La Farga preveu impulsar l'ebitda un 50% fins als 30 milions el 2017
El grup destina cada any vuit milions d'euros a recerca per reforçar la producció amb valor afegit en un mercat molt orientat al preu. ‘
La Fraga, el fabricant i distribuïdor de productes de coure de les Masies de Voltregà, vol incrementar el seu ebitda (resultat abans d'interessos, impostos, depreciacions i amortitzacions) dels 20 milions d'euros actuals als 30 milions el 2017. Darrere aquest objectiu comptable hi ha la decisió de la direcció del grup de guanyar valor afegit i superar el model de producció de coure sense diferenciació en el mercat. Dels mil euros que factura el grup, el producte commodity representa el 75% del total i la intenció a mitjà termini és rebaixar-lo al 70%.
El motor del canvi és la innovació, a què el grup dedica cada any uns vuit milions d'euros. Fruit d'aquesta inversió aquest any començarà la comercialització del cable CAC (Cooper Alloy Conductor), en què La Farga té dipositades moltes esperances. Es tracta d'un fil d'un aliatge de coure amb unes característiques molt apropiades per al transport de l'electricitat en alta tensió ja que aconsegueix un 40% d'increment de la capacitat de transport, és hidròfug (repel·leix l'aigua), resistent a la corrosió de l'aigua marina i silenciós. El seu competidor en el mercat és el fil d'alumini però La Farga ha aconseguit amb el CAC un producte més econòmic i amb millors prestacions.
Els treballs d'investigació del CAC es van iniciar el 2010 i s'hi han invertit uns 3 milions d'euros. Per demostrar les seves virtuts, la firma catalana ha estès línies elèctriques a Escòcia i Islàndia, que permeten observar el seu comportament en condicions climatològiques extremes. “Som agressius en els processos d'innovació i estem en molts fronts alhora”, subratlla Oriol Guixà, conseller delegat del grup.
A més de nous productes, la innovació també s'ha portat als processos de producció. A finals d'aquest any entrarà en funcionament un nou sistema en la fabricació de tubs industrials (per a aparells de refrigeració sobretot), que representarà una reducció de costos del 25%, “que ens farà més competitius en el mercat”, apunta Guixà.
Tots aquests canvis estan ajudant La Farga a entrar en sectors com l'automoció, la defensa i l'aeronàutica, que reclamen productes amb una major sofisticació. De tota manera, les quatre àrees més importants per a la companyia continuen sent el transport d'energia, l'electrificació ferroviària, el packaging (proveeixen el coure de les soldadures de les llaunes metàl·liques) i canonada industrial i sanitària.
La Farga és una companyia plenament internacionalitzada. Compra material a tot el món, tant ferralla per reciclar (el 50% del total que consumeix) com càtode procedent de la mina (l'altra meitat). I el 70% de la seva producció acaba en els mercats exteriors.
El grup disposa d'una planta de producció als Estats Units que fabrica cable per al transport d'energia (inaugurada fa tres anys i en procés de consolidació) i una de dimensions més reduïdes a la Xina, per al sector ferroviari. Al Regne Unit i França tenen distribuïdores.
Una altra línia de negoci de La Farga és l'assessorament per a la posada en marxa de plantes de producció per a tercers. En 25 anys se n'han engegat unes 30 i la intenció és fer-ne de dues a tres cada any. Fins ara tenia un caràcter bàsicament tecnològic i es compartia amb la firma italiana Continuus Properzi. A partir d'ara, el grup català ho farà en solitari i serà un servei més integral que inclourà el traspàs de coneixement sobre el negoci, la tecnologia, l'entrada en el mercat i fins i tot eines de gestió del risc (hedging). Cal pensar que per als grans consumidors d'una matèria primera tan volàtil com el coure, tenir estratègies per no patir per les oscil·lacions del preu és crític.
Un taller de la Barceloneta del 1808
La Farga fa les primeres passes el 1808 com una petita foneria de coure de la Barceloneta propietat de Francesc Lacambra. Allà es fan claus, campanes, canons i altres productes per a la marina de vela catalana. El negoci creix de manera que el 1852 es trasllada a les Masies de Voltregà, al costat del riu Ter, buscant l'energia hidràulica. És col·lectivitzada durant la Guerra Civil i viu el proteccionisme del franquisme, de manera que arriba a la democràcia desfasada. La família Lacambra deixa de ser propietària el 1984 i l'empresa és adquirida per Vicenç Fisas i Oriol Guixà, sogre i gendre, i president i conseller delegat respectivament. Un protocol estableix com s'ha de fer el relleu generacional, per al qual es postula Inka Guixà, actual directora general d'estratègia.
La Farga preveu impulsar l'ebitda un 50% fins als 30 milions el 2017