Fertilitzant vigorós per als estudis agraris
El nombre de matriculacions d'alumnes a les escoles de capacitació agrària (ECA) augmenta un 17,6% en un any i des d'inicis de la crisi econòmica s'ha disparat un 21,6%
L'enquesta que anualment fa la Fundació Adecco a nens i nenes d'entre 4 i 16 anys per avaluar quines són les vocacions laborals que tenen més requesta, difícilment deixa gaire marge per a les sorpreses: futbolistes, policies, enginyers, metges i bombers (ells) i professores, veterinàries, metgesses, perruqueres i policies (elles). Que un dels xavals mostri predisposició per fer de pagès causa gairebé tanta estranyesa i sorpresa com la que generava el cantant Albert Pla quan proclamava “papa, jo vull ser torero”.
No obstant això, un cop que arriba l'hora d'escollir la formació acadèmica que a la llarga servirà, almenys en teoria, per trobar feina, progressivament són més els joves que giren la vista cap a l'activitat agrícola i ramadera. En un any, el nombre de matriculacions a les escoles de capacitació agrària (ECA) de Catalunya s'ha disparat un 17,6%. Si es busca la comparativa amb set cursos enrere (any acadèmic 2007-2008) el creixement és d'un 21,6%. Les dades surten de la conselleria d'Agricultura (tot i la seva condició d'escola, les ECA no són competència del Departament d'Ensenyament) i és també Agricultura qui concreta que, per fer els càlculs, a les 13 escoles que hi ha repartides pel territori (Alfarràs, Amposta, les Borges Blanques, Monells, Gandesa, Manresa, Constantí, Bellestar, Olius, Tàrrega, Vallfogona de Balaguer, Santa Coloma de Farners i Talarn) enguany cal sumar-hi també l'escola de viticultura i enologia Mercè Rosell i Domènech d'Espiells, a Sant Sadurní d'Anoia.
Són un total de 786 estudiants els que figuren en la categoria d'alumnat de cicles formatius (el que es coneix com a formació reglada). Ja sigui en cursos de grau mitjà (el primer estadi dels estudis, el que abans es coneixia com a FP1) o de grau superior (l'antiga FP2), el que més demanda tenen (hi estan inscrits un 64% de tots els alumnes) són els ensenyaments estretament relacionats amb les activitats agràries. Es tracta de formació en matèria de producció agropecuària, producció agroecològica, treballs forestals i conservació del medi natural i jardineria i floristeria.
Però a banda d'aquesta concepció més clàssica dels estudis agraris, a les ECA també s'hi pot escollir instrucció en matèria d'activitats fisicoesportives en l'entorn natural, cursos sobre gestió comercial i màrqueting dels productes agroalimentaris i estudis dedicats a la producció industrial alimentària (bàsicament olis i vins).
Treure el rovell dels colzes.
És un retorn a les aules que, sovint, està motivat per la necessitat d'obtenir una subvenció. I és que l'administració condiciona la concessió d'algunes ajudes al fet que, prèviament, l'interessat hagi acreditat cert nivell formatiu (per exemple, no n'hi ha prou a demanar una ajuda agrària al·legant que s'engega una nova explotació sinó que caldrà demostrar que es tenen certs coneixements perquè el projecte pugui ser mínimament viable).
Durant el 2013 un total de 7.633 alumnes van participar en algun d'aquests cursos que, precisament per l'heterogeneïtat de l'alumnat, procuren ser versàtils i de còmode seguiment, cosa que vol dir que s'ofereixen en format presencial però, almenys alguns d'ells, també permeten l'estudi a distància. El 2013 es varen oferir 270 cursos presencials-semipresencials i 179 aules de formació per internet.
Pagesos: 1-Paletes: 0.
Més enllà de cursos concrets, l'evolució positiva del nombre de matriculats és en general i explica: “Jo sempre deia que mentre l'economia anés bé, nosaltres no tindríem alumnes.” Refereix, d'aquesta manera, que la deprimida situació econòmica del país i, sobretot, la precarietat perquè el jovent accedeixi al món laboral, incideix de manera directa en l'augment de l'alumnat a l'ECA. “Potser al cicle superior no es dóna tant, però a cicle mitjà, on els alumnes tenen entre 16 i 18 anys, està claríssim que en temps del boom immobiliari la construcció i els gremis afins es quedaven part de l'alumnat que ara tenim. Quan això ha anat a la baixa, gent que a casa seva té explotació agrícola o ramadera acaba agafant-s'hi com a solució.”
