El 83% del sòl industrial vora l'A-2 a Lleida està buit
Un estudi de la UdL suma 1.179 hectàrees destinades a activitat econòmica en aquest eix que estan pendents d'urbanitzar
Vuit municipis tenen intacta la reserva de terrenys per a aquests usos
De les 1.420 hectàrees de sòl urbanitzable destinat a activitat econòmica dels municipis lleidatans a l'entorn de l'autovia A-2, 241,32 estan ocupades, és a dir, amb sistemes viaris i edificacions, mentre que les 1.179 ha restants, el 83%, estan buides i pendents d'urbanitzar. Així ho posa de manifest un estudi de la càtedra Repsol de Competitivitat i Desenvolupament Territorial de la Universitat de Lleida (UdL), en 33 dels 52 municipis situats en un radi de 5 quilòmetres de l'autovia, que són els que tenen reserva de sòl urbanitzable per activitat, sobretot, industrial i logística.
Tot i que la mitjana de sòl ocupat sigui baixa, només un 17%, les diferències són significatives segons els municipis. Només tres superen el 50% d'ocupació: Granyanella (Segarra), amb un 67,6%; Cervera (Segarra), amb un 57,3%, i Torrefarrera (Segrià), amb un 56,6%. La ciutat de Lleida i Cervera són els dos municipis amb major nombre absolut d'hectàrees de sòl urbanitzable d'activitat econòmica ocupat, amb un 37,3% i un 38,7% respectivament, tot i que a Lleida suposen tan sols el 25% del total. Vuit municipis tindrien les reserves d'aquest sòl intactes: Bellpuig (Urgell), amb 102 hectàrees disponibles, Estaràs (Segarra), Vilagrassa (Urgell), Benavent de Segrià (Segrià), amb 25 respectivament, i Alcoletge (Segrià), Castellnou de Seana (Pla d'Urgell), Torres de Segre (Segrià) i Rosselló (Segrià), per sota d'aquesta xifra. Hi ha municipis que tenen importants reserves, com ara Tàrrega, que amb un 7% en ús, disposa encara de 173 hectàrees lliures.
A Catalunya hi ha 13.803 hectàrees destinades a activitat econòmica, el 17% de les quals corresponen a les comarques de Lleida.
LA XIFRA
LA FRASE
Planificació territorial i no local
Els autors de l'estudi, Laura Capel i Iban Tarrés, dirigits pel professor de la UdL Joan Ganau, conclouen que l'eix de l'A-2 és un important centre econòmic i poblacional de Ponent. Es configura com una reserva de sòl important per a futurs desenvolupaments econòmics i com un dels eixos amb més potencial de Catalunya.
Els experts, però, alerten que l'oferta està molt per sobre de la demanda i que cal plantejar-se quin ha de ser el seu ús en un futur, així com la necessitat d'altres actuacions de creació de sòl al territori. Insisteixen en la necessitat d'una major coordinació entre els municipis quant a polítiques de sòl i de desenvolupament econòmic per evitar duplicitats. Tot i que hi ha municipis que podrien necessitar-ne més, en conjunt no caldrien nous desenvolupaments en aquest àmbit, expliquen. És per això que cal planificar des d'una visió conjunta del territori, i no només des de l'àmbit municipal.
Això no evita, per exemple, que ja hi hagi en previsió operacions de sòl industrial a Lleida amb el polígon de Torreblanca, de 500 hectàrees.
