què coincideixen emprenedors, mentors i estudiants. Hi ha alumnes, però, que desconeixen les empreses que tenen a tocar. S'hauria de facilitar els contractes de pràctiques, perquè també seria un suport per a les empreses que comencen i una oportunitat per als universitaris. Ara també formem part del consell del senat perquè les empreses tecnològiques assessorem sobre quines són les demandes del mercat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.