Per què millor junts?

El procés sobiranista s'ha desplegat acompanyat d'un ampli ventall d'arguments sòlids a favor, tant en l'ordre emocional (amb la dignitat al capdavant) com en l'ordre material o econòmic. Aquests darrers aspectes han mobilitzat una notable quantitat d'energia d'economistes, que han aportat dades i objectivitat i han demostrat que Catalunya se'n podria sortir i que podria ser tan pròspera com els països més avançats. Qui vulgui fer un recull d'arguments a favor del procés ho té fàcil.

No ho tindrà pas tan fàcil aquell que intenti recollir els arguments a favor que Catalunya segueixi formant part d'Espanya. Són pocs els economistes que hi han posat xifres i, en general, els seus supòsits de base i resultats presenten seriosos dubtes al voltant del rigor amb què estan fets. Més que això, que és una mancança notable, hom es trobarà majorment amb el negacionisme (variant emocional) consistent a negar el dèficit fiscal, a advertir sobre la caiguda del comerç, la segura no-integració en l'espai europeu, etcètera, més que no pas rigor argumental i dades. No conec argumentari sòlid sobre per què Catalunya s'hauria de quedar a Espanya, perquè li seria millor. O estan molt amagats... o simplement no existeixen. Em refereixo a arguments capaços de provocar el dubte davant la idea que tenim actualment que la millor sortida és el divorci. Mentre el que se'ns aporta sigui la cançó de la constitucionalitat i de la llei (com si les lleis es fessin per inspiració divina!), de la venjança (mai entrarem a la UE) i de la por (ens empobrirem), difícilment canviarem d'idea. Cap element de seducció, absència de dades objectives i de raonaments clars a la mà, només ostentació de propietat i de domini sobre la colònia. Mentre la seducció no arriba (i crec que no arribarà), no parem de caminar cap al divorci, que amb l'argumentari que gasta Espanya l'únic que fa és refermar i accelerar la nostra voluntat inequívoca de tocar el dos.