Eina de control
Els industrials van aplicar el model de colònies per reduir la conflictivitat a les fàbriques
Martí es refereix a una relació d'“esclavatge”
En l'últim terç del segle XIX, als nuclis industrials del país –“a l'entorn de Barcelona, Mataró, Reus, Ripoll i Igualada”, detalla Xavier Martí–, hi havia conflictivitat laboral. A més, amb el vapor acabat de descobrir i a les beceroles de la revolució industrial, les fàbriques necessitaven carbó, que provenia sobretot d'Anglaterra i Astúries, però que era “molt i molt car”. “Aleshores, es va anar a buscar el que es va anomenar hulla blanca, una font d'energia gratuïta i barata, ja que per fer-la funcionar només es necessitava l'aigua dels rius”, diu Martí.
Als dos motius exposats per Martí –els casos de conflictivitat a les fàbriques i la recerca d'uns costos de producció més barats– a l'hora d'explicar l'arrelament de colònies al país i a la demarcació, se n'hi ha d'afegir un altre: el control social. “Si aïllem els treballadors, no tindrem aquesta conflictivitat. Per tant, creem el sistema de colònies, en què tinguin totes les necessitats cobertes, i ja no tindran contacte amb l'exterior.”
El model de colònies, doncs, es va convertir en un avantatge per als treballadors i les seves famílies, però també en un mètode de dependència. Segons explica Martí, el treballador vivia a tocar de la fàbrica i pagava un lloguer simbòlic a l'industrial. A més, amb l'habitatge, tenia un hort i un petit galliner. “En cas de conflicte, qui aixeca la veu? Perquè si el foten fora, [en depèn] la família.” Les colònies industrials van tenir l'apogeu entre el 1870 i el 1920.
“Sistema feudal”
L'aplicació a Catalunya i a l'Estat del model de colònies industrials va ser un sistema “pervertit” del model originari de socialisme utòpic. El 1774, Robert Owen havia introduït a Escòcia, entre altres novetats, la jornada laboral de vuit hores. L'autor de Colònies (i veïnats) industrials de la Selva parla d'un sistema “feudal i d'esclavatge”, com van reflectir l'any 1890 uns articles del periodista Luis Morete, en el diari El Liberal, de Madrid, amb el vehement títol El feudalismo en las fábricas.
En el capítol del llibre sobre la Sociedad Anónima de Fibras Artificiales (SAFA) de Blanes, l'autor esmenta que aquest model productiu va ser el comú en la gestió de moltes empreses de la demarcació, com ara la Torres Hostench de Sarrià de Ter, la Coma Cros de Salt, la Fibracolor de Tordera, la Burés d'Anglès, la Farga Casanovas de Ripoll i la mateixa SAFA.
