La literatura econòmica de l'autodeterminació

Mai no s'havien escrit –i publicat- en tan poc temps tants llibres sobre l'economia catalana. Als anys 1930 i als anys 1960, la producció va ser important, ho hem estudiat. Però l'esclat de la bombolla financera de 2008 combinat amb les insuficiències dels models dels estats espanyol i europeu (i, és clar, el creixement del nombre d'economistes, empresaris i periodistes sortits de la universitat) ha disparat la producció de llibres i articles sobre l'economia catalana. I, especialment, sobre els aspectes econòmics de l'autodeterminació.

Eugeni Giral, un economista format a la UB i professor de la UAB, ha confeccionat una bibliografia dels llibres (apareguts d'ençà del 2008) a l'entorn del rapidíssim procés de diferenciació de les estructures polítiques de la societat catalana. Uns 300 títols. Més de 300 autors, car hi ha autors de més d'un títol, però hi ha alguns llibres col·lectius. La majoria, autors catalans, però també forans. La immensa majoria, editats a l'àrea catalana. Però no únicament a la ciutat de Barcelona, sinó també a València (Tirant Lo Blanch), Girona (Llibres del Segle, Curbet), Lleida (Pagès, El Jonc), Valls (Cossetània), Vic (Eumo), Badalona (Ara), l'Hospitalet de Llobregat (Aurifany), Sant Cugat del Vallès (Raurich), la Garriga (Malhivern), el Papiol (Efadòs), Cànoves i Samalús (Proteus), Maçanet de la Selva (Gregal), Sant Vicenç de Castellet (Farell), Sabadell (Lapuigvertina), Bigues i Riells (Cercle Català de Negocis), Reus (Centre de Lectura), Prada de Conflent (Terra Nostra).

També, s'han publicat llibres sobre el procés de la independència catalana a editorials situades fora del territori català: a les Espanyes, a Estats Units, a Canadà, a l'Estat francès, al Regne Unit.

Molts d'aquests llibres formen part del gènere literari del que els anglosaxons n'han dit economic literature, literatura econòmica. Alguns han esdevingut petits best sellers car han aconseguit ésser reeditats diverses vegades.

Els llibres apareguts d'ençà de 2008 que argumenten amb raons econòmiques la necessitat/bondat de la independència política catalana són molt diversos. Alguns, tot i la seva vocació difusora, tenen un nucli acadèmic. De fet, en són autors alguns professors universitaris. De la Facultat d'Economia i Empresa de la UB: Núria Bosch, Marta Espasa, Antoni Castells (departament d'Hisenda Pública), Elisenda Paluzie i Ramon Tremosa (departament de Teoria Econòmica), Germà Bel (departament de Política Econòmica), Antoni Soy (departament d'Economia Pública). De la Facultat d'Economia de la UPF: Xavier Cuadras, Jordi Galí, Modest Guinjoan, Oriol Amat, Salvador Garcia-Ruiz. De la Facultat d'Economia de la UAB: Jacint Ros Hombravella (que passà a la UB), Muriel Casals. De la Universitat de Colúmbia: Xavier Sala. De la UAM: Ramon Tamames (que argumenta la limitació de la solidaritat al 4% del PIB, seguint el model federal alemany).

Però, també, hi ha llibres escrits per directius/assessors de grans (o no tan grans) empreses. Amb autors que poden ésser economistes, com Anton Gassol o Miquel Puig, o que poden ésser enginyers, físics, psicòlegs o llicenciats en dret: Albert Castellón, Santiago Espot, Jaume Vallcorba Tura, Joan Canadell, Albert Macià, Joan Iglesias, Xavier Roig Castelló, Alfons Duran-Pich. O Francesc Cabana, llicenciat en dret i historiador econòmic, i gran divulgador.

El boom de la literatura econòmica sobre l'autodeterminació catalana ha estat –és– un fenomen inesperat. Sobretot, perquè els economistes i els empresaris tendeixen, en general, a escriure poc. I, menys, a escriure sobre temes polítics. D'altra banda, el ventall generacional i ideològic dels autors és molt ampli. La transversalitat del procés és visible, també, en aquest àmbit.