Llums matiners per atraure compradors
La instal·lació de la il·luminació de Nadal als carrers es va avançant perquè els ajuntaments la consideren una inversió que ajuda el petit comerç a competir amb les grans superfícies
el de Tarragona il·luminen més zones amb menys despesa
La convicció que una bona il·luminació als carrers ajuda a vendre ha fet anar avançant la instal·lació dels llums de Nadal, que en general s'estrenen pel pont de la Puríssima però que en algunes ciutats -com Girona, Figueres i Tarragona- s'ha fet el cap de setmana anterior. A Lloret de Mar, tot i que l'encesa oficial es va fer el 5 de desembre, ja es van il·luminar a la zona del centre entre el 17 i el 24 de novembre, per les festes de Sant Romà, i a Barcelona es van estrenar el 21 de novembre.
La instal·lació de llums a tants quilòmetres de carrer -60 quilòmetres a Barcelona- porta el seu temps, i a Girona comencen el muntatge tan punt han acabat les Fires de Sant Narcís, a principis de novembre. Des de la filial catalana a Sant Andreu de la Barca d'Iluminaciones Ximénez, l'empresa d'il·luminació decorativa més estesa a Espanya amb seu a Puente Genil (Còrdova) i amb més de 220 muntadors fixos que volten per tota la península, asseguren que es comença massa tard: “A Europa, els contractes estan tancats el juliol, i aquí fins que no arriba el fred no es comencen a bellugar.” Centrada en poblacions mitjanes i grans, aquesta empresa que ofereix instal·lacions tant de lloguer com de venda treballa a Catalunya des dels anys vuitanta i està notant que els ajuntaments canvien la política engegada amb el començament de la crisi: “La il·luminació es veia com una despesa per retallar, però les grans superfícies no van retallar perquè ho consideren una inversió i els pressupostos es tornen a fer pensant que són diners que ajuden el petit comerç a competir.” Un exemple és Barcelona, on tant l'Ajuntament com les associacions de comerciants han incrementat l'aportació per als llums un 13%, fins a 2.300.000 euros, dels quals el comerç n'aporta 930.000. A la capital catalana, els llums són de lloguer, i es convoquen concursos per trams per adjudicar la instal·lació. Ximénez, per exemple, aquest any ha guanyat el concurs d'un tram de la Diagonal i l'any passat va guanyar els del nou enllumenat al passeig de Gràcia i a la Gran Via.
Altres ajuntaments continuen retallant despeses, com el de Tarragona, que aquest any ha reduït de 54.000 euros l'aportació per a la instal·lació i manteniment dels llums de Nadal, que representaran una inversió de 268.000 euros, tot i que hi haurà més carrers il·luminats, incorporant els interiors del Serrallo gràcies a un conveni de col·laboració amb el Port de Tarragona.
Altres ajuntaments intenten mantenir l'ambient gastant menys per la via de passar del lloguer a la compra. L'any 2012 així ho van fer els de Palamós i Torroella de Montgrí. En aquesta darrera població, l'encàrrec a una empresa externa tenia un cost de 15.000 euros per temporada i l'Ajuntament ha fet una inversió de 30.000 euros per comprar el material nou, que instal·la la brigada municipal i doblant els punts de llum gasta menys perquè funciona amb làmpades led. Un any abans, l'Ajuntament de Cambrils ja havia optat per instal·lar els llums de Nadal, reparant l'enllumenat que era de propietat municipal i deixant de pagar 50.000 euros en lloguer.
La instal·lació de llums led per estalviar en la factura elèctrica és general tant als municipis que lloguen els llums, que posen l'ús d'aquest material com a condició en els concursos d'adjudicació, com als que s'ho fan directament. L'Ajuntament de Banyoles ha completat aquest any el procés de substitució de la il·luminació incandescent per la de led, que va començar l'any passat, i el muntatge i desmuntatge costa 28.300 euros, dels quals l'associació de comerciants n'aporta 3.000.
Bones perspectives. Els comerços catalans preveuen augmentar un 4% les vendes durant la campanya de Nadal que va començar el cap de setmana passat amb l'obertura del dissabte i el dilluns festius i en la qual la Confederació de Comerç de Catalunya calcula que les famílies gastaran entre 500 i 600 euros. El seu secretari general, Miquel Àngel Fraile, explica que els comerciants estan “contents”, ja que “els indicadors assenyalen que hi ha més poder adquisitiu i més nivell de confiança que en anys anteriors”, a més de l'augment de llocs de treball en el sector a causa d'“una certa recuperació de les vendes”. La patronal de la gran distribució Anged, que agrupa companyies com El Corte Inglés o Ikea, confia per la seva banda a aconseguir aquest any la millor campanya nadalenca dels últims set anys, cosa que permetria tancar el 2014 amb el primer augment de vendes des del començament de la crisi.
Catàlegs per poder anar a la moda
Comprin o lloguin, els ajuntaments demanen dissenys originals. Una de les condicions del concurs de Girona, adjudicat per 30.227 euros, era que no es podien utilitzar elements plantejats ni utilitzats en els darrers dos anys en municipis de les comarques gironines en un percentatge superior al 40% i es demanava “una il·luminació de caire modernista i original, amb dissenys i volums lineals i criteris sostenibles, amb la incorporació d'estructures, elements i formes geomètriques de línies minimalistes”.
A Barcelona, aquest any es va fer un concurs de dissenyadors per il·luminar alguns trams del carrer Aragó i de la Gran Via, al qual es van presentar 28 projectes, i el passeig de Gràcia ha estrenat aquest any llums inspirats en Gaudí, en els arcs catenaris, amb tres models que són una interpretació de les maquetes que Gaudí feia amb cordes, sacs de sorra i cadenes.
Amb aquestes exigències, les empreses proveïdores han d'anar renovant el catàleg com si fossin cases de moda. L'Estrella de Queralt, empresa de Navàs que es dedica a aquesta activitat des de l'any 2000, explica: “La nostra activitat principal està centrada en el foment de la il·luminació de Nadal amb baix consum, però amb el temps s'ha anat diversificant donant entrada a la creació de dissenys exclusius per a les diferents poblacions o associacions amb l'objectiu de personalitzar-ne la il·luminació i diferenciar-la de la resta d'il·luminació estàndard existent.”