Patrimoni
Vi de pagès, deu anys al mapa
La Fundació Remença XXI arriba al desè aniversari amb la producció tradicional de vi reconeguda i acceptada
La declaració de Calonge i Vall-llobrega com a zona d'interès etnològic es va encallar, però el seu prestigi creix
La Fundació Remença XXI, constituïda el 2004 per una vintena d'explotacions vitivinícoles tradicionals de Calonge i Vall-llobrega per preservar el futur de les seves activitats, arriba enguany al 10è aniversari amb l'objectiu gairebé assolit. Tot i que el gran anhel, aconseguir la declaració de zona d'interès etnològic (ZIE) per part de la Generalitat, va quedar frustrat quan l'expedient es va arxivar el 2011, el president de Remença XXI, Lluís Molla, considera que “ja no és una urgència”.
“Fa 10 anys, per al reconeixement oficial de l'elaboració del vi de pagès, la ZIE era una necessitat”, quan els productors industrials qüestionaven que el vi tradicional es pogués comercialitzar, rememora Molla. La ZIE s'havia concebut com un paraigua patrimonial per continuar desenvolupant l'activitat, però gairebé alhora que l'expedient de la Generalitat entrava en via morta, el Congrés espanyol introduïa un canvi decisiu en la llei de modernització agrària: el pagès pot comercialitzar el vi com qualsevol altre producte de l'hort. L'única limitació és que la venda es limita a l'explotació agrària o parades de mercats municipals i ambulants.
Tot i això, Molla i els altres membres de la fundació no llancen la tovallola. Si aconseguissin la ZIE “seria bo, un plus” per desenvolupar el projecte divulgatiu. Per aquest motiu han refet ponts amb la Generalitat i han deixat en suspens el contenciós que havien presentat contra l'ajornament de la declaració, i ara esperen que la reforma de la llei de patrimoni cultural, ara amb un marc normatiu més pensat per a monuments i conjunts històrics, prevegi la manera de reconèixer “activitats vives”.
Amenaçats en l'era de l'urbanisme desarrollista, que als anys setanta del segle passat considerava urbanitzable gairebé tot el terme calongí, avui els planejaments respecten les activitats agràries de la conca del Tinar i els masos de Vall-llobrega. Ara el principal obstacle són els relleus generacionals. No tots els hereus mantenen les activitats i –al marge d'alguna explotació on han decidit apostar per la producció industrial– són diversos els masos retirats per la mort o jubilació dels pagesos. La superfície de vinya, però, es manté concentrada en mans dels altres petits cellers, destaca el president de la fundació. Entre els valors afegits, desenes de varietats de ceps que en la majoria de DO no es conreen i els permeten donar matisos diferents als vins.
El sommelier Josep Roca en voldria incloure alguns a la carta d'El Celler, però Molla recorda que això implicaria adaptar la producció familiar als requisits industrials, controls i burocràcia de les DO. “I ja no faríem vi de pagès”, sentencia el president de la fundació.
Tasques de divulgació
En l'altre gran objectiu de Remença XXI, el coneixement i la divulgació de l'activitat, els pagesos també han progressat. La inclusió en la guia d'enoturisme que Lluís Tolosa va dedicar a l'Empordà –traduïda al castellà, l'anglès i el francès– ha atret molts turistes estrangers, que se n'enduen ampolles a casa seva. L'enòleg i etnògraf de la Rioja Luis Vicente Elías també els va visitar i hi dedicarà un capítol de l'atles que prepara sobre els conreus de vinya tradicionals a la península Ibèrica.
El 2008, la fundació va instituir la seva festa anual del vi de pagès, que enguany fan entre divendres –amb una conferència de Molla sobre les deu raons per continuar fent vi de pagès– i el cap de setmana, amb visites al Mas Ponsjoan, al Mas Molla i el paratge del Jonc.