L'interior cerca un espai sota el para-sol
REEQUILIBRI. Les autoritats s'han proposat repartir millor la riquesa que deixa el visitant estranger, i que ara es concentra en el litoral. RESULTATS. La crisi ha accelerat els esforços de creació de producte i de promoció internacional que comencen a donar els primers fruits
el territori accepti l'eslògan ‘Barcelona és molt més'
La riquesa que el turisme deixa a Catalunya està mal repartida. L'any passat ens van visitar 15,6 milions de turistes estrangers –d'un total de més de vint milions de visitants–, que van deixar 14.022 milions d'euros. Si es pogués fer una foto des d'un satèl·lit de tota aquesta gent junta situada al mateix temps en el territori i gastant els seus euros observaríem una alta concentració a la franja litoral del país, una taca molt menys densa en els Pirineus i, enmig, un ampli territori força buit. Sumant els viatgers que l'any passat es van allotjar en establiments hotelers, cases rurals i càmpings de Catalunya, el 84% van triar les marques turístiques Costa Brava, Costa Daurada, Costa de Barcelona i Barcelona ciutat. En definitiva: més d'un 80% dels turistes en menys del 20% del territori. Quan es compleixen 50 anys de l'arribada dels primers turistes alemanys a Calella, Catalunya continua captant estrangers gràcies al seu litoral.
El repte que s'han marcat les autoritats del país és distribuir millor aquest “mannà” en el territori tot convertint uns recursos culturals i naturals que ara són força desconeguts –a fora però també a dins de Catalunya– en productes turístics amb ambició internacional. La fita és complexa i a llarg termini, però els responsables de turisme pensen que no és excés de confiança aspirar a fer que una part dels turistes vagin a l'interior perquè hi veuen molt potencial. D'aquesta manera el creixement del sector seria més sostenible i tothom en sortiria beneficiat.
L'estratègia està definida –de fet, forma part del pla de turisme de Catalunya 2013-2016– però la crisi està accelerant les coses perquè el territori està picant a la porta amb insistència. Fins ara, bona part de l'oferta d'interior ha viscut del client local i de les escapades de cap de setmana, però la crisi ha colpejat amb duresa aquest tipus de demanda, en un moment en què, en canvi, els visitants estrangers han continuat augmentant en nombre i capacitat de despesa. Internacionalitzar el producte es presenta per a molts com una opció de supervivència.
A aquesta oferta establerta, se n'hi ha sumat una de caràcter potencial que conformen no pocs municipis que mai han explotat el turisme però que ara hi veuen una via per dinamitzar les seves economies locals, molt castigades per l'atur. “Hi ha molts alcaldes que ens vénen a veure i ens pregunten què poden fer per portar turistes a les seves localitats, a alguns els podem ajudar i a altres els hem de treure la idea del cap”, explica Ramon Riera, diputat delegat de turisme de la Diputació de Barcelona. Riera pensa que en aquest fenomen també hi està col·laborant un canvi de percepció del turisme, que “es comença a prendre seriosament”.
Per al soci i director general de la consultora turística DNA Francisco J. Castillo, un altre dels factors que estan alimentant aquest despertar del turisme d'interior és l'impost sobre estades en establiments turístics, que dota els ajuntaments d'uns recursos per al foment del turisme i la creació i millora del producte turístic. Cal pensar que des de la seva entrada en vigor, el novembre del 2012, i fins al setembre del 2013, s'han recaptat uns 33,7 milions d'euros. “L'impost crea una dinàmica virtuosa, perquè permet crear estructures de gestió i professionalització que són clau per a la millora constant del producte turístic”, assegura.
La realitat és que en els últims anys s'ha fet un salt molt important en la valoració dels recursos del territori i la creació de producte. El repte ara és articular propostes que puguin ser competitives a àmbit internacional. En una intervenció al Parlament del desembre passat per explicar el pla estratègic de turisme, el conseller del ram, Felip Puig, va avançar que el govern està treballant per “transformar el patrimoni natural i cultural en producte turístic”. En concret, va dir que es treballa en sengles programes per desenvolupar un producte al voltant de l'enoturisme i un altre dels parcs naturals del país. Ofertes molt complementàries del sol i platja i del turisme urbà, que ara són els grans pols d'atracció d'estrangers. En aquest sentit, hi ha institucions de promoció turística del territori, com ara la Diputació de Lleida, que ja fa anys que estan desenvolupant una important tasca de creació de producte al voltant de la gastronomia, el vi o el contacte amb la natura. El turisme experiencial, que es diu ara.
L'Agència Catalana de Turisme (ACT), l'organisme de promoció del país, està treballant en dues línies per afavorir l'increment de visitants estrangers que exploren el rerepaís. La primera és afavorir la capil·laritat del turisme que ve motivat per la costa i la ciutat de Barcelona per tal que conegui l'interior ni que sigui amb excursions de dia. “Aprofitem la gran capacitat d'allotjament del litoral i els venem propostes culturals i naturals d'interior”, subratlla el director de l'ACT, Xavier Espasa. En aquest sentit, s'han reforçat serveis de transport com ara el Catalunya bus turístic, amb rutes diàries que fan Montserrat i la colònia Güell, Figueres i Girona, La Roca Village i la ruta del vi i el cava al Penedès. Cal pensar que la costa catalana i la ciutat de Barcelona tenen una capacitat de fidelització i molts turistes repeteixen, fet que juga a favor de les incursions a l'interior.
