Deixar anar llast
El projecte de llei de simplificació administrativa permet que els ajuntaments suspenguin serveis no essencials
No ens agrada el procediment que
s'hi recull, vulnera l'autonomia local
Ha passat bastant desapercebut, però el text del projecte de llei de simplificació administrativa que el govern va aprovar al desembre passat inclou la possibilitat que els ajuntaments suspenguin la prestació de “serveis no essencials” sempre que es justifiqui la incapacitat financera per continuar prestant-los.
El títol IV del projecte de llei especifica que aquesta suspensió temporal es referirà a “les competències atribuïdes per lleis sectorials que els són aplicables”. Un exemple, la competència sobre el control de la contaminació lumínica. “No és que aquest control no sigui important igual que, per exemple, la neteja de camins rurals, però no és la prioritat dels municipis en un moment en què les famílies t'estan demanant ajuda per arribar a final de mes”, destaca el president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i alcalde de Premià de Mar (CiU), Miquel Buch.
De fet l'ACM i la la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), situada més en l'òrbita socialista, el 2011 ja van demanar al Parlament que es tingués en compte la capacitat financera dels ajuntaments per assumir més competències abans d'aprovar lleis noves. “Durant els anys de bonança es creaven nous serveis que acabaven pagant els ajuntaments i ara no és que vulguem incomplir cap llei sinó senzillament que tenim altres prioritats de despesa”, hi afegeix Buch.
En aquest sentit, el secretari general de la FMC, Juan Ignacio Soto, es mostra d'acord a alleugerir la pressió financera sobre els municipis però és crític amb la fórmula que s'ha fet servir. “Creiem que lesiona l'autonomia municipal”, destaca.
Si bé el text del projecte de llei parla de “procediment voluntari”, Soto denuncia que aquest “comporta una intervenció de la Generalitat que no acabem d'entendre”. Concretament, el projecte de llei diu que caldrà “l'informe preceptiu dels departaments de la Generalitat competents” i hi afegeix que en cas de discrepància el govern serà qui ho resoldrà. Soto pensa que la fórmula que s'ha triat “té alguns trets” de la llei estatal de racionalització i sostenibilitat de l'administració local (Lrsal), que el Congrés va aprovar fa un any amb els vots del PP i el PNB i que el món local ha portat davant el Tribunal Constitucional perquè considera que vulnera la seva autonomia.
El text aprovat pel govern -que encara ha de superar el tràmit parlamentari- estableix que la suspensió no podrà ser superior a dos anys tot i que obre la porta a prorrogar-la.
El que no fa el text és enumerar el tipus de serveis i competències que podrien entrar en aquesta suspensió voluntària. L'únic que deixa clar és que en cap cas no podran ser aquells serveis mínims establerts en l'article 67 de la llei municipal i de règim local, és a dir, l'enllumenat públic, el cementiri, la recollida de residus, la neteja viària, l'abastament domiciliari d'aigua potable, les clavegueres, l'accés als nuclis de població, la pavimentació i conservació de les vies públiques i control d'aliments i begudes, a banda d'altres d'específics per als municipis de més de 5.000 habitants (biblioteca, mercat, parc públic i tractament de residus) i de 20.000 habitants (protecció civil, prestació de serveis socials, prevenció i extinció d'incendis i instal·lacions esportives d'ús públic). A part d'aquest llistat de què queda exempt, Buch reconeix que el text no concreta res més i que, per tant, hi ha marge per a la interpretació. “En tot cas ningú està pensant a tancar una escola de música o qualsevol servei dirigit a les persones”, hi afegeix. Amb tot, ni en l'ACM ni en la FMC no preveuen una allau de sol·licituds d'ajuntaments per deixar de prestar aquests “serveis no essencials”. Pel president de l'Associació, “no es tracta tant de preveure que hi haurà cua sinó que en cas que algun Ajuntament s'ho plantegi, compti amb un paraigua legal per fer-ho”.
Mentre el govern ha incorporat aquest punt al projecte de llei de simplificació, la nova llei catalana de governs locals continua col·lapsada en la tramitació al Parlament des de fa un any. A més, la lluita de bona part del món local contra la nova llei estatal continua oberta. “Aquest és el veritable punt crític pel món local català, molt més que el fet que la llei catalana encara estigui en tramitació”.
En aquest sentit, tant l'ACM com la FMC esperen que el Tribunal Constitucional resolgui el recurs ràpidament. “Hem vist com quan el recurs ve d'un consell de ministres convocat amb urgència, el TC corre, però en canvi quan el recurs ve d'uns 2.500 municipis de tot l'Estat que representen totes les sensibilitats polítiques, aleshores res”, lamenta Buch.
La Paeria, també contra Ensenyament
L'Ajuntament de Lleida s'ha afegit a la demanda judicial col·lectiva contra el Departament d'Ensenyament de la Generalitat per reclamar el compromís del govern per finançar les escoles bressol.
La demanda, que de moment l'han signat prop d'una trentena de municipis -entre els quals Cerdanyola del Vallès, Montmeló, Tarragona, Sant Esteve Sesrovires i Viladecans-, demana el pagament de les subvencions atorgades i pendents de liquidació corresponents als cursos 2010-2011 i 2011-2012.
El no-cobrament d'aquestes subvencions ha provocat que en els últims cursos molts municipis hagin hagut de traslladar l'impacte de la manca de finançament a les famílies i, per tant, en la majoria de casos els consistoris han triat augmentar més o menys significativament les quotes que aquestes famílies paguen pel servei.
En el cas de l'Ajuntament de Lleida, la Generalitat sí que ha fet efectives les subvencions corresponents a aquests dos cursos, però en canvi no s'ha compromès a continuar finançant el manteniment d'aquestes escoles bressol durant els següents exercicis, i aquesta manca de compromís és el que ha fet que la Paeria s'hagi afegit a la demanda col·lectiva amb la resta de municipis.