La depreciació de l'euro dóna ales als exportadors
Les empreses que venen a mercats de l'òrbita del dòlar han vist com els seus productes són ara més competitius. En canvi, la mesura penalitza els negocis que volen fer inversions en aquesta zona o que importen components de països que s'han encarit
Jovi vol convertir els Estats Units en una de les palanques del seu creixement internacional. La firma de material escolar coneguda per la seva plastilina va ser pionera de la internacionalització, ja que va començar a exportar Als anys 60 i actualment envia a l'exterior el 50% de la seva facturació (uns 14 milions d'euros). Però encara els seus productes arriben de manera molt testimonial als EUA. Pensen que és el moment de prendre-s'ho seriosament i, en aquest context, l'abaratiment de l'euro ha estat una gran notícia: “En els darrers mesos els nostres productes s'han fet progressivament més competitius en els mercats de l'òrbita del dòlar i això facilita que els clients ens provin i repeteixin”, explica Alejandro Tejedo, conseller delegat de Jovi.
La caiguda de la moneda europea -que ha arribat a depreciar-se un 18,7% respecte al dòlar des del maig del 2014- ha estat rebuda com un premi als esforços de les 16.000 empreses catalanes que exporten regularment i que durant la crisi han guanyat quota al món en el context advers d'un euro fort. Malgrat que el principal mercat continua sent Europa, els darrers anys s'han abordat destinacions més llunyanes i Catalunya ja envia el 35,7% de les mercaderies fora de l'eurozona.
El regal les agafa amb els deures fets. La crisi i l'exposició a l'exterior les ha fet més fortes. És cert que una part de la competitivitat s'ha aconseguit via salaris i marges empresarials, però també ha millorat la productivitat. La Cambra de Comerç de Barcelona subratlla que des del 2007 l'empresa catalana ha exportat un 15,3% més de béns i serveis, per sobre de la mitjana de l'eurozona (12,9%). I observant només les vendes de béns, l'increment fins al 2014 ha estat del 21,7%, en aquest cas, lleugerament per sobre d'Alemanya. Aquest salt ha comportat l'assoliment d'una fita amb una gran càrrega simbòlica: Catalunya ja ven més a l'estranger que a la resta de l'Estat. Per tot això, la Cambra afirma que la internacionalització de l'empresa catalana “és un canvi irreversible”, segons diu Joan Ramon Rovira, cap del gabinet d'estudis econòmics.
Oli d'oliva.
La patronal Pimec fa anys que va designar els EUA com a un dels mercats prioritaris en les seves tasques d'assessorament i suport a les empreses que s'estan obrint a l'exterior. Ara bé, Víctor Campdelacreu, president de la comissió d'internacional de Pimec, reconeix que és un país molt competitiu que “suscita respecte” i que no és fàcil convèncer les empreses que l'abordin. “El tipus de canvi és un factor que ens ajuda ens els nostres arguments, però l'empresa és molt prudent i no pren decisions per escenaris conjunturals, es mou més per tendències”, diu Campdelacreu.
En aquest cas, la tendència també està del costat de l'exportador. En el rerefons de l'apreciació del dòlar està la disparitat entre les polítiques monetàries a un costat i altre de l'Atlàntic. Doncs bé, mentre a Europa el BCE ha anunciat una agressiva ofensiva per estimular l'economia i elevar la inflació, als EUA, la Fed es prepara per refredar-la i tothom ja espera la primera pujada de tipus per a mitjans d'any.
Envasos.
Però l'impacte de la depreciació va molt més enllà de les relacions comercials amb els EUA. Els seus efectes favorables també es deixen sentir quan el tracte és amb països de monedes vinculades amb la divisa americana, com ara alguns països de Sud-amèrica o l'Àsia, o amb el Regne Unit, on la lliura esterlina també s'ha apreciat respecte a l'euro.
Pernil.
Coure.
És per aquesta raó que Joan Tristany, director general d'Amec, l'associació de les empreses industrials internacionalitzades, afirma que els beneficis de la caiguda de l'euro no el determina tant “en quins mercats estàs com qui és el teu competidor”. Sense anar més lluny, vendre a Espanya, per exemple, i beneficiar-se de tenir un euro feble és possible, si competeixes amb empreses asiàtiques o sud-americanes, les monedes de les quals solen seguir l'estela del dòlar.
Aquest és el cas de Jovi, que ha vist com les seves plastilines són avui més atractives a l'Estat espanyol pel fet que les altres firmes compren made in China i el preu dels articles ha pujat.
Fonts d'aigua.
La recuperació dels marges, aquest és segons Tristany el primer guany de la depreciació. “Que els exportadors industrials recuperin els marges perduts durant anys és bo per a la inversió i l'estabilitat de l'empresa”, diu.