Assolir la zona de confort

Quan les xifres del comerç se situïn a nivells similars a les del 2008 voldrà dir que la demanda interna haurà agafat cos, suficient per poder afirmar que el pes de la taxa d'atur s'haurà alleugerit, que els contractes temporals no seran ja majoritaris i, sobretot, que els salaris mantindran una proporció adequada amb el nivell de vida que indica el PIB país. És a dir, que la distància que la crisi ha aprofundit entre aquells qui més tenien i tenen i aquells amb els quals la crisi s'ha acarnissat s'haurà escurçat, i retornarà la classe mitjana, la que fa créixer un país. El comerç repunta. Ho fa lleugerament, però tot indica que va pel bon camí. Arribar a la zona de confort requerirà un esforç més, però ara dels qui més tenen per oferir.