Tarragona cau, Barcelona aguanta
Descarten el segon port català com a centre logístic intercontinental de Daimler i això provoca malestar i decepció
El de la capital del país encara figura entre les opcions de l'empresa alemanya
Si per l'Atlàntic hi passen 6,3 milions de TEU (mesura dels contenidors) anuals, pel Mediterrani ho fan 20 milions, però el 77% d'aquest tràfic es dirigeix al nord d'Europa i només el 23% es queda als ports mediterranis. Equilibrar aquests percentatges implica oferir una logística que permeti guanyar temps als operadors, i això es tradueix en el fet de dotar els ports del Mediterrani de connexions d'ample de via europea, una infraestructura que es reclama a Catalunya des de fa dècades.
En aquest sentit, el president del Cercle Català de Negocis, Albert Pont, denuncia “el degoteig de multinacionals estrangeres que desestimen realitzar projectes estratègics a Catalunya com a conseqüència de la manca d'inversions de l'Estat espanyol en les infraestructures ferroviàries”. L'últim exemple el tenim en la negativa que ha hagut de patir el Port de Tarragona de l'automobilística Daimler, ja que l'ha descartat per situar-hi el seu centre logístic intercontinental pel fet que no disposa de l'ample de via europeu. Per Pont, “el govern espanyol manté l'eix mediterrani en l'oblit, malgrat que suposi un 55% del PIB de l'Estat i un 65% de les exportacions”.
Contra rellotge
Josep Andreu, president del port de Tarragona, expressa “el malestar i la decepció” de la comunitat portuària i, desolat, explica que “l'empresa alemanya havia valorat molt positivament les instal·lacions portuàries de Tarragona al davant d'altres ports del Mediterrani, però la manca de via fèrria d'ample europeu en va fer desestimar la ubicació”. Segons un operador logístic, el port tarragoní havia quedat finalista, juntament amb els de Barcelona, Savona (Itàlia) i Koper (Eslovènia). “Aquesta oportunitat ja està perduda però ha encès un cop més el llum d'alarma de cara al futur”, alerta Andreu. “Patim la incertesa perquè si bé les obres estan licitades, encara no hi ha calendari definit, i ja fa quatre anys que reclamem la infraestructura”, però, assegura Andreu, “pel bé del territori, i com a mal menor, espero que s'ho quedi Barcelona”.
Un altre neguit és el cas de l'empresa química Basf, que a Tarragona hi té el seu principal centre de producció del continent, situat en el que és el complex químic més gran del sud d'Europa. L'empresa està a l'espera de construir un intercanviador ferroviari en funció que l'executiu espanyol endegui el desdoblament de la línia ferroviària del corredor mediterrani en el seu tram entre Tarragona i Castellò de la Plana, un dels més estratègics de tot Europa. “Hem de posar fil a l'agulla ja”, avisa Andreu.
