Aplec de neurones al congrés de Barcelona
L'Associació Catalana d'Intel·ligència Artificial exposa els millors treballs de recerca i posa dia i hora perquè els investigadors cooperin
És multifuncional però costa treure-li l'etiqueta de terreny reservat a experts
Queden poc més de deu dies de marge (la data límit és el 14 de maig) per presentar les investigacions i els treballs que vulguin aspirar a ser exposats públicament en el Congrés Internacional d'Intel·ligència Artificial, que se celebrarà entre el 22 i el 24 d'octubre a Barcelona. La d'aquest any serà la dissetena edició d'un congrés que, segons la seva carta de presentació, vol “fomentar la discussió sobre els treballs en intel·ligència artificial que es desenvolupen en el si de la comunitat investigadora dels Països Catalans, a més de reunir els membres d'aquesta comunitat”. Oriol Pujol, cap d'estudis d'enginyeria informàtica a la Universitat de Barcelona i membre del departament de matemàtica aplicada i anàlisi, és un dels organitzadors de la cita i revela que “és un congrés de difusió científica, un fòrum de comunicació de la ciència que hi ha al voltant de la intel·ligència artificial”.
Pujol indica que el de la intel·ligència artificial és un camp d'investigació “molt ampli” en què els avenços i els coneixements queden dispersos i, precisament per això: “Volem que el congrés sigui un punt de contacte sobretot en l'àmbit català, que serveixi per propiciar networking.”
A criteri seu, el concepte d'intel·ligència artificial “ha evolucionat molt, ha esdevingut un tema multidisciplinari”. La base continuen essent “les ciències de la computació, la informàtica i els algoritmes que possibiliten que la màquina raoni”, però s'ha de saber lligar “amb altres branques del coneixement, com per exemple l'estadística, la matemàtica o temes d'enginyeria que són els que ens permeten evolucionar en aspectes de robòtica o de processament del llenguatge”. Bàsicament, “una persona que treballa en intel·ligència artificial ha de tenir coneixements en diversos camps”.
Els treballs recollits en el congrés (només seran exposats publicament els que hagin passat un procés previ de selecció) tracten sobre diverses aplicacions que es fan possibles gràcies a aquesta tecnologia: “Moltes coses no les veiem o no les identifiquem perquè s'han integrat de manera natural, com una pròpia evolució.”
En servei.
En el camp de la medicina, aquesta tecnologia ha trobat una penetració interessant en, per exemple, l'ús de mans robòtiques per practicar intervencions quirúrgiques (la tremolor és menor que la d'una mà natural i la precisió és més alta).
Així mateix, un altre exemple en són les ajudes a la conducció i les solucions per possibilitar que els cotxes aparquin de manera automàtica.
Oriol Pujol opina que hi ha camp per córrer i que “en temes de rehabilitació hi ha moltes possibilitats. A partir de l'ús d'uns sensors i de l'anàlisi de la informació que envien, la màquina és capaç de dir si un moviment s'està fent de manera correcta”.
La teoria diu que de la intel·ligència artificial es desprenen moltes funcionalitats (els telèfons mòbils mateix són una font inesgotable de generació de dades) però costa despenjar-li l'etiqueta de terreny reservat a experts. Oriol Pujol opina que “s'ha anat introduint més en la cultura general i molts instituts fan treballar els nens amb robots Lego i amb planificació de circuits. Si vols fer coses complexes potser sí que és una ciència complexa, però està penetrant”.
