L'únic regne és l'economia
Obviant el que diu Brussel·les, el govern espanyol s'espavila a abaixar impostos per recuperar el crèdit electoral.
Si es parteix de la definició que el diccionari de l'Institut d'estudis catalans dóna de l'electoralisme, és una “actitud política determinada per una estratègia electoral i no per la fidelitat a una doctrina”. El ministre d'economia Luis de Guindos, ha negat que la rebaixa d'impostos plantejada pel govern espanyol respongui a cap actitud electoralista però el cert és que els 2,6 milions de vots que el PP va perdre en les últimes eleccions europees han accelerat els moviments de Mariano Rajoy i el seu equip. I, per reconciliar-se amb el votant (l'any que ve hi ha eleccions municipals al maig i eleccions a Corts al novembre) res millor que oxigenar-li la butxaca. El PP impulsa la rebaixa d'impostos ni que sigui a risc d'irritar Brussel·les, que ja ha avançat que no veu marge per rebaixar els tipus impositius sense que en surti perjudicada la necessària retallada de deute públic. “És una reforma amb què es busca tenir un sistema fiscal, tributari, més adequat i que impulsi el creixement a mitjan i llarg termini” va dir Luis de Guindos.
Tot això, en una setmana que ha portat una allau de patacades per a l'ànim i l'autoestima hispana. Una abdicació futbolística, una abdicació reial i un relleu a corre-cuita en la trona (amb escasses mostres de suport popular el dia de la coronació de Felip VI) han acaparat els focus mediàtics però no ha passat per alt la notícia que diu que la renda per capita dels habitants de l'Estat espanyol continua en caiguda lliure. El 2013 la riquesa dels habitants de l'Estat va ser del 95% de la mitjana de la Unió Europea, un punt per sota de fa un any. El PIB per habitant a Espanya s'allunya de la mitjana europea.
Per la seva part, el producte interior brut de Catalunya ha registrat un augment interanual del 0,9% en el primer trimestre del 2014, cinc dècimes per sobre del que es va estimar en el període precedent, segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). En el primer trimestre, la taxa interanual del PIB de Catalunya va ser superior a la d'Espanya (O,5%) però no va arribar al creixement mitjà del conjunt de la UE, que és d'un 1,4%.
I, per puixança catalana, la de Grifols. L'empresa ha fet una inversió de 260 milions d'euros en unes instal·lacions de 14.400 metres quadrats a Carolina del Nord. El president Artur Mas i diversos col·laboradors (entre ells el conseller Mas-Colell) han estat als Estats Units per inaugurar la planta de Grifols i per mantenir contactes empresarials i institucionals. Mentre el president era als Estats Units, transcendia que un grup d'inversors nord-americans faran una inversió milionària al Priorat per crear un complex de luxe d'enoturisme. Han comprat 400 hectàrees de vinya entre Poboleda i la Morera de Montsant i duran a terme un projecte que inclou un hotel de luxe.
A Barcelona l'Ajuntament ha anunciat un pressupost de 22 milions d'euros per fomentar la contractació de 1.340 persones en els pròxims dos anys. És el nou pla estel·lar d'ocupació del consistori de la capital catalana en un intent de fomentar la contractació de barcelonins amb difícil accés al mercat laboral.
CVC i Doughty Hanson, dues societats de capital de risc importants, treballen en la fusió d'IDC Salud (abans Capio) i Grup Hospitalari Quirón. La companyia resultant gestionarà mig centenar de centres hospitalaris a l'Estat espanyol i es convertirà en una de les empreses més grans del sector a Europa.
Clade, grup empresarial cooperatiu del qual són membres La Fageda, Abacus, Plana de Vic i Fundació Blanquera, entre d'altres, va tancar el 2013 amb uns ingressos agregats de 278 milions d'euros (un augment del 5,2% respecte a l'any anterior), i uns resultats de 4 milions d'euros (un 20,7% més que el 2012).
Les dues sectorials de L'Assembla Nacional Catalana (ANC), Economistes per la Independència i Empresaris per la Independència, i el Cercle Català de Negocis, dijous passat van aplegar cap a 200 persones a Sant Feliu de Llobregat per tractar les conseqüències per al món empresarial si Catalunya esdevingués un nou estat d'Europa. Una de les conclusions va ser que bona part del món empresarial no té por d'aquest fet perquè “cada vegada s'exporta més als mercats internacionals”.
