Illa de Riu vol vendre més arròs amb marca pròpia
L'empresa ebrenca comercialitza un 10% de la seua producció als mercats exteriors i aconsegueix que alguns dels millors cuiners del país l'utilitzen
Les 800 hectàrees de la finca Illa de Riu, al delta de l'Ebre, produeixen anualment uns 3,6 milions de quilos d'arròs. Un cereal d'una qualitat excepcional i que cuida des de la producció de la llavor fins al final del procés d'elaboració. I n'és una prova que bona part dels millors xefs del país l'utilitzen. Així, cuinen amb arròs Illa de Riu (el nom de la finca és també la denominació de la marca) El Celler de Can Roca, Carles Gaig, Nando Jubany, els germans Torres, Arzak, Juan Antonio Aduriz, Fran López i el restaurant i l'escola Hofmann, entre altres. “El nostre arròs té una qualitat constant, no barregem varietats distintes en un mateix paquet”, explica el propietari de la finca i la societat agrària El Pantar, Joan Trias. I és per això que l'arròs Illa de Riu necessita sempre el mateix temps de cocció, i té la mateixa textura, gust i aparença. El 2013 Illa de Riu va rebre un premi de l'International Taste Quality Institute de Brussel·les per la seua qualitat, un reconeixement internacional a la producció que fan al delta de l'Ebre. “Vam enviar unes mostres d'arròs i ens han concedit dues estrelles a l'arròs bomba d'un màxim de tres”, diu Trias.
Un 30% de la producció d'El Pantar és arròs bomba, però també elabora altres varietats com bahia, llarg o carnaroli. A més, són productors de llavors certificades. En el cas del bomba només fan la llavor per plantar a la seua finca, però les altres varietats sí que les venen a altres productors. “Comprar les llavors encareix el procés de producció, per això vaig apostar per fer-la directament”, comenta Trias, que va constituir la societat agrària el 1987, tot i que la finca familiar es dedica a la producció d'arròs des del 1917. La major part de la producció es comercialitza al mercat català i estatal, i aproximadament un 10% es destina a l'exportació. L'arròs Illa de Riu es trobar a països com ara els Estats Units, Suècia, França, Bèlgica, Alemanya, Suïssa, la República Dominicana.
Recuperació de les vendes
SAT El Pantar ha congelat els preus els darrers tres exercicis, i amb tot les vendes han davallat per la crisi econòmica. Ara, però, sembla que la tendència comença a canviar, segons el president de la societat agrària. “Les vendes havien davallat un 8%, però ara la situació al mercat nacional comença a millorar, és a dir, que la sortida de la crisi no és per l'increment de les exportacions, sinó per la millora del mercat estatal”, explica el propietari d'Illa de Riu. També preocupa l'empresa arrossera la plaga del cargol poma, que ja ha colonitzat bona part del marge esquerre del delta de l'Ebre, tot i que al marge dret només se n'han detectat focus puntuals. “S'han fet actuacions contundents per evitar l'expansió de la plaga, però és qüestió de temps que el cargol poma prolifere al marge dret. A la meua explotació no n'he localitzat, però hi ha veïns que sí que n'han trobat”, diu Trias, que lamenta que la plaga acabarà suposant un sobrecost per als productors.
Potenciar la marca pròpia i reduir les vendes a l'engròs és un dels reptes empresarials. “El mercat és guanya per la marca, no per la varietat”, sosté Trias, que alerta que els grans industrials, i també les cooperatives, barregen distintes varietats, mentre a l'Estat no hi ha cap llei que obligue a posar-ho al paquet.
Un altre dels projectes de futur d'El Pantar és la construcció d'un molí propi a la finca. “Acabem d'estrenar una assecadora molt potent, una inversió de 800.000 euros per extreure la humitat de l'arròs, i el molí és un projecte de futur que ens permetria tancar tot el cicle productiu”, explica Trias. Ara, l'elaboració de l'arròs Illa de Riu es fa a les instal·lacions de la Cambra Arrossera del Montsià. “L'elaboració és molt important dins del procés de producció i no es pot fer amb qualsevol màquina”, diu el propietari d'El Pantar, que es planteja la possibilitat d'associar-se amb altres productors per fer un molí. I, en aquest sentit, un possible aliat seria l'empresa italiana Riso Gallo, per a la qual la societat agrària del delta de l'Ebre produeix la varietat carnaroli.
SAT El Pantar combina l'activitat productiva amb la gestió de dos establiments de turisme rural al delta de l'Ebre. “No és un negoci, però permet mantenir les cases”, diu Trias, que ja inclou al segell dels seus paquets que el territori és reserva de la biosfera. “Som cuidadors del medi ambient, mantenim els arbres, les barraques i el caliu del Delta dins de l'explotació”, assenyala el propietari d'Illa de Riu.
Els millors cuiners fan servir l'arròs del Delta Illa de Riu