‘Impaguemos'

Grècia torna a posar en relleu les dificultats dels països del sud d'Europa per afrontar el pagament del deute. Les retallades han gairebé assolit el seu objectiu, amb Grècia presentant un pressupost equilibrat per a l'any que ve, però amb més temps del previst i sobretot més dolor. La incapacitat de la socialdemocràcia tradicional europea de presentar alternatives creïbles a aquest escenari econòmic ha portat al primer pla les alternatives fantasioses, com ara les CUP, Podem, Syriza i Front de Gauche, entre d'altres.

Aquí fa poc es va fer pública la base del programa econòmic de Podem. És un document molt infantilista: reparteix culpes a tort i a dret i proposa mesures inconsistents. Diu per exemple que l'euro es va dissenyar “en benefici d'Alemanya”, oblidant els beneficis que en va treure Espanya. Com Syriza a Grècia, parla d'impagar deute obviant que se n'hauria de demanar més. Esquivant Erich Fromm, volen la llibertat però sense la responsabilitat. A Espanya aquest escapisme d'espaviladet és bastant popular, des del plan E de Zapatero fins als consellers de Rajoy que el 2012 li suggerien sortir de l'euro. Si no fos que l'ancoratge dins de la Unió Europea no dóna marge per a bestieses, ja haurien començat devaluacions, impagaments i nacionalitzacions. 

Ara bé, sobre el reformisme de Podem, s'ha de tenir en compte que és un partit patrocinat per Nicolás Maduro i José Manuel Lara, dos grans reformistes. Fa tres anys parlàvem en aquesta columna de la dicotomia entre els de la tisora (opció retallades) i els de la impressora (opció expansió monetària). Avui, el diagnòstic d'un excés d'ideologia i d'una manca de visió europea en els dos bàndols segueix vigent. 

Només Mario Draghi al Banc Central Europeu sembla seguir una via intermèdia amb seny. Quan hi haurà un partit polític que li doni suport?