Grècia es converteix en el primer país desenvolupat morós amb l'FMI
Varufakis avisa que no pagarà els 1.600 milions d'euros del préstec que vencia la passada mitjanit
El país hel·lè podria ser expulsat de l'organisme
Grècia, el primer soci de la zona euro a rebre ajuda per sortir de la crisi, també s'ha convertit en el primer país desenvolupat morós amb el Fons Monetari Internacional (FMI). Quan els mitjans de comunicació li van preguntar ahir si compliria amb el compromís contret amb l'organisme d'abonar el préstec de 1.600 milions d'euros que vencia aquesta mitjanit, el ministre hel·lè de Finances, Iannis Varufakis, va contestar amb un lacònic –i contundent– “no”.
Hi ha analistes que sostenen que entrarà en període de mora i que en el termini màxim d'un mes serà decretat oficialment l'impagament, però altres fonts van assegurar ahir que el mateix dia que se certifiqui que no s'han abonat els deutes la directora gerent del Fons, Christine Lagarde, n'informarà el consell i serà declarat l'impagament, tot i que la paraula que es farà servir serà retard.
En els 71 anys d'història de l'FMI, Grècia serà el primer país del Primer Món que no compleixi els seus compromisos amb l'organisme. El Financial Times destacava ahir que les conseqüències podrien ser greus, ja que el país hel·lè podria ser sancionat i fins i tot haver de cedir els drets de vot o ser expulsat de l'organització.
Ser morós de l'FMI és una decisió històrica però no és la que més preocupa els seus socis de la moneda única. Ahir, el ministre francès de Finances va assegurar que no tornar el préstec a l'FMI “no tindrà grans conseqüències”. El que sí que tindrà un fort impacte, va remarcar, és el resultat del referèndum de diumenge.
Dia decisiu
De moment i abans de les votacions d'aquest cap de setmana, avui serà un dia decisiu, ja que s'espera que el consell de govern del Banc Central Europeu decideixi si manté la línia de crèdits d'emergència a la banca hel·lena. L'organisme ha mantingut les injeccions de liquiditat per intentar garantir la solvència del sistema però no ha apujat el topall dels préstecs, situat en els 90.000 milions. La fugida de capitals dels últims dies ha dinamitat aquest límit i està posant en seriosos problemes les entitats financeres que operen al país, a banda dels nervis dels ciutadans.
La sortida de l'euro, al 50%
La sortida de Grècia de l'euro, opció que aterra els socis de la zona euro, és un escenari probable o almenys tant com el manteniment de l'estatus quo. Segons l'agència de qualificació Standard & Poor's (S&P), les possibilitats que la crisi esquinci el projecte de la moneda única són en aquests moments del 50%.
Segons S&P, la decisió del govern grec de convocar un referèndum perquè siguin els ciutadans els que triïn quin camí seguir és perjudicial. L'agència considera que ha deteriorat encara més la situació de liquiditat de la banca. És per això, recorda, que s'han hagut de posar restriccions a la sortida de capitals.