Sense cap banc a prop
Un total de 133 municipis de l'Estat, amb 226.000 habitants, no disposen de cap oficina bancària
La xarxa de sucursals s'ha reduït més d'un 25% en els últims cinc anys a Catalunya
Els nous grups fusionats volen ara optimitzar la xarxa comercial
El nombre d'oficines bancàries s'ha reduït de manera significativa a Catalunya en els últims anys. De les 8.200 sucursals operatives l'any 2008, s'ha passat a menys de 6.000, és a dir, un 25% menys, segons dades del Banc d'Espanya. La reestructuració financera derivada de la crisi no només ha comportat la concentració dels grups bancaris en una dotzena a tot el mercat espanyol, sinó també l'optimització de les seves xarxes, cosa que ha provocat el tancament d'aquelles oficines menys rendibles.
Barris allunyats dels centres urbans i municipis petits són els que en pateixen les conseqüències més negatives, en forma de dèficit en l'oferta financera. “Hi ha sectors de la població que estan quedant sense serveis financers, un fet que les administracions haurien de tenir en compte, perquè avui dia l'exclusió financera pot derivar en una exclusió social”, explica Sebastián Moreno, responsable del sector financer de la Federació de Serveis de la UGT. Una anàlisi d'aquest sindicat conclou que actualment 133 municipis de l'Estat espanyol, que concentren 226.340 habitants, no disposen de cap oficina bancària. Una dada que, malgrat això, és superior, perquè l'estudi només ha analitzat aquells municipis de més de mil habitants. “El caràcter més social de les caixes d'estalvis les portava en moltes ocasions a cobrir aquest servei deficitari, però ara tot això s'ha perdut i només es té en compte la rendibilitat de les oficines”, diu Moreno.
Des de les entitats financeres, especialment aquelles originàries d'una caixa d'estalvis, són conscients d'aquesta mancança i dels diversos problemes que se'n poden derivar. “A La Caixa sempre hem tancat les oficines amb poca activitat, però també sempre hem buscat una alternativa per als nostres clients”, asseguren portaveus de Caixa Bank, i afegeixen: “Tenim la xarxa d'oficines més gran de Catalunya i els ciutadans que lamentablement no tenen una sucursal al seu propi municipi poden accedir als nostres serveis fent curts desplaçaments fins a localitats veïnes.”
La Caixa mira de deixar un caixer automàtic en els municipis on no té més remei que tancar l'oficina i, així mateix, en els últims anys està potenciant la banca a través d'internet, un canal amb el qual es poden minimitzar aquestes insuficiències.
Desert bancari
Catalunya Caixa tancarà en els pròxims mesos 134 sucursals per tot Catalunya, el 15% de la seva xarxa al país. Aquest fet provocarà que vint-i-tres municipis catalans s'afegeixin a la llista de localitats afectades pel desert bancari. Alguns exemples dels nous municipis afectats són Aldover (Baix Ebre), Rasquera (Ribera d'Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Perafort (Tarragonès), Sant Ramon (Segarra) i els Prats de Rei (Anoia), tots amb una població de menys de mil habitants.
“És un fet que lamentem i que és provocat pel model de concentració dissenyat per les autoritats europees i espanyoles, que ens ha obligat a reduir la nostra xarxa”, assenyala un portaveu de Catalunya Caixa. “Estem en contacte amb els ajuntaments afectats –afegeix el mateix portaveu– per buscar solucions.”
D'aquesta manera, Catalunya Caixa espera arribar a acords amb alguns consistoris per aconseguir la cessió d'un despatx municipal per atendre els clients un dia per setmana, encara que en altres casos preveu deixar un caixer automàtic per a les operacions més essencials. “Si és per contractar un producte d'estalvi, ens desplacem a casa del client si convé”, asseguren des de l'entitat.
Oligopoli financer
En tot cas, aquesta exclusió financera territorial no deixa de ser la punta de l'iceberg d'una tendència creixent cap a una concentració financera que podria encarir els cada cop més necessaris serveis bancaris. Si nombrosos petits municipis han vist com aquesta crisi s'emportava l'única oficina bancària disponible, molts més han experimentat una reducció de l'oferta que deixa al consumidor menys opcions a l'hora de contractar els serveis financers. I una oferta més reduïda obre la porta a un possible augment de tarifes.
