DE MEMÒRIA
Celler, gravera i granges
Apartir del triple impacte de la construcció dels canals d'Urgell i de Catalunya i Aragó, de l'electrificació basada en els salts d'aigua dels Pirineus i de la formació, el 1914, de la Mancomunitat de Catalunya, a les terres de Lleida van començar diverses iniciatives empresarials d'una gran creativitat.
La primera fou la transformació de les extenses terres ermes de Raimat en vinyes, amb la construcció d'un gran celler i d'una colònia industrial, i l'inici de la producció d'un vi que arribarà a ser de gran qualitat. El protagonista inicial fou Manuel Raventós i Domènech (Sant Sadurní d'Anoia, 1862-Barcelona, 1930), fill del Raventós creador del cava Codorniu. A partir de la compra de la finca, el 1914, Manuel Raventós va començar la molt ambiciosa colonització de 3.200 ha seguint un model molt original en què es combinaria la plantació d'arbres, la construcció de 100 km de séquies, el conreu de cereals i la idea de les colònies industrials de riu. Amb un finançament, segons J.Martí i F.Nadal, realitzat a partir dels beneficis obtinguts pel cava de Can Codorniu.
Joan Rubió i Bellver.
A Raimat, la producció de vi s'inicià el 1930, no es va interrompre durant els anys de la col·lectivització de 1936-39, però als anys 1960 calgué plantar una nova vinya amb ceps californians.
Al 1988, amb l'augment de la producció, calgué construir un nou celler, ara dins un turó. Després, la producció i l'exportació de vins negres i vins blancs s'ha disparat.
Al 1954, es va iniciar una altra trajectòria empresarial lleidatana, a Menàrguens, partint, també, de l'aridesa del sòl. En aquest cas, el que féu Juli Sorigué, d'entrada, fou estrictament l'extracció de grava, la creació d'una gravera.
Per un procés divers, de la mateixa manera que els boscos plantats per Raventós a Raimat esdevindrien camps de blat i vinyes, la gravera de Sorigué acabaria esdevenint un oliverar que seria la base de la producció d'oli. Al segle XXI, el Grup Sorigué és format per 50 empreses, ocupa unes 2.000 persones, produeix i distribueix, amb un sistema logístic propi, una gran varietat de materials de construcció (incloent aglomerats asfàltics i prefabricats de formigó), més els derivats de la producció d'olives. Amb Raventós de l'erm en sortiria vi, i amb Sorigué, construcció i oli.
La notícia de juny del 2014 és que un projecte de la Fundació Sorigué és a la Biennal d'Arquitectura de Venècia. Aquest projecte té un nom: Planta. Una planta –llegim- és un vegetal, però també és la planta del peu, la planta d'un edifici, una planta industrial.
Al 1951, Jaume Alsina i Calvet (Guissona, 1934) va iniciar la producció d'animals de tir, però la mecanització agrària el féu girar cap a la producció de carn en granges. El 1959 impulsà la creació d'una cooperativa agropecuària, que ha anat esdevenint, també, un conglomerat empresarial de grans dimensions, amb uns 4.100 treballadors. El model és, com a Raimat, les colònies industrials del XIX. En alguns casos (a Manlleu, per exemple) incloïen la creació d'una caixa d'estalvis. Aquí, des de 1963, funciona la Caixa de Guissona.
Guissona, cicle complert.
Des de 1914, doncs, tres experiències empresarials singulars a les terres de Lleida, que han acabat definint una variant amb èxit del model econòmic català.
Tres fórmules empresarials
Tres empreses, tres fórmules empresarials. Diferents, però amb èxits. Raimat forma part de Codorniu. Codorniu és una empresa familiar de llarga durada, que s'ha autofinançat sempre i exporta a tot el món. Sorigué és un grup empresarial, que ha creat una fundació amb uns plantejaments molt originals, que l'han dut a la Biennal d'Arquitectura de Venècia. Guissona és una cooperativa i una caixa, botigues, gasolineres. I un gran productor i exportador de carn.
