El llegat industrial de la Selva
L'historiador i periodista Xavier Martí repassa la història dels veïnats del Pasteral, de la Burés d'Anglès i de l'Empalme de Maçanet de la Selva, així com les colònies tèxtils d'Osor, de Bonmatí, de la SAFA a Blanes i de la Fibracolor a Tordera
-
Una reproducció de l'escriptura d'arrendament per l'industrial Manuel Bonmatí a favor de l'empresari Salvador Torras i Domenech. ARXIU FAMÍLIA BONMATÍ. -
La colònia tèxtil d'Osor, a principis del segle XX. El primer edifici, al mig de la imatge, la fonda. A l'esquerre, la fàbrica i, al fons, els habitatges obrers. Més endavant, la colònia esdevindria una mina. AUTOR DESCONEGUT. COLECCIÓ PARTICULAR EMILI RAMS. -
El xalet del director de la SAFA de Blanes, acabat de construir, l'any 1923. FOTOS: RAFAEL BATALLER. ARXIU MUNICIPAL DE BLANES.
Una colònia tenia fàbrica, casa de l'amo, habitatges, església i cafè
Un llibre repassa el llegat industrial de la comarca de la Selva. A Colònies (i veïnats) industrials de la Selva, el periodista i historiador Xavier Martí i Ylla repassa la industrialització de la comarca a principis del segle XX.
El llibre ha estat publicat pel Centre d'Estudis Selvatans i és el treball guanyador de la beca de recerca La Selva 2012. Seguint l'ordre del llibre, l'autor repassa els veïnats del Pasteral, de la Burés d'Anglès i de l'Empalme de Maçanet de la Selva, així com les colònies tèxtils d'Osor, de Bonmatí, de Fibracolor a Tordera i de la SAFA a Blanes. Tordera ha estat històricament vinculada a la Selva, tot i que pertany al Maresme.
El mateix concepte
Una colònia i un veïnat industrial s'assemblen, però no són el mateix. “La diferència només és urbanística i arquitectònica, perquè conceptualment no n'hi ha”, assenyala Xavier Martí. Una colònia solia tenir quatre trets distintius. “El centre de producció, habitatges, elements de representació (església i casa del director) i serveis (cafè, teatre, botiga, cooperativa, economat, oficina de banca i escoles).”
En una colònia, l'amo construeix l'església i l'escola per als fills dels treballadors. En canvi, en un veïnat, l'industrial ajuda a reparar les goteres de l'església o fa obres a l'escola, però al centre escolar van alumnes de pares que no treballen a la fàbrica. El de Burés seria un exemple de veïnat. “Fibracolor va fer la colònia, però també va construir dos grans blocs [veïnats] dins de Tordera. […] A Sarrià de Ter, hi ha un veïnat de la Torras, tot i que es parli de colònia.” Martí ha estudiat el fenomen de les colònies durant trenta anys i va ser comissari de l'exposició Colònies industrials al Museu d'Història de Catalunya de principis del 2010.
Amb el llibre, amb pròleg de Joaquim Nadal, l'historiador explica que ha volgut posar fi a vells tòpics. “En la historiografia, sempre es parla de la Selva com una comarca de pas. Ho és, però també s'ha de tenir en compte que, a banda del suro, hi va haver una industrialització que va tenir la seva importància.” A més, a principis del segle XX, aquelles colònies i veïnats van ajudar a connectar la costa i l'interior, assenyala Martí. Ara, a les antigues colònies, “les sirenes fa temps que no marquen la vida quotidiana”, assenyala en la introducció.
“La comarca amb més varietat”
La majoria de les colònies de Catalunya van ser tèxtils, però n'hi va haver d'agrícoles, cimenteres, mineres, papereres i químiques. “Tot i tenir-ne poques, potser la Selva és la comarca amb més varietat”, diu Martí. El Ripollès és la que en té més, construïdes a les conques dels rius Ter i Freser.
A la Selva, la dotzena comarca del país en superfície, el veïnat de la central hidroelèctrica del Pasteral va néixer el 1950 i es va construir amb l'embassament de Susqueda. A Osor, hi va haver la colònia tèxtil fundada per Joan Clerch i Nicolau, que es va establir a la riera d'Osor, “perquè el Ter i el Llobregat ja estaven ocupats”. Les instal·lacions van ser ocupades als anys vint del segle passat per una empresa minera.
Els germans Burés van adquirir els drets d'aigua des del Pasteral fins a Bonmatí, i des del 1889 fins al 1902 van construir tres naus a Anglès. Al poble vivien 1.626 habitants, i el 1914 la fàbrica tenia 640 operaris. La colònia tèxtil Bonmatí va donar nom al municipi. Manuel Bonmatí de Cendra, el fundador, va construir la colònia i en va llogar les naus als Casacuberta i als germans Torras. A l'Empalme de Maçanet hi ha el veïnat ferroviari; a Tordera, el paradigma de la colònia franquista (Fibracolor), i a Blanes la immensa SAFA va transformar la identitat de la vila.