La segona línia de treball és que el producte d'interior sigui la primera opció per al turista estranger. Aquí el repte és més gran i Xavier Espasa assenyala que hi ha un dèficit en adequació de les instal·lacions i formació del personal de l'oferta d'interior per afrontar aquest canvi d'orientació. Una de les diverses eines que ha activat l'ACT per afavorir aquesta adaptació és la certificació de destinació turística familiar. Fins ara, excepte Valls d'Àneu, la resta de localitats de Catalunya que han obtingut aquesta distinció (14) han estat municipis de costa. Ara s'està treballant per sumar-hi enclavaments d'interior i, en aquest sentit, s'estan tramitant certificacions per a Berga, Vic i les muntanyes de Prades. En la mateixa línia, Espasa pensa que el tren d'alta velocitat també pot ajudar a portar turistes a l'interior i hi ha un projecte al voltant de les ciutats per on passa.
La Diputació de Barcelona posa l'èmfasi en aquesta segona línia de treball: “No ens podem conformar només que ens visitin els turistes del litoral, hem de portar-ne de nous, sinó difícilment podrem aconseguir que pernoctin”, apunta Ana María Sánchez, cap de l'oficina de promoció turística. Al pla estratègic de turisme de la Diputació –perfectament alineat amb el de Catalunya, segons insisteixen a subratllar a la Diputació– les comarques de la demarcació de Barcelona, excepte la capital de Catalunya, s'han agrupat en tres marques: Costa de Barcelona (Maresme, Garraf, Vallès i Alt Penedès), Paisatges de Barcelona (Anoia, Bages i Osona) i Pirineus de Barcelona (Berguedà). En tots els casos, l'ham per captar turistes és la referència a Barcelona: “L'eslògan que fem servir és ‘Barcelona és molt més'; i no ha estat fàcil que el territori ho entengui”, reconeix Ana María Sánchez. Però els primers resultats avalen aquesta orientació. “Enguany teníem por que les cases rurals patissin molt per la caiguda del turisme, però s'ha trampejat força bé”, diu Riera. S'han recollit els primers fruits de la promoció internacional que s'ha fet. A ciutats com ara Vic també estan satisfets: “Deu n'hi do l'ambient de turisme estranger que hi ha hagut”, reconeixen a l'oficina de promoció turística.
Són indicis que les coses poden estar canviant, però mentre la Diputació de Barcelona parla de punt d'inflexió, a l'ACT opten per ser prudents i asseguren que és massa aviat.
La Roca ven un 56% més gràcies al turista de fora
La Roca Village, l'enclavament d'outlets de luxe de la Roca del Vallès, rep uns tres milions de visitants cada any, dels quals més del 60% són turistes, i d'aquests, el 90% internacionals. Aquestes xifres fan de La Roca Village, conjuntament amb la muntanya de Montserrat, una de les principals icones turístiques de l'interior del país que més estrangers atreu tot i ser a 37 quilòmetres de Barcelona.
Entre els mesos de gener i novembre del 2013, les botigues d'aquest enclavament comercial del Vallès Oriental van vendre productes per valor de 35,2 milions d'euros, cosa que representa un increment del 56% en relació amb el mateix període del 2012. Per capacitat de despesa, el mercat rus és el més important. A falta de les dades de desembre, la clientela d'aquesta nacionalitat va deixar 14,8 milions d'euros en compres el 2013, un 47,8% del total i un 50% més que l'any anterior. El xinès és el segon mercat internacional de La Roca Village: en aquest període es van gastar 7,1 milions d'euros, el 23% del total de vendes i un 69% més que l'any anterior. La despesa mitjana per turista és de 206,7 euros.
L'èxit de La Roca respon, segons que explica Ita Fàbregas, cap de comunicació, a una intensa tasca de promoció en origen per part del grup internacional propietari, Value Retail, que disposa de centres similars prop de les grans ciutats europees i ara n'obrirà un a la Xina. El grup ha arribat a acords amb unes 200 firmes turístiques internacionals per donar a conèixer la seva proposta comercial i disposa d'una xarxa de 14 representants en països no europeus i contractes amb agències de relacions públiques en els països emergents. El resultat és que quan un turista contracta un paquet per venir a Catalunya ja inclou la visita a La Roca Village.
Però Fàbregas assegura que també juguen la carta de l'entorn i venen l'experiència de les compres –una de les principals motivacions per alguns dels turistes que vénen a Catalunya- en un entorn marcat per la natura (Montseny) o pel circuit de Montmeló. En aquest sentit, ofereixen propostes que combinen l'estada a La Roca Village amb la visita a la Sagrada Família, la cripta de la Colònia Güell o el Parc Botànic de Barcelona.
La tasca de donar-se a conèixer no s'atura mai i ben aviat ho faran al Mobile World Congress, però són conscients que tenen molts clients gràcies al boca-orella.
