Empreses

Blasau quadriplica en dos anys l'exportació de maquinària

La sortida a l'exterior iniciada el 2003 li ha permès superar la crisi. La participació en projectes d'enginyeries franceses li ha obert les portes a la construcció d'escorxadors en aquell país

La contractació d'un tècnic d'exportació optimitza la feina a les fires

“No vam començar a pensar en l'exportació quan va arribar la crisi. Així es fa tard, perquè abans de començar a exportar has d'invertir, fer contactes... Passen almenys dos anys fins que fas la primera venda”, explica Gerard Blanch, coadministrador de Blasau, que l'any passat va exportar el 21% de la producció (la quota era del 6,8% el 2012) i preveu que les vendes a l'exterior de 2014 representin el 27% d'una facturació que augmentarà un 5%, fins als 2,5 milions d'euros.

“Per arribar fins aquí -afegeix-, cal tenir en compte que l'any 2003 vam començar a fer contactes amb empreses espanyoles que exportaven, col·laborant amb enginyeries a les quals encarregaven projectes d'escorxadors, una manera de tenir possibilitats que el client al final t'encarregui la part de l'obra que podem fer.” Blasau dissenya, fabrica i instal·la rails aeris per a escorxadors petits i mitjans, sales de desfer i fàbriques d'embotits, màquines de sacrifici per a escorxadors i tot tipus d'equipaments d'acer inoxidable per a la indústria agroalimentària.

Un escorxador a la Guyana francesa i un altre a Veneçuela són alguns dels projectes que Blasau ha realitzat en els dos últims anys. “Tocàvem Sud-amèrica, Rússia, el nord d'Àfrica..., però hem decidit centrar-nos a França, on hem fet obres gràcies a la bona relació amb enginyeries d'aquest país”, explica Blanch, que destaca l'avantatge que tecnològicament es pot competit amb els francesos i els costos són menors. Avantatge que li ha permès estar construint un escorxador a Perpinyà.

Tot i posar el focus a França, continuen atenent les peticions que els vénen d'altres zones, i tenen moltes expectatives a Algèria, on el govern cedeix terrenys i dóna ajudes a qui vulgui fer escorxadors que compleixin les normatives europees per impulsar l'exportació de carn. També tenen ofertes d'Angola, Nigèria i el Marroc, que sempre arriben per recomanacions de col·laboradors en anteriors projectes. “La màxima preocupació dels clients africans és que siguem fiables. Pel passat colonial, tenen molta por que anem a fer el pelotazo, que els fem la instal·lació i els deixem abandonats quan hi hagi un problema Però quan agafen confiança, el preu passa a segon terme”, assenyala Blanch.

Des de fa tres anys, Blasau té la col·laboració a temps parcial d'un tècnic d'exportació de la patronal Pimec, “una inversió que paga la pena, perquè a les fires ara s'hi va per feina, amb entrevistes concertades amb les empreses que abans has analitzat. Abans, hi anàvem a mirar i a parlar amb qui ens semblava”, diu l'administrador.

L'exportació compensa el descens d'activitat en el mercat espanyol, on amb molta competència l'obra nova està pràcticament a zero. “Ens salva que hi ha molta remodelació. Tenim un tècnic comercial que ofereix optimitzar el negoci: analitzem com poden fer més producció amb la mateixa gent, o com fer la mateixa producció invertint i estalviant personal.” També dóna feina en el mercat intern el fet que l'empresa treballa per a petits i mitjans escorxadors, que han de fer reformes per complir les normatives higièniques de la UE.

Tot i l'augment de l'exportació que ha posat fi a dos anys de descensos de vendes, Blanch té clar que ara l'empresa estaria morta si hagués arribat a la crisi amb endeutament. “Sempre ens hem autofinançat, i no sé on seríem ara si ens haguéssim hipotecat per traslladar la fàbrica a un polígon industrial d'algun municipi proper.” S'ho van rumiar, i finalment van fer una inversió molt més petita per ampliar en uns terrenys al costat mateix de la fàbrica de la carretera d'Olot.

Fundada l'any 1977 per Miquel Blanch, va començar fabricant diferents tipus d'acer i es va anar especialitzant en la fabricació de productes per a la indústria agroalimentària. L'empresa l'administren Gerard i Judith, fills del fundador.
Facturació
2,38 M€
Treballadors
16
Any de fundació
1977

Treballar molt i prudència amb els diners

Gerard Blanch es queixa que les administracions no ajuden les pimes. I lamenta que s'han perdut valors com la consciència que si es vol aconseguir alguna cosa s'ha de treballar durament. Recorda -com tants fills d'empresaris que han mamat el negoci familiar des de petits- que quan era un nen havia d'anar als estius al taller a soldar i que gràcies a això es podia comprar un gelat una mica més gran que els dels seus companys, i que la seva germana collava femelles mentre mirava la tele. “Les noves generacions tenen la desgràcia de no haver-ho viscut”, diu.

La prudència a l'hora d'endeutar-se i la negativa a comprar quelcom que creu que no ho val, malgrat tenir els diners, és un altre valor que reivindica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.