Intel·ligència artificial desaprofitada
Catalunya és puntera en investigacions relacionades amb el raonament de les màquines, fins i tot el CSIC espanyol hi delega els treballs, però no en treu prou rendiment comercial ni industrial
L'evolució feta en intel·ligència artificial prova que la previsió inicial era errònia
El sector privat no treu partit del potencial que suposa l'avenç tecnològic
La pel·lícula Her va ser una de les vencedores en la gala d'enguany dels premis Oscar. La relació d'enamorament que s'estableix entre un home i un ordinador (o, més concretament, un sistema operatiu) és la base d'un argument que va ser reconegut amb l'estatueta al millor guió original. El cas és que la cinta recupera el tema de la intel·ligència artificial o, el que és el mateix, la posada en escena de màquines que rumien, senten i es comporten com les persones.
La pel·lícula pot servir per passar un parell d'hores entretingudes però, més enllà d'això, què té de veritat aquest argument? I més interrogants encara: a banda de servir per farcir la trama d'una pel·lícula de cine, té alguna utilitat pràctica la recerca en intel·ligència artificial?
Ramon López de Mántaras és el director de l'Institut d'Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA), el centre de recerca que és referència a l'Estat espanyol quan es parla d'aquesta matèria. De fet, el Centro Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) delega en aquest institut català (té la seu a Bellaterra) tota l'activitat relacionada amb la intel·ligència artificial. Ramon López de Mántaras explica que la història de Her és “ciència-ficció, pura i dura” perquè “a dia d'avui, aquests nivells d'expressió sentimental estan llunyíssim”. Hi afegeix: “Em plantejo si mai serà possible l'equiparació de la intel·ligència d'una màquina amb la intel·ligència humana.”
No obstant això, López de Mántaras, més que inquietar-se per la recreació poc fidedigna que pugui fer el cinema de les possibilitats que ofereix la intel·ligència artificial, lamenta el poc profit comercial i industrial que està traient el país dels avenços que sí s'han fet en recerca. El director de l'IIIA no dubta a assenyalar que “comercialment, Catalunya no està al lloc que li correspondria. El sector privat no ho està aprofitant, no hi ha empreses que desenvolupin productes basats en la tecnologia de la intel·ligència artificial”.
Precisa que sí que hi ha firmes que s'han sabut espavilar en aquest terreny i posa els casos d'AIA, amb seu a Sant Cugat i especialitzada en solucions d'innovació industrial; d'Isoco, una spin off sorgida de l'IIIA i que es dedica al desenvolupament de software per al comerç electrònic, i de Cognicor, una empresa que ofereix sistemes virtuals d'atenció al client per resoldre conflictes (per exemple la pèrdua d'una maleta o el descontentament amb una factura del telèfon mòbil) i que ha arribat a ser reconeguda per la UE com una de les dotze millors empreses emergents d'Europa.
“És cert que n'hi ha de bones”, admet, però a continuació explica que “si fent negoci amb la intel·ligència artificial hi ha 10 o 15 empreses a Catalunya, per potencial n'hi podria haver 200”.
Les iniciatives empresarials posades com a exemple serveixen al director de l'IIIA per apuntar la “variabilitat” d'aplicacions que pot trobar el món de l'empresa de les innovacions fetes en el terreny de la intel·ligència artificial. I no s'hi valen excuses, sentencia, perquè “hi ha països, també petits, que sí tenen molta activitat i treuen molt partit del treball que s'ha fet en investigació. Països on el teixit empresarial sap aprofitar-se de la qualitat de la investigació feta en el propi país”. Interrogat per quins països són exemple a seguir, afirma que “per descomptat, Suïssa” i hi afegeix “Holanda i Suècia”.
De la teoria a la pràctica.
Els motius que no es tregui tot el partit al potencial investigador que desenvolupa Catalunya cal buscar-los, segons el director de l'IIIA, en la falta d'atreviment: “falten emprenedors que s'ho creguin”.
En el mapa econòmic mundial sí van brotant indicadors favorables a la inversió en tecnologies relacionades amb la intel·ligència artificial. En aquest sentit, el diari Wall Street Journal recollia en un article recent el que anomenava “símptomes de vida en el camp de la intel·ligència artificial” i relatava els moviments fets per Mark Zuckerberg (creador de Facebook) i Elon Musk (un dels fundadors de Tesla Motors, l'emergent companyia de vehicles elèctrics) per invertir en Vicarious, una empresa que té avançat un model de computadora capaç de processar i ordenar funcions pròpies d'un còrtex cerebral (la part del cervell que controla els moviments del cos, permet la comprensió del llenguatge i possibilita fer operacions matemàtiques).
També Google s'ha mogut per quedar-se, per 400 milions de dòlars (289 milions d'euros) la companyia Deep Mind (una empresa amb base a Londres, de només tres anys de vida i fundada per un neurocientífic que havia estat una jove eminència dels escacs). Igualment, una nota informativa de l'agència Priority Gate afirma que “el finançament a empreses relacionades amb la intel·ligència artificial s'ha triplicat en els darrers cinc anys” i destaca que “només el 2013, s'han invertit 581 milions de dòlars (420 milions d'euros) en 142 operacions”.
El futur és avui.
Té una explicació sobre els perquès de l'error: “El que semblava fàcil ha resultat difícil i el que semblava difícil ha estat fàcil. Per exemple, semblava senzill dotar una màquina d'accions pròpies de la capacitat motora i sensorial. Per entendre'ns, semblava fàcil fer caminar una màquina o fer que una càmera, a partir d'un sistema de visió artificial, possibilités a la màquina entendre el que veu.” Res d'això no ha resultat simple i, en canvi, sí ha estat possible programar una computadora perquè dugui a terme funcions que requereixen habilitats cognitives i un grau de raonament com “jugar a escacs, diagnosticar malalties o demostrar teoremes matemàtics”.
López de Mántaras detalla que “les pel·lícules et mostren la intel·ligència artificial com una intel·ligència indistingible de la humana” però alerta que “les intel·ligències depenen del cos on estan situades. En el cas d'un robot, per molt que avanci la tecnologia, serà extremadament difícil tenir un sistema de visió artificial amb les mateixes capacitats que la visió humana, o dotar-lo del mateix sentit del tacte. Serà complicat equipar les màquines perquè puguin tenir la complexitat dels sistemes de percepció i actuació que tenim els humans”.
