En espera del pilot
El nou centre de FP d'automoció perfila el seu model de gestió
Tenim un centre fantàstic i cal que
la seva governança també ho sigui
El clúster estarà present en la definició de les línies estratègiques
El projecte va néixer durant l'anterior govern tripartit però no ha estat fins aquest mes de març que el nou centre de FP d'automoció ha obert les portes a Martorell.
El llarg procés s'explica en part per la forta inversió que ha requerit la posada en marxa -17,6 milions d'euros, dels quals la Generalitat n'aporta 11,6 i el govern de l'Estat la resta-, però també per la dificultat de fer que tots els actors de la indústria de l'automoció avancin a l'una.
El centre aspira a ser un referent no només a l'Estat sinó també a Europa, però tot i que ja ha començat l'activitat i que estarà a ple rendiment el setembre que ve -quan preveu incorporar entre 185 i 250 alumnes tant de cicles inicials d'FP dual com de formació professional ocupacional-, encara no és clara quina implicació hi tindran els dos grans constructors presents a Catalunya, Seat i Nissan.
La Generalitat ultima la constitució del consorci que haurà de dirigir el nou centre, on, com explica la seva actual directora, Teresa Casanovas, s'ha reservat una posició majoritària “ja que ha fet la major part de la inversió”. Casanovas destaca, però, que en la definició de les línies estratègiques hi tindrà un paper el Clúster de la Indústria de l'Automoció “tal com s'ha fet fins ara”. El clúster aplega les principals empreses del sector, i evidentment entre aquestes els dos grans constructors.
Però ara com ara la implicació de les dues marques en el nou centre de formació sembla més aviat indirecta que no pas en primera persona. De fet des de Seat, per exemple, es veu el centre com un projecte del govern.
Així ho remarcava el vicepresident de recursos humans del fabricant, Josef Schelcheshorn, durant la passada presentació de resultats de la companyia, tot afegint respecte al procés de concreció de la direcció del centre: “Si la Generalitat decideix que Seat ha de rebre aquest encàrrec hi aportarem la nostra experiència en la FP dual.” Una experiència que és extensa ja que Seat té la seva pròpia escola d'aprenents des del 1957 i ha estat una de les companyies pioneres a Catalunya a importar el model de FP dual.
De moment, però, des de la companyia s'explica que aquest encàrrec no s'ha produït i la intenció de la Generalitat sembla apostar per un model en què l'administració el lideri tot i tenir en compte l'opinió del sector privat. I el més important serà que aquest equilibri funcioni.
Aquest és sens dubte el repte que expressa el president del clúster del sector, Vicenç Aguilera: “Tenim un centre fantàstic, ara cal que el seu model de governança també ho sigui i que la indústria hi pugui dir la seva.”
Aguilera destaca que la clau de l'èxit del nou centre dependrà exactament de la seva vinculació amb les necessitats de la indústria i per això afirma que “esperem estar en la capçalera d'aquests òrgans de govern”.
El president del Clúster de la indústria de l'Automoció defensa que sense aquest paper predominant del sector privat costarà més que el centre reculli i actualitzi les necessitats formatives que la indústria va generant. “En el procés de fabricació d'un vehicle hi participen fins a 500 tecnologies diferents, i aquestes estan sempre en moviment, i un exemple és el vehicle elèctric, que evidentment demana noves disciplines”, afegeix.
La Generalitat tindrà enllestit l'estructura del nou consorci les properes setmanes i segons la directora del centre tant Seat com Nissan “estan entusiasmades amb el projecte”. Evidentment el govern necessita que aquesta idea es materialitzi, i que tant Seat com Nissan, així com els principals fabricants de components presents a Catalunya , com Ficosa o Gestamp, facin d'aquest centre el seu referent. Aquesta és la clau.
Les previsions de la direcció del centre és que un cop aquest estigui a plena capacitat pugui acollir entre 1.800 i 2.000 alumnes entre estudiants dels cicles inicials, treballadors del sector i aturats.
Casanovas es mostra, però, “curosa” a l'hora de plasmar aquests objectius perquè el centre tot just comença a caminar i de moment encara ha d'acabar de definir el pilot que el conduirà.
Un sector d'oportunitats
El sector de l'automoció està vivint un moment dolç. A pesar del dur reajust provocat per la crisi la indústria avança gràcies en part als encàrrecs de nous models a les plantes i els beneficis d'una indústria auxiliar plenament internacionalitzada. Amb un pes del 7% sobre el PIB català, l'automoció despunta de nou com a veritable motor de la reindustrialització que tothom demana.
Per això el clúster del sector confia que el centre arriba en un moment idoni, si més no per les expectatives de generació d'ocupació que té la indústria. Al cap i a la fi, la capacitat que tinguin les empreses del sector per acollir els nous joves que es formin al centre marcaran l'èxit d'aquest projecte.