Preu digne eliminant intermediaris

“No diré que a Llet Nostra ens trobem còmodes amb la nova situació, perquè la liberalització obre un escenari desconegut, però sí que estem menys incòmodes que altres, perquè el nostre client no compra per preu sinó perquè ha entès el nostre projecte de vendre directament un bon producte integrat en el territori”, explica Jordi Riembau, ramader de Palau-sator que presideix la cooperativa de segon grau Lleters de Catalunya, Llet Nostra.

“El 2002 hi havia molta crisi, la indústria traspassava al ramader les baixades de preus que li imposaven les grans superfícies i vam decidir vendre nosaltres mateixos la nostra llet, seguint l'exemple de Kaiku.” Aquest grup basc té el 44,5% de Llet Nostra, i la resta de les accions pertanyen a sis cooperatives, que aglutinen 215 granges, que representen el 30% del sector ramader català: Lletera de Campllong (Gironès), Grup Lleter de Banyoles (Pla de l'Estany), Ramaders del Baix Empordà, Cadí (Alt Urgell), Lletera de Mollerussa i Comarca (Pla d'Urgell) i Agropecuària de Vallfogona del Ripollès. L'objectiu de Llet Nostra és oferir al consumidor llet de qualitat mantenint preus dignes per als ramaders: el preu de venda al consumidor del seu bric es mou entre els 86 i 96 cèntims, i paga un preu mitjà als ramaders de 33,5 cèntims, per sobre del mercat.

Llet Nostra va tancar el 2014 amb un increment de la facturació del 4,84%, fins a arribar a un volum de negoci de 24 milions d'euros, de manera que es consolida com a marca líder en bric a Catalunya, amb una quota de l'11,8%. Això, en un context de vendes a la baixa, ja que, segons dades de Nielsen, el consum de llet bàsica ha retrocedit un 4,17% en volum pels efectes persistents de la crisi. Del total de la facturació, que inclou tant les vendes de llet, que tenen un pes del 95%, com els productes en fred -iogurts i postres-, que representen un 5%, el 10% de correspon a l'hostaleria i el 90%, a establiments d'alimentació.

Riembau relaciona l'increment del volum de negoci amb un consumidor més sensible a la qualitat i als productes de proximitat, i destaca que la gamma de postres de la marca, compost per crema catalana i diferents varietats de flams, va créixer un 17% l'any passat. Llet Nostra està implicada en projectes d'innovació ramadera, com ara la nova granja model de la finca Camps i Armet, a Monells (Girona), una iniciativa de la Diputació de Girona i de l'Institut d'Investigació i Tecnologia Agroalimentàries (Irta). Explota un centre d'envasat a Vic, amb una producció de 70 milions de litres de llet, dels quals 32 són de Llet Nostra.

Aquesta cooperativa constata que les marques blanques s'estan estancant i que s'està recuperant el consum de les marques de fabricant, si bé hi continua havent un greuge en mercats exteriors: la marca blanca a França supera els 80 cèntims, mentre que a Espanya es troben marques de fabricant per 90 cèntims i les de la distribució es venen a 60. El que cadenes de supermercats franceses venguin molt més barat a l'Estat espanyol que a França és, segons el coordinador nacional d'Unió de Pagesos, Joan Caball, conseqüència de la política d'utilitzar la llet com a reclam per captar consumidors venent a pèrdua. Segons ell, el bric de llet no es pot pagar per sota d'un euro si es sumen els costos de producció i distribució als 0,32 cèntims del preu de cost de producció d'un litre.

La pressió amb preus baixos de les grans superfícies a les indústries és traslladada per aquestes als productors, amb mètodes a vegades il·legals, com es constata amb la sanció de 88,2 milions d'euros que la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC) ha imposat a nou empreses transformadores i dues associacions lleteres, una de les quals, catalana (el Gremi d'Indústries Làcties de Catalunya), per haver pactat preus i voler controlar el mercat d'aprovisionament de llet crua. Les multes més elevades corresponen a Danone (23,2 milions), Corporación Alimentaria Peñasanta (Capsa) (21,8), Grupo Lactalis Iberia (11,6), Nestlé España (10,6), Puleva Food (10,2) i Calidad Pascual (8,5). Segons la CNMC, totes aquestes empreses haurien intercanviat informació sobre preus de compra de llet de vaca crua, volums de compra de ramaders i excedents de llet, tot plegat amb l'objectiu de consensuar una estratègia per controlar el mercat d'aprovisionament de llet crua de vaca. L'ens regulador afegeix que hi ha hagut acords concrets per coordinar els preus de compra i per a la cessió de ramaders entre industrials. La informació permetia a les empreses “ajustar el seu comportament i evitar oferir millors preus i condicions comercials” als ramaders.