DE MEMÒRIA
Tres il·lustrats arrelats
Els homes i les dones de la Il·lustració catalana foren gent pràctica, i empírica. Arrelada. Amb ganes de conèixer el territori, i de descobrir els possibles punts forts –i els punts febles- de l'economia catalana. El rossellonès Jaubert de Paçà va decidir conèixer directament els sistemes de reg, els canals i les sínies de les conques fluvials de Catalunya i del País Valencià (vg. L'Econòmic, 17-5-2014). Però n'hi ha molts més exemples. En podem escollir tres. Tres que tenen en comú l'èxit en la confecció del que després se'n dirà bases de dades.
El primer exemple és el dels farmacèutics de la saga familiar dels Salvador. Les primeres passes són de molt aviat, quan, el 1623, Joan Salvador i Boscà, que era farmacèutic des del 1616, passa a dirigir la farmàcia de Gabriel Pedrol, el seu sogre. I comença a treballar en la formació d'un conjunt de col·leccions (herbari, minerals, fòssils, flascons amb continguts diversos, matèries mèdiques) i una biblioteca arxiu, que instal·laria a la rebotiga de la seva farmàcia, a tocar del carrer Ample de Barcelona.
El seu fill, Jaume Salvador i Pedrol, va estudiar a la universitat de Montpeller, i des del 1669 continuà i amplià la farmàcia -i l'herbari i el gabinet de curiositats- del pare. Inicià un jardí botànic a Sant Joan Despí, que, segons Ramon Folch i Guillén, fou “un dels primers d'Europa”. Joan Salvador i Riera, fill de Jaume i format a Montpeller i a París, a més de continuar amb l'empresa familiar, realitzà, el 1716-17, un viatge botànic per la península Ibèrica, comissionat per l'Académie des Sciences de Paris. D'aquest viatge en tenim un llibre sensacional en català que fou editat el 1972 per Ramon Folch i Joaquim Molas a Edicions 62. El títol és Relació del viatge d'Espanya i Portugal, fet per ordre de Sa Majestat Cristianíssima Lluís XV.
El gabinet de curiositats científiques dels Salvador es va poder visitar fins al 1855. Després va anar a unes golfes d'una masia palau de prop de Vilafranca del Penedès. El gener del 1938, en plena guerra, la Generalitat el va comprar per salvar-lo. Des del 1945, ha romàs –perfectament ignorat- en unes sales de l'Institut Botànic vell. El maig del 2014, i des del nou Jardí Botànic de Barcelona (obert el 1999) ha fet un salt que pot ser un salt a la fama.
El segon exemple de confecció d'una gran base de dades científiques amb finalitats pràctiques és el de la llarga sèrie d'observacions meteorològiques del doctor Francesc Salvà i Campillo.
Des del seu domicili del carrer de Petritxol de Barcelona, Salvà i Campillo va anar mesurant i anotant dia rere dia, durant 44 anys, entre el 1780 i el 1824, les dades bàsiques dels principals indicadors del temps atmosfèric a la ciutat. Des del 1792, aquestes dades serien publicades al diari que començava aquell any, El Diario de Barcelona.
L'objectiu de Salvà era pràctic: establir correlacions entre les variacions meteorològiques i la salut de la població. Així, any rere any, feia un balanç i llançava hipòtesis sobre quines podien ser aquestes relacions. Com en el cas de la saga dels Salvador, aquest banc de dades tenia com a horitzó la descoberta de formes mèdiques destinades a millorar la salut dels seus conciutadans.
El tercer exemple és el conjunt dels 52 volums manuscrits d'un extens dietari que ha passat a ésser conegut com a Calaix de sastre de Rafael d'Amat i de Cortada. Un text escrit, també dia a dia, pel baró de Maldà entre el 1769 i el 1819, durant quasi 50 anys.
Aquí, la base de dades inclou materials molt diversos, car l'objectiu d'Amat és, sobretot, l'entreteniment de la família i els amics del baró. Tot i això, el recull d'informació sobre qüestions tan bàsiques com l'alimentació, l'educació, la mobilitat o les diferents feines és utilíssim per descobrir (això sí, amb els ulls d'un noble escèptic) els canvis de la societat i de l'economia d'una Catalunya en transició vers la modernitat, seguint els camins de la Il·lustració.
Les farmàcies, del 1700 al 2012
A la Barcelona del 1700, segons l'exposició Salvadoriana organitzada per l'Institut Botànic, s'hi havien instal·lat i hi treballaven per al públic la farmàcia dels Salvador del carrer de la Fusteria i 22 farmàcies més. Això significa que en aquella Barcelona hi havia una farmàcia per cada 1.650 habitants. A la Barcelona del 2012 hi ha 388 farmàcies. És a dir, una farmàcia per cada 4.175 habitants. Conclusió: la Barcelona del 1700 era molt moderna, molt avançada. Amb el benentès que, el 2012, els fàrmacs es produeixen als laboratoris, i no a les rebotigues, per exemple, amb herbaris, com passava el 1700 o el 1900.