No amaga que ser segon plat té lògica perquè “altres sectors són molt més atractius, per la pròpia feina en si i per la poca consideració que la societat dóna al pagès. Cal potenciar l'autoestima pagesa perquè ja és prou dur per a un jove de 16 o 17 anys compartir discoteca amb amics que treballen de dilluns a divendres i tenen una nòmina assegurada a finals de mes”. Altissent alerta que els estudiants no trobaran cap bicoca quan surtin de l'escola: “Els qui s'orientin a la ramaderia es trobaran que el bestiar menja de dilluns a diumenge, no hi entén de festes, i els qui es dediquin a una activitat agrícola com la fruita es trobaran que, per exemple a l'estiu quan tothom descansa i és a la platja, s'hauran de llevar a les sis del matí i a les vuit del vespre encara estaran portant remolcs de fruita cap a la cooperativa”.
A pocs els vindrà de nou perquè, segons explica, la majoria d'estudiants “són fills de titulars d'explotacions”, cosa que afavoreix la seva incorporació immediata al món laboral.
Respecte a donar una formació adequada que agilitzi l'accés al món laboral, a l'ECA de Santa Coloma de Farners, un centre que ja acumula 30 anys d'experiència, han sabut fer diana. Enric Campi n'és el director i apunta: “Oferíem formació en treballs forestals i era el que més omplíem, però no hi havia inserció laboral.” Amb el mercat col·lapsat, la formació deixava de tenir sentit i l'escola va decidir introduir canvis i passar a oferir “formació en jardineria, un terreny on hi ha molt camp per córrer”.
El director destaca que l'alumnat acull amb bons ulls propostes com aquesta perquè “l'escola s'ha guanyat una solvència. Més enllà de donar uns o altres estudis concrets, transcendeix que tenim una manera de treballar correcta. Això suma, i més si tenim en compte que als 15 o 16 anys un alumne tampoc no acaba de saber gaire què vol”. Campi diu que té “dubtes respecte al fet que la crisi hagi fet més atractives les especialitats agràries. Per a una part de l'alumnat potser sí, però la veritat és que a nosaltres, des de fa vuit o deu anys, se'ns queda molta gent a fora per falta de places, perquè no tenim capacitat. Potser més que una evolució creixent de la demanda el que notem és una estabilitat”.
Jordi Parramon és cap d'estudis a l'ECA del Pirineu, a Bellestar-la Seu d'Urgell. Imparteixen formació en activitats relacionades amb l'aprofitament i la conservació del medi natural i forestal però, també, instrucció eqüestre (s'han quedat els cavalls de la clausurada escola de l'Hospitalet de Llobregat) i, de la mateixa manera, ensenyaments per a conducció d'activitats fisicoesportives en el medi natural. “Molta diversitat”, admet el cap d'estudis, que explica: “Podem assumir-ho i cada any hem omplert la quota de matriculacions.” De fet, afegeix: “Sempre hi ha més demanda del que realment podem oferir”, però alerta que “quan els mateixos estudis s'ofereixen a diversos centres, és inevitable que s'acabi produint una davallada de les matriculacions”.
Impartint una formació tan diversificada i, per tant, amb un espectre tan ampli de possibles sortides laborals per als alumnes, Parramon és consultat sobre l'èxit de la inserció al món laboral dels estudiants sortits de l'escola: “Passat un temps contactem amb ells per fer-los un seguiment i un 25% o un 30% dels que acaben un cicle formatiu de grau mitjà es posen a treballar, però la majoria segueixen estudiant per treure's el cicle superior i per seguir-se formant.”
Pagesos: 2-Informàtics: 0.
Les dades sobre la demanda de matriculacions a les ECA coincideixen en un moment en què la renda agrària ha crescut un 17% en els dos últims anys registrats (un 3,9% el 2011 i un 13,09% el 2012) i amb una impressió a l'alça també el 2013 (les dades fan preveure un creixement per damunt del 7%). Ara bé, fonts del sindicat Unió de Pagesos alerten que s'equivocarà qui es pensi que fent-se pagès podrà lligar els gossos amb llonganisses. La renda agrària no equival a la renda dels pagesos sinó que és un concepte macroeconòmic que busca ser referent del valor absolut de la producció, incloses subvencions i sense descomptar factors com els impostos indirectes, els costos del personal o els arrendaments. “Que la renda pugi té poc a veure amb el nivell de vida i el poder adquisitiu dels pagesos i ramaders.”
La renda s'ha recuperat per l'òptim preu a què s'ha pagat la producció, no obstant, el sindicat insisteix que “ha remuntat, però fins i tot així només és un 80% del valor de fa 10 anys. No estem per tirar coets”.
