Tsipras demana un altre rescat
El govern grec presenta un nou pla de refinançament que exclou l'FMI el dia que expira l'actual programa
La zona euro rebutja la proposta i insta Grècia a assolir un acord després del referèndum
Els esdeveniments es precipiten i se succeeixen a la zona euro amb Grècia com a epicentre. El primer ministre del país hel·lè, Alexis Tsipras, va demanar ahir un nou acord de finançament o de rescat, el tercer des de l'any 2010, que eviti la fallida de l'Estat grec. Més concretament, Tsipras hauria demanat als seus socis europeus un altre préstec de dos anys amb el Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE), una reestructuració del seu deute –que supera els 415.000 milions d'euros, el 180% del PIB– i una breu pròrroga de l'actual rescat, que va expirar ahir mateix. En aquesta ocasió l'FMI quedaria fora d'aquesta petició d'ajuda, una política que en els últims dies Alemanya ha descartat perquè considera que tots els creditors han de continuar en el programa de refinançament.
Amb l'objectiu d'aconseguir una resposta satisfactòria, Tsipras va viatjar a primera hora de la tarda d'ahir a Brussel·les per reunir-se amb els principals mandataris europeus, entre ells el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, i el president de l'Eurogrup, l'holandès Jeroen Dijsselbloem. La resposta, però, no va ser positiva. L'organisme que agrupa els ministres d'Economia i Finances de la zona euro, l'Eurogrup, en reunió d'urgència a través d'una teleconferència, va rebutjar la proposta i va instar Grècia a una nova negociació després del resultat del referèndum. En tot cas, l'Eurogrup no va fer res més que seguir la línia marcada a primera hora de la tarda per la cancellera Angela Merkel, que va dir que Alemanya no acordaria cap nou pla de finançament de Grècia abans que se celebrés el referèndum.
“És lamentable per a Grècia que el programa [de rescat] expiri sense cap acord que li doni seguiment i que es posin en risc els resultats positius del programa”, va dir ahir el director del MEDE, Klaus Regling, a través d'un comunicat.
Pla de reformes
La proposta enviada ahir per Tsipras als socis de la moneda única no es basa en els paràmetres negociats fins ara i, per tant, hauria d'analitzar-se a fons de nou i contra rellotge. Els préstecs, aquest cop, s'elevarien a 29.100 milions d'euros, una quantitat que serviria a Grècia per fer front als seus deutes pels dos anys vinents. Evidentment, el pla estaria vinculat a una sèrie de reformes que hauria de complir el país hel·lè. “Fins que hi hagi un acord sobre el préstec i aquest es posi en marxa, Grècia sol·licita a l'Eurogrup una pròrroga per un període curt amb l'objectiu d'evitar un impagament tècnic”, va afegir Tsipras en la carta remesa als líders europeus amb la proposta.
Des de dilluns passat, el president de la Comissió Europea i el líder de Syriza han mantingut contactes per reconduir la situació i evitar una sortida de Grècia de la zona euro. Juncker considera que l'acord és possible i, de fet, aspira a convèncer Tsipras que recomani el sí en el referèndum de diumenge. L'última proposta de la Comissió Europea recull un pla inversor a Grècia d'uns 35.000 milions d'euros per animar la seva economia, a més de limitar la pujada de l'IVA als hotels al 13% (i no al 23%, com deia al principi). També recull la voluntat de Syriza d'un augment d'impostos als armadors.
Els diversos préstecs dels dos rescats que ha rebut fins ara Grècia pugen a 220.000 milions d'euros, dels quals 52.900 milions els deu als estats membres de la zona euro en préstecs bilaterals, 139.900 milions al Fons Europeu d'Estabilitat Financera i 30.300 milions a l'FMI.
Segon dia de ‘corralito'
El frenesí del dia d'ahir va coincidir amb la segona jornada del corralito al país, que va transcórrer amb calma malgrat registrar-se les incomoditats pròpies que experimenten uns ciutadans que no poden retirar més de 60 euros al dia del seu banc.
Mentrestant, el govern hel·lè continuava amb la campanya pel referèndum, deixant clar que la seva intenció és demanar el no al pla dels creditors sinó en milloren les condicions. “Des del primer moment vam deixar clar que la decisió de convocar un referèndum no és el final, sinó la continuació de les negociacions amb millors condicions”, van dir fonts governamentals.
LES XIFRES
Les borses encara tremolen
Després de pair el cop, els mercats financers van deixar enrere ahir les fortes caigudes de dilluns, que no es veien des de feia tres anys, però no van deixar de tremolar. Els números vermells van ser menors però també pronunciats, a l'altura de la profunda crisi grega i la incògnita de l'abast del seu impacte. L'Íbex 35, que a l'inici de la setmana havia liderar les caigudes, ahir va retrocedir només un 0,8%, menys que els principals indicadors, el francès, l'alemany i l'anglès.
Així, els parquets de Londres, París i Frankfurt van perdre ahir entre un 1,3% i un 1,6%. De tota manera, el selectiu espanyol ha aconseguit tancar el primer semestre de l'any amb guanys, concretament del 4,7%, ja que l'evolució de la crisi grega li ha fet tenir les pitjors reculades però també la millor alça de l'any, de gairebé el 4%, la setmana passada, quan l'acord amb la zona euro semblava imminent. Després del càstig a la banca, ahir Bankia liderava les pujades.