Llanars (El Ripollès)
Lluita per mantenir el caixer
L'Ajuntament reté el servei però tanquen l'oficina
Sant Aniol de Finestres no se'n surt
Llanars, a la Vall de Camprodon, és un dels municipis de muntanya gironins que ha salvat el servei bancari pels pèls. L'oficina de Caixa de Girona es va reconvertir en una de La Caixa, i després la van tancar. L'Ajuntament, però, va pressionar l'entitat perquè, com a mínim, hi deixés operatiu el caixer, cosa que finalment va aconseguir. Segurament hi va ajudar el fet que sigui l'únic caixer que hi ha entre Sant Pau de Segúries i Setcases –si no es vol entrar al centre de Camprodon– que és una ruta molt utilitzada a l'hivern pels qui van a esquiar a Vallter 2000.
L'Ajuntament de Llanars ja va haver de lluitar, anys enrere, per no perdre l'atenció personal a l'oficina de Correus del municipi. El local es va tancar, fruit de la reestructuració que es va fer de tot el servei a l'Estat espanyol, però l'atenció amb el personal es va aconseguir mantenir reduint les hores a què s'hi podia accedir i cedint l'Ajuntament un local de les dependències municipals. Hi ha altres pobles del Ripollès que mai no han tingut servei bancari, com per exemple Toses. Els veïns d'aquest municipi s'han de desplaçar fins a Ribes de Freser per fer gestions.
A la Garrotxa els veïns de Sant Aniol de Finestres sí que s'han quedat sense aquest servei. No tenen ni caixer. Estan en aquesta situació des de fa un parell d'anys, quan el Banc Popular els va tancar l'oficina on enviava personal periòdicament, uns dies a la setmana.
A la comarca del Ripollès s'han produït casos de pèrdua d'altres serveis importants que en el seu moment van ser objecte de molta polèmica. Es tracta, per exemple, de la benzinera de la Collada de Toses.
Quan l'hotel i el restaurant van canviar de propietari, l'Ajuntament va fer tot els possibles perquè com a mínim s'hi mantingués un punt d'abastament de combustible sense personal i de pagament amb targeta. A Vallfogona de Ripollès van viure el mateix cas amb l'entrada en servei del sistema de túnels del Capsacosta i el desviament de la majoria de trànsit per la C-26, ara eix pirinenc, en detriment de l'antiga N-260.
