Pobles que queden sense botiga
El tancament de comerços als nuclis petits porta més maldecaps que a les ciutats que en perden d'emblemàtics
D'un parell d'anys ençà, s'ha convertit en costum de columnistes i aficionats a enviar cartes al director dels diaris escriure elegies cada cop que tanca un establiment de Barcelona. Que si electrodomèstics Kyoto, que si el bar La Palma, que si la botiga de discos Gong, que si les llibreries Canuda i Catalònia... Els nostàlgics -que molt probablement fa anys que no van a consumir al bar que elogien, que la música se la baixen d'internet i que els llibres no els toquen perquè diuen que no tenen temps- ho presenten com un drama, com si els consumidors barcelonins quedessin -amb els centenars de comerços que continuen oberts- desabastits. Si per això ploren tant, què farien si visquessin en un poble on literalment s'han quedat sense botiga?
És el cas de Maià de Montcal, un poble de la Garrotxa amb uns 350 habitants on l'estiu passat va tancar l'única botiga de queviures, Cal Flequer, perquè el propietari no vol tornar a llogar el local. Cal Flequer era un establiment de tota la vida i era l'únic d'aquest tipus que quedava al poble. Sense botiga, els veïns de Maià de Montcal s'han de desplaçar a altres municipis a comprar menjar (un autobús contractat per l'Ajuntament fa un viatge setmanal a Besalú), mentre que el pa el subministra cada matí una furgoneta que ve de fora.
Des de l'Ajuntament consideren que tenir una botiga al poble és indispensable, tant per subministrar queviures als habitants com perquè és un punt de trobada, i per això es convocarà un concurs per concedir una part del casal a qui estigui interessat a muntar-hi un comerç.
La desaparició de les botigues de referència als pobles és un fenomen que no es pot atribuir a la crisi. Va començar fa molts anys, amb la generalització de l'ús del vehicle particular, que permetia anar a comprar a municipis més grans i amb més oferta. L'aparició dels supermercats va acabar-ho de rematar. Aquest és el cas de Cal Pairó de Ribes de Freser, una població del Ripollès amb menys de dos mil habitants. Fundada en la primera dècada del segle XX, aquesta botiga de comestibles i drogueria que va acabar venent de tot va aguantar fins l'any passat. La propietària, néta del fundador, va decidir plegar per dues raons: l'envelliment de la població i l'arribada del primer supermercat a la vila.