Empreses

Tradinsa exporta tecnologia per fer el manteniment de trens i metros

L'empresa creix gràcies a l'R+D després de la forta reducció d'encàrrecs d'operadors ferroviaris

Tradinsa disposa de tres àrees de negoci, que són la rehabilitació i el manteniment ferroviari i també la fabricació de maquinària per a assajos de peces dels combois.

Són tres seccions que en moltes ocasions estan vinculades però que permeten la diversificació de l'activitat i oferir un servei integral als operadors ferroviaris. Aquests poden traslladar els seus combois a les instal·lacions de Tradinsa de Puigverd de Lleida (Segrià), ja sigui en camions o directament per línia ferroviària, ja que tenen accés directe a les vies. A les naus de l'empresa lleidatana, amb més de 40.000 metres quadrats, s'hi porten combois per refer-los de dalt a baix o modernitzar-los després d'anys de servei i també es dediquen, tot i que de forma més secundària, a la recuperació de material històric o de trens antics.

En aquesta darrera activitat, Tradinsa ha renovat i restaurat el Tramvia Blau de Barcelona, que per un problema de seguretat ha estat aturat durant mesos. Tradinsa s'ha encarregat d'instal·lar nova maquinària i nous sistemes de seguretat.

No obstant, la crisi ha provocat que caigui en picat en els darrers anys la inversió de les operadores ferroviàries i la despesa que aquestes dediquen al manteniment. Per tant, Tradinsa es va veure obligada a ajustar la seva plantilla, retallant-la de 110 a 50 treballadors, segons explicava el director gerent de l'empresa, Jordi Salud.

La situació podia ser preocupant, però Salud explicava que van optar per reorientar el negoci i, tot i mantenir les àrees de negoci, van apostar fort per la recerca i desenvolupament de tecnologia pròpia.

Aquesta aposta els està permetent refer l'economia de l'empresa, que factura entre 10 i 15 milions d'euros, i obrir mercat arreu del món.

D'aquesta manera, segons el directiu, ara venen maquinària a mig món. Es tracta de màquines dissenyades i preparades per provar peces dels trens i metros, com per exemple bancs d'assajos per a amortidors, molles, enganxalls, frens o reductores, entre altres màquines. Aquests equips amb software i enginyeria pròpia han permès a Tradinsa entrar als mercats d'Estats Units, Colòmbia, Perú, Xile, Mèxic, Veneçuela, Brasil, Algèria, Turquia, Aràbia Saudita, Taiwan, Índia o Tailàndia, segons explicava Jordi Salud.

Salud explicava que molts d'aquests països són emergents i amb capacitat inversora. Molts d'ells tenen projectes de gran envergadura per crear línies de trens o de metro i recorren a Tradinsa com a empresa especialitzada en manteniment i tecnologia per fer-lo més que per a la fabricació de combois.

Tot i això, l'empresa també treballa pels operadors catalans i estatals, com Ferrocarrils de la Generalitat, Renfe o els metros de Barcelona i Madrid. I amb aquests clients també han participat conjuntament en algun projecte internacional per construir línies ferroviàries, de metros o tramvies en d'altres països.

Aquesta nova activitat és la que permet rellançar Tradinsa i Salud es mostrava optimista amb vista a aquest exercici i els propers, esperant confirmar un increment de la inversió dels operadors i tancar noves exportacions. Igualment, el director gerent afegia: “Un major volum d'encàrrecs espero que ens permeti ben aviat recuperar part de la plantilla que vam haver d'acomiadar.” Jordi Salud manifestava que “la columna de l'empresa és el personal” i destacava la importància de disposar de personal format i que pugui començar a treballar des del primer dia.

Així, entre personal qualificat i la nova orientació en el desenvolupament de tecnologia pròpia, Jordi Salud avançava que ja està treballant en un acord amb la Universitat de Lleida per tal de potenciar aquesta recerca amb estudiants de l'Escola Politècnica i també amb empreses del Parc Científic i Tecnològic de Lleida.

En aquest sentit, el directiu subratllava que abans contractava mecànics i, en canvi, ara busca enginyers i informàtics, ja que l'oficina tècnica i la de projectes internacionals són les que creixen i tenen més potencial de futur. Tot fent broma, Salud deia: “Abans donàvem cops de martell i ara col·loquem xips.”

Tradinsa neix al 1997 gràcies a dos socis i a l'experiència adquirida durant anys als Tallers Rocafort de Lleida, els més importants que tenia la ciutat dedicats a la reparació de trens. Quan aquesta empresa va tancar neix Tradinsa a Almenar, tot i que al 2005 es trasllada a Puigverd de Lleida donat que les instal·lacions tenien accés directe a les vies d'Adif i Renfe. A més, l'empresa ja tenia contractes amb Renfe i aquesta nova ubicació els facilitava molt la feina, segons recorda Jordi Salud. Abans, però, al 2003 tanquen un acord amb l'empresa basca Construcciones y Auxiliar de Ferrocarriles (CAF), de la qual són soci tecnològic i representants a Catalunya.

El director gerent explicava que els combois tenen una vida llarga, però que abans de 20 o 25 anys sempre s'han de fer millores i canvis i que a Tradinsa renoven trens, metros i tramvies de dalt a baix, en aspectes de seguretat, confort, adaptació a noves normatives o instal·lació de nova tecnologia.

Jordi Salud afirmava: “Amb el 10% o 15% del valor d'un tren nou es pot tenir un comboi actualitzat i totalment equipat i segur”, i afegia que “la cultura del manteniment a l'Estat espanyol és bona i exportable a tot el món, ja que a altres països, inclosos molts d'europeus, no tenen el manteniment com una prioritat”.

Dos socis, Àngel Navarro i Jordi Salud, van crear Tradinsa, primer a Almenar, i després a Puigverd de Lleida, per al manteniment i reparació de combois ferroviaris. Tenien l'experiència dels antics Tallers Rocafort de Lleida. Ara, Salud dirigeix i impulsa en solitari el projecte a causa de la defunció del seu soci.
Facturació
15 M€
Treballadors
50
Any de fundació
1997


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.