Retorn als preus del 2003
El preu registra la major caiguda dels últims anys, un 7%
Barcelona és la segona capital estatal més cara
Seguirà baixant el 2014
La compra d'un habitatge de nova construcció a Catalunya costa ara el mateix que fa una dècada. Durant el 2013, el preu no tan sols no va capgirar la tendència negativa dels últims anys, sinó que va registrar la caiguda més gran des dels anys previs a la crisi econòmica. La davallada del preu ha estat d'un 7%, segons les dades de la Societat de Taxació. El preu mitjà és de 2.925 euros per metre quadrat.
La caiguda més accentuada és a les comarques de Ponent, on els preus han davallat un 10% respecte al 2012 i s'han situat en els 1.327 euros. El preu dels habitatges tarragonins registra el segon descens més gran, amb una caiguda d'un 9,6%, ja que s'ha fixat en els 1.669 euros. Girona i Barcelona se situen per sota de la mitjana nacional, amb una retallada d'un 6,8% i un 6,9%, respectivament. El cost mitjà del metre quadrat a les comarques gironines és de 2.025 euros, lluny encara de la mitjana barcelonina, 3.200 euros.
La capital catalana supera en 205 euros/m² la mitjana del país. Entre les capitals de demarcació, Barcelona és la segona més cara de l'Estat, superada només per Sant Sebastià (3.442 euros/m²) i al davant de Madrid (2.726 euros/m²). L'Eixample s'ha mantingut aquest 2013 com el districte més car de Barcelona (4.421 euros), i també és la zona on menys han baixat els preus. Sant Andreu ha registrat una forta davallada, amb un 11,2%, i el preu per metre quadrat s'ha situat en 2.838 euros. On menys han baixat els preus és a Sant Martí (2,3%).
Pel que fa a les poblacions que no són capitals de demarcació, és a Tarragona i al municipi turístic de Mont-roig del Camp on el preu ha baixat més de tot el país, un 11,2%. Altres municipis catalans amb descensos importants són Sant Boi de Llobregat (11%), Sant Carles de la Ràpita (10,5%) i Terrassa (9,2%). Per contra, Esplugues de Llobregat, amb una cotització de 2.636 euros, té el metre quadrat més car.
L'habitatge a Catalunya no ha registrat una caiguda tan marcada si es compara amb la mitjana de l'Estat. En un any, el preu hi ha baixat vuit dècimes més que a Catalunya, fins al 7,8%. Les comunitats autònomes més barates són Aragó (-11,6) i Extremadura (-10,20%), i les més cares, Astúries (-2,5%) i Galícia (-3,9%).
Menys descens als pobles
La tendència anual negativa dels preus està estretament lligada a l'evolució de l'economia espanyola, segons la Societat de Taxació. Així, durant el 2013 l'Euribor, referència dels préstecs hipotecaris, ha mantingut la tendència a la baixa i a finals de novembre es va situar en un 0,5%. Malgrat això, “el mercat de l'habitatge ha reduït l'activitat per la continuïtat en la dificultat de l'obtenció de finançament”, remarca la Societat de Taxació. D'altra banda, el nivell de desocupació tan sols ha començat a baixar lleugerament a partir de la segona meitat de l'any. I tampoc ha beneficiat un increment dels preus dels habitatges la inflació, que s'ha mantingut quasi plana durant el segon semestre de l'any.
Grans estocs
A més a més, els estocs d'immobles acumulats d'ençà de l'inici de la crisi són encara grans. Així, a Catalunya els habitatges nous que no aconseguien comprador eren un 15% del total, segons les últimes dades del Ministeri de Foment, corresponents al 2012. La conselleria de Territori i Sostenibilitat comptabilitzava, el febrer passat, un estoc de 79.331 pisos buits.
Lleida, la demarcació on els preus van baixar més el 2013, és on també es concentra la proporció més gran de llars per vendre: 21,4 per cada mil habitants. Barcelona registrava aleshores el menor percentatge, 8,3 habitatges nous per cada miler d'habitants.
Els estrangers no ho compensen
Els símptomes de recuperació econòmica que el govern espanyol albira per aquest 2014 no es traduiran en un increment dels preus dels habitatges. En aquest sentit, la Societat de Taxació considera que la moderació de la inflació és “insuficient” per compensar la caiguda d'ingressos nets de les famílies, i esperen que la renda torni a baixar. Preveuen que hi haurà un increment dels immobles en lloguer amb opció de compra, posats inicialment a la venda, però amb dificultats per vendre's. Entre altres raons, per les dificultats per aconseguir crèdit bancari. “Aquest efecte quedarà potenciat per l'elevada taxa d'atur i la incertesa laboral associada”, assegura.
Malgrat l'entrada recent al mercat immobiliari de fons d'inversió estrangers, no serà suficient per apujar els preus. “La demanda mantindrà la debilitat que la caracteritza en els últims temps i cal preveure que continuï, almenys durant un temps, la tendència al creixement negatiu dels preus fins a absorbir l'estoc”, diu la Societat.
