Opinió

Habitat III, recuperant el planejament urbanístic

L'Assemblea General de les Nacions Unides convoca pel proper 2016 la Tercera Conferència sobre Habitatge i Desenvolupament Urbà Sostenible (Habitat III) amb l'objectiu de rellançar el compromís global a favor del desenvolupament urbà sostenible i consolidar la “Nova Agenda Urbana”. Aquesta convocatòria –les dues anteriors van ser el 1976 i el 1996– arriba en un moment històric en què, si bé la majoria de la població del món viu en entorns urbans, una de cada quatre persones ho acabarà fent en slums, favelas o altres tipus d'assentaments informals mancats de qualsevol indici d'urbanització. Un moment històric en què també està en crisi la construcció formal de la ciutat, que ha sucumbit a una estandardització global, compartida pels països emergents i pels autoanomenats desenvolupats. Un model global de ciutat dominat per la privatització de l'espai urbà, en què els interessos privats passen per damunt dels interessos col·lectius; pel consumisme, de sòl, de recursos i de models de vida insostenibles, i per la creació artificial de valors i estils de vida que fan del món un lloc cada cop més homogeni, que va perdent tota la seva diversitat. Un moment històric en què la sostenibilitat ha de passar de la retòrica a l'acció en adonar-nos que si la construcció de la ciutat només es guia per les lògiques del mercat s'acabaran modificant tant les condicions ambientals de les ciutats que no s'hi podrà viure. En aquest moment històric, la Nova Agenda Urbana proposa recuperar sense nostàlgies el protagonisme del planejament urbanístic, participatiu en la seva formulació i inclusiu en els seus resultats, i el seu potencial per desplegar idees (la utopia transformadora) i promoure reformes socials (condicions equitatives). Un planejament que s'ha de desprendre de l'excés de precisió tècnica i retòrica normativa, adaptant-se a cada realitat; que ha de recolzar sobre una base jurídica mínima però forta, per imposar-se i alhora donar garanties, i que ha d'incorporar mecanismes de redistribució de càrregues i beneficis propis de qualsevol acció d'urbanització. Així, un planejament urbanístic basat en nou contracte social en favor de la sostenibilitat, l'equitat i la prosperitat dels habitants de les ciutats del món.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

economia

La pensió mitjana dels catalans creix un 5,06% al juliol i se situa en 1.306 euros

barcelona
economia

Catalunya es manté el 2022 com el tercer territori que més recapta però el desè en recursos rebuts

barcelona
economia

Lleuger descens de l’atur, que se situa en el 9,41%

barcelona
economia

Segon avís de la CE a Espanya per “discriminar” els interins

barcelona
economia

El govern ha destinat 246 milions en ajuts a la indústria des de 2021

barcelona

Figueres acollirà per primer cop el Fòrum Gastronòmic Ciutat per al públic general el 5 i 6 d’octubre

FIGUERES

Es preveu que el 36 per cent de la producció catalana de poma es culli a Girona

GIRONA

La Cambra de Comerç de Barcelona avisa que el turisme “no pot tenir un creixement infinit”

Barcelona

L’empresa de reciclatge ACIN compra l’antiga tèxtil Nylstar per 8 milions

blanes