Barrets per protegir les bones idees

La Fábrica de Sombreros, una agència de publicitat creada el 2008 per un grup de creatius desencantats amb el model de les grans corporacions multinacionals, planifica el seu creixement estratègic per als pròxims tres anys amb l'objectiu de doblar la dimensió sense que això signifiqui haver de renunciar a la seva filosofia de treball. “Hem demostrat que és possible fer publicitat sense aprofitar-se del client i ni dels treballadors -explica Eduard Mas, un dels sis socis de la firma-; ara creiem que estem en l'obligació moral de guanyar visibilitat per ensenyar el model i per això hem de créixer”, explica.

El cas de La Fábrica de Sombreros no és gaire diferent al d'altres protagonitzats per col·lectius com ara arquitectes o periodistes, que pensen que la indústria ha traït les bases de l'ofici i intenten tornar als arrels des de l'emprenedoria: “Som una agència de publicitat, així, tal com sona, sense additius, perquè hi ha molta pol·lució en aquest sector amb la voluntat de vendre fum”, afegeix Mas.

Així, el punt fort de La Fábrica de Sombreros és la creativitat i a això es dedica bàsicament la plantilla de la firma (14 treballadors); després, les idees es desenvolupen en els diferents canals amb el suport d'una xarxa de col·laboradors especialitzats (una vintena), sempre que el client no disposi de professionals en aquests camps, perquè aleshores es treballa amb ells: “Preferim no imposar res i aprofitar al màxim els recursos”, subratlla Pep Ferrero, soci també de la firma. D'aquesta manera a més d'estalvi, reforcen els lligams amb el client, que és quelcom al qual els grans grups han renunciat, segons pensen.

El cas és que poc a poc s'han anat incorporant a la cartera de clients grans marques com ara Chupa-Chups, Codorniu, La Caixa, Roca Sanitaris, Esade o Smint -seva és la campanya de sin Smint no hay beso-fet que els ha permès consolidar un projecte que va patir algunes dificultats inicials. Una decisió important en aquest sentit, va ser la professionalització de les finances de l'empresa amb la incorporació d'un soci, Miguel Castellví, amb aquest perfil. És Castellví qui tira del carro de les fites de creixement en les vendes, i és la resta qui li demana vigilància per no desvirtuar el model. Però tothom a la firma entén que assolir el milió d'euros de facturació (ara estan en la meitat) els permetrà reforçar la seva estructura “per guanyar consistència”.

En aquest sentit, Ferrero explica que una de les vocacions frustrada és treballar en la conceptualització de producte propi, d'un ampli espectre, des de les sèries d'animació al disseny industrial.

I qui sap, potser també fabricar barrets, si bé el nom de l'agència, a més de cridaner, té una intenció metafòrica. “El barret és una de les peces del vestuari que marca més la personalitat: per fabricar un barret has de conèixer molt bé el portador; un barret ben fet reforça la imatge però si t'equivoques pots arribar a ridiculitzar-lo. Fer publicitat com nosaltres la fem és fer-li un barret a algú”, diu Mas.