Mala salut per un cèntim

Mal d'estómac, nervis, ofec, ansietat i, sobretot, molts mals de cap. No són mals propis de la grip, sinó els símptomes que ha provocat la vacuna que anul·la el “cèntim sanitari”.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha declarat il·legal el tribut que, entre el 2002 i el 2012, es va estar afegint a l'impost especial sobre la gasolina i els hidrocarburs amb l'excusa de millorar el finançament del sistema sanitari de les comunitats autònomes. Els jutges donen finalment la raó a un recurs impulsat per l'empresa catalana Transports Jordi Besora, de Montblanc, que exigia el retorn dels 45.632,38 euros pagats en concepte d'una taxa que, en funció de les comunitats, oscil·lava entre els 1,2 i 4,8 cèntims d'euro per litre. Sobre el paper, la resolució judicial obre la porta a reclamacions de devolució per valor de 13.000 milions d'euros. A la pràctica, però, els euros que es reemborsaran seran molts menys perquè, per recuperar cada “cèntim sanitari” abonat, no n'hi haurà prou d'aixecar un dit queixós i manifestar “jo també reclamo”, sinó que caldrà aportar els rebuts de pagament i només seran recuperables els abonaments fets al llarg dels últims quatre anys fiscals.

I això que per calés no cal patir. Durant la seva intervenció en el debat de política general, Mariano Rajoy va donar per enterrada la crisi. Emulant les metàfores marineres del patró català Artur Mas, Rajoy va assegurar que el cap d'Hornos ja ha quedat enrere. Per als llops de mar, superar Hornos (cruïlla on xoquen les ventades de l'Atlàntic contra les del Pacífic) suposa un assoliment digne de ser anotat en lletres majúscules al quadern de bitàcola. Doncs, segons Rajoy, això ja està fet i s'acosten dies de rom i sol a la coberta del vaixell.

Llàstima que no tothom ho pugui veure igual, perquè, segons explica el Banc d'Espanya, els salaris han caigut el doble del que diuen les estadístiques. Més d'un ha posat les crispetes a coure tot esperant la reacció de Cristóbal Montoro, que a l'octubre va dir que els sous es mantenen i que va treure credibilitat a l'estudi de l'Institut d'Estadística (segons el qual els sous han baixat un 0,6%).

Com els bons mariners de veu gruixuda, pit ample i cop de puny sobre la taula, Rajoy no escatima fatxenderia, exageració ni paraula hiperbòlica. En el seu discurs al Congrés va encarar els canons cap a Catalunya i va assegurar: “La consulta no es pot fer perquè no és legal. La unitat d'Espanya és un valor superior.”

No tot és unitari en aquest regne que treu la son a Rajoy. La crisi ha fet més amples les diferències fiscals entre territoris, per exemple entre Catalunya i la comunitat de Madrid. En el rànquing de qui paga més impostos, Catalunya se situa en la part alta de la taula, mentre que Madrid ocupa la zona més baixa. Així ho diu l'estudi Panorama de la fiscalitat autonòmica i foral 2014, elaborat pel Consell General d'Economistes. El document posa de relleu les diferències tributàries –en molts casos a causa de modificacions impulsades des de les mateixes comunitats– que reben els ciutadans.

Mentrestant, les comarques de Tarragona veuen com el projecte BCN World entra en una carretera de revolts. Esquerra no dóna suport a la proposta de CiU per rebaixar del 55% al 10% el règim fiscal sobre els negocis relacionats amb el joc i les apostes. Els impulsors de BCN World mantenen que sense rebaixa no hi ha casinos i, sense casinos, no hi ha projecte a Catalunya. Paral·lelament, Tarragona ha inaugurat l'ampliació del Parc Central, l'espai comercial situat al centre de la ciutat i on s'han invertit 23 milions d'euros i generat 300 llocs de treball.

Caixa Bank, la plataforma bancària de La Caixa, ha posat en marxa una estratègia comercial per reforçar la seva relació amb comerços, autònoms, professionals i microempreses, i captar 200.000 clients nous. Ercros ha revelat un resultat brut d'explotació (Ebitda) de 28,45 milions d'euros el 2013 i Bayer Iberia (l'Estat espanyol i Portugal) va registrar el 2013 unes vendes de 988 milions d'euros. Nestlé ha informat de vendes per valor de 2.083 milions l'any passat. Per la seva part, la Generalitat ha anunciat que, en quatre anys, preveu invertir 95 milions d'euros en els ports del país